La tàngara muntanyenca Rev. 20/10/2022 o tàngara andina encaputxada (Buthraupis montana) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tràupids (Thraupidae).
Descripció La tàngara muntanyenca és una tàngara grossa i inconfusible, mesura entre 22 i 23 cm de longitud. L'iris és vermell brillant. El cap i la gola són negres, contrastant amb la resta de les parts superiors de color blau intens. Per sota és majoritàriament groc brillant amb blau als flancs inferiors i sorprenents potes negres visibles. Els exemplars de Bolívia tenen una banda al clatell de color blau cel pàl·lid.
Distribució i hàbitat La tàngara muntanyenca es distribueix al llarg de la serralada dels Andes, des del sud-oest de Veneçuela (sud-oest de Táchira), per les tres cadenes de Colòmbia, pel pendent oriental de l'Equador i el Perú, fins a l'oest de Bolívia (oest de Santa Cruz).
Aquesta espècie és considerada força comuna en els hàbitats naturals que li són propis: els boscos montans i rodalia en altituds entre 1900 i 3200 m.
Comportament La tàngara muntanyenca és una espècie sorollosa, vistosa i sovint desprevinguda. Camina en grups de quatre a vuit individus que poden volar llargues distàncies en terrenys oberts, amb l'anomenat distintiu "ti-ti-ti", que se sent a molta distància, cridant l'atenció. Regularment acompanyen altres grans espècies arborícoles, com cacics (Cacicus) i gaigs (Cyanocorax). Varis grups es poden unir en estols sorollosos al clarejar el dia, menys sovint durant el dia (especialment en resposta a disturbis, com sorolls), que consisteixen en anomenats "uiik" o "tu-uiík".
Taxonomia i sistemàtica La tàngara muntanyenca va ser descrita formalment el 1837 pels naturalistes francesos Alcide d'Orbigny i Frédéric de Lafresnaye a partir d'un exemplar recollit als Yungas bolivians. Van encunyar el nom binomial Aglaia montana.
Fins inicis de la segona dècada d'aquest segle, agrupava quatre espècies natives d'altes muntanyes andines, però es va demostrar que els integrants no eren parents entre si; amb la qual cosa tres espècies van ser transferides a altres gèneres. Amb aquests canvis taxonòmics, el gènere va esdevenir monotípic.
Els estudis genètics moleculars de Sedano & Burns (2010), van trobar que les llavors espècies Buthraupis eximia i B. aureodorsalis eren germanes entre si, però agermanades a Chlorornis riefferii i no a l'espècie tipus del gènere; i es va proposar transferir-lo a un gènere ressuscitat Cnemathraupis, la qual cosa va ser aprovada a la part H de la Proposta N° 437 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC).
En els mateixos estudis de Sedano & Burns (2010), es va demostrar que la llavors espècie Buthraupis wetmorei no formava part del present gènere i es va proposar transferir-lo a un gènere ressuscitat Tephrophilus (on havia estat originalment descrita), el que va ser aprovat en la Proposta N° 569 al SACC i corroborat pels estudis de Burns, Unitt & Mason (2016).
Actualment la tàngara muntanyenca és l'única espècie inclosa en el gènere Buthraupis que va ser introduïda el 1851 per l'ornitòleg alemany Jean Cabanis.
Etimologia El nom genèric Buthraupis combina el grec antic «βου-/bou-» que significa “enorme” que deriva de «βους/bous», és a dir, “gros”; i «θραυπις/thraupis» que significa “enorme” i «thraupis», un ocell petit desconegut però utilitzat pels ornitòlegs per referir-se a una tàngara.
L'epítet específic montana prové del llatí «montanus» que significa "de les muntanyes".
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen sis subespècies: B. m. venezuelana (Aveledo & Perez, 1989) ─ nord-oest de Veneçuela. B. m. gigas (Bonaparte, 1851) ─ nord de Colòmbia. B. m. cucullata (Jardine & Selby, 1842) ─ oest i centre de Colòmbia fins a l'Equador. B. m. cyanonota (Berlepsch & Sztolcman, 1896) ─ nord i centre del Perú. B. m. saturata (Berlepsch & Sztolcman, 1906) ─ sud-est del Perú. B. m. montana (d'Orbigny & Lafresnaye, 1837) ─ oest de Bolívia.
Referències
Categoria:Tràupids Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud