miniatura|Ciutadella: molí des Comte restaurat a final del s. XX. Els molins de vent fariners de Menorca són una característica emblemàtica de l'illa. Històricament, aquests molins es van usar per a moldre el gra i produir farina per al consum local. La majoria dels molins de Menorca es troben al nord de l'illa, on hi ha més vents constants. Molts han estat restaurats i es poden visitar avui en dia, i ofereixen una oportunitat única per a conèixer la història i la cultura de Menorca. Alguns molins de vent fariners de Menorca han estat transformats en cases d'estiueig i han esdevingut atraccions turístiques populars. En general, els molins de vent fariners de Menorca són una part important de la identitat de l'illa i es troben entre les seves icones més reconegudes.
Un apunt d'història econòmica Menorca, amb poc més de 700 km² de superfície i una població al voltant de 90.000 habitants, comporta, per diverses raons, una entitat ben complexa i definida per a l'anàlisi econòmica: 1) el pes de l'illa major, Mallorca, en l'arxipèlag balear, que distorsiona i, en moltes ocasions, deixa de banda, la potencialitat econòmica menorquina; 2) l'inconvenient espacial que suposa la realitat geogràfica d'una illa; 3) la situació geogràfica de Menorca, pràcticament al centre del Mediterrani occidental, a mig camí de Marsella i Alger i entre Barcelona i el nord d'Àfrica, i 4) les successives influències històriques, en especial les dominacions anglesa, francesa i espanyola, que han estat cabdals a l'hora de fixar uns comportaments particulars en la iniciativa empresarial, el treball i la distribució del benestar.
La insularitat i el decurs de la història han produït una via de creixement específica per Menorca, marcada per les diferents dominacions que ha sofert l'illa (fenicis, romans, àrabs, catalanoaragonesos, anglesos, francesos i espanyols) i, més que cap altra cosa, per la possibilitat de progrés que ha significat per als illencs, la ruptura de la insularitat. Cada cop que Menorca ha estat capaç de rompre el factor insular amb l'aïllament que aquest factor suposa, l'illa ha obert una via a l'enriquiment i a la prosperitat de la seva població.
L'obertura comercial, a partir del , va permetre estructurar l'economia menorquina cap a l'exterior i, així, passar de l'autoconsum i l'autosuficiència, a un sistema econòmic obert que, a causa dels esdeveniments històrics, ha alternat amb èpoques d'estancament, de nou aïllament i de retorn a la subsistència. Les èpoques de prosperitat es corresponen amb un fort creixement demogràfic i, al contrari, les èpoques d'estancament comporten una forta emigració per manca de treball. Menorca, dins la història i l'economia d'Espanya, esdevé un cas particular en l'aspecte demogràfic, ja que segueix el cicle modern, com a Europa. Es produeix pel mimetisme enfront de la revolució agrícola que suposa per a l'illa la dominació anglesa. En efecte, la major capacitat agrícola resultant de la racionalització duta a terme pel governador Kane, sobretot amb la decisió de donar la capitalitat de l'illa a Maó en detriment de Ciutadella, per tal d'aprofitar la potencialitat econòmica del port de Maó, va afavorir el comerç blader a tota la Mediterrània, amb la consegüent proliferació dels molins de vent fariners arreu de l'illa (Menorca, amb la seva peculiaritat orogràfica, és una illa exposada a tots els vents) que molien el blat arribat als ports de Maó i Ciutadella des de tota la Mediterrània i, fins i tot, del port d'Odessa, a través del mar Negre i el Bòsfor i que, un cop reduït a farina, es comercialitzava a la Península i a la resta d'Europa.
Lafuente Vanrell ho explica clarament: “[…] Las industrias marítimas se desarrollaron al par de los mayores conocimientos navales que se adquirían; las naves menorquines al amparo del pabellón británico, pudieron frecuentar con toda Seguridad los puertos de la costa de Berbería y traernos de ellos granos, ganados y otras mercancías” […] “ se fundaron muchos Astilleros y se botaron al agua buen número de embarcaciones que, armadas en corso, apresaban y transportaban al Puerto ricos cargamentos.”
El règim administratiu de la primera dominació anglesa suposà l'existència d'una franquícia comercial vinculada al pavelló britànic, que va permetre el lliure comerç de l'illa cap enfora i que va significar, gràcies a la seguretat natural del port de Maó, una més que notable prosperitat econòmica i l'inici del creixement futur de l'illa un cop acabada l'etapa comercial del gra: la indústria de la plata amb la fabricació de bosses i moneders.
El lliure comerç va permetre superar l'estadi de precària subsistència en què es trobava l'economia menorquina abans de la dominació anglesa. La prosperitat de Menorca ha anat sempre lligada a les dominacions estrangeres (anglesa i francesa) i s'ha paralitzat quan l'illa ha estat sota domini espanyol. En relació amb el comerç del blat, de la prosperitat del qual donen testimoni gairebé un centenar de molins de vent en ple funcionament per tota l'illa, la crisi provocada pels pagesos castellans el 1820, culmina la supeditació menorquina als interessos espanyols, que ja s'havia iniciat el 1782 en un curt període de domini espanyol amb l'anul·lació de la franquícia comercial i l'expulsió de grecs i jueus, peces importants en el sector comercial. Aquesta supeditació es va consolidar a partir de 1802 amb la recuperació definitiva de Menorca per part de l'Estat espanyol. A partir d'aquesta data, Espanya aboleix el dret públic i la Universitat menorquina (1802), cedeix a la pressió dels pagesos castellans contra el tracte preferent menorquí en el comerç del gra (1820) i crea la província Balear en la qual inclou Menorca (1833). La decadència de la indústria farinera i el progressiu abandonament dels molins comença en aquest moment, malgrat que alguns d'ells (pocs) varen morir gradualment en aguantar el seu funcionament fins passada la primera meitat del .
Font bibliogràfica:Farré-Escofet, Emili M. i altres. La via menorquina del creixement. Ed. Banca Catalana. Servei d'Estudis. Barcelona 1979 ISSN 1130-4375
Tipologia Els molins es poden classificar segons els tipus d'energia aplicada i la transmissió d'aquesta energia. Els molins moguts per energia humana: El molí de mà o de vaivé: format per dues pedres o moles, una d'inferior, plana o còncava, que reposa sobre el terra i una de superior mòbil accionada amb les mans amb un moviment de vaivé. és el tipus de molí utilitzat per les comunitats prehistòriques de Menorca. El molí circular o giratori, per dues pedres circulars, la inferior convexa i fixa i la superior còncava i mòbil per mitjà d'una manovella que la fa girar. El gra s'aboca per un forat central obert a la mola superior. Els molins moguts per energia animal o mecànica: Molins de sang: dues moles circulars, la inferior fixa i la superior mòbil que gira per la força d'un animal (generalment un èquid (un ase, una somera o un cavall). Aquests molins s'empraven majoritàriament en els "llocs" (cases de camp). El seu rendiment és inferior al d'altres tipus de molins, com el d'aigua o el de vent, però la senzillesa del mecanisme i la facilitat de disposar de la força motriu n'explica la gran utilització a pagès. El mètode de funcionament és senzill: l'animal arrossega o empeny una barra horitzontal (perxa)que fa girar un eix vertical (arbre) a partir del qual la mola superior gira i frega la mola superior per tal de moldre el gra. El conjunt perxa-arbre s'anomena vògit.Alcover,A; Moll,F. Diccionari Català-Valencià-Balear.7,pâg 509, Ed. Moll. 1988 Existeixen dos tipus de vògits: de transmissió directa, sense jou i de transmissió indirecta, amb jou. El jou pot anar subjectat per sobre de la perxa, per sota de la perxa o bé estar substituït per una peça de ferro que fa la funció de jou. Molins d'aigua: dues moles circulars, la inferior fixa i la superior moguda per la força de l'aigua que, en caure amb força sobre una roda de pales, la fa girar i, a la vegada fa girar la mola superior del molí. Existeixen dues variants: de roda horitzontal o de cup de transmissió directa, i de roda vertical i transmissió indirecta. A Menorca existeixen molins d'aigua de totes dues variants i hom creu que el segon model fou introduït pels àrabs mentre que el primer model era ja conegut en època romana. L'aprofitament de la força de l'aigua implica obres de captació, conducció i emmagatzematge de l'aigua. A Menorca no hi ha rius, per tant, aquests molins només es troben en els torrents o en punts de captació d'aigua subterrània. En absència d'un corrent d'aigua constant, era necessari construir una bassa i calia esperar que la bassa fos plena per poder moldre, fet que dificultava la feina regular del moliner. Molins de vent: l'element més característic dels molins de vent són les antenes que els serveixen per captar l'energia eòlica. L'estructura dels molins de vent està condicionada per la necessitat que les antenes girin, que les veles que hi estan acoblades puguin obrir-se o tancar en funció de la força del vent i que puguin orientar-se en qualsevol direcció. Per poder girar, les antenes se situen damunt d'una torre que ha de tenir una alçada una mica superior al radi de l'antenada. En els molins típics de la Mediterrània, la torre que suporta les antenes és cilíndrica i a la base, ha de tenir un espai lliure per tal de manejar les antenes i col·locar-hi el velam. La força del vent, en fer girar les antenes, acciona dues moles circulars el frec de les quals transforma el gra en farina. Molins de foc: són els més moderns, ja que van començar a funcionar a Menorca durant el , després de la revolució industrial. L'energia que fa moure les moles és el vapor, per mitjà d'un pistó i un distribuïdor. Per fer funcionar aquests molins, es varen instal·lar motors de vapor de petites embarcacions i la caldera que generava el vapor era alimentada amb fusta. L'avantatge dels molins de foc és que no depenien ni de la força del vent ni del cabal d'aigua, però tenien l'inconvenient que l'energia no era gratuïta com sí que ho era en els altres tipus de molins. Font bibliogràfica:
Tipus de molins de vent A Menorca la diferenciació dels tipus de molins es basa en els edificis, perquè les diferències quant a la maquinària són quasi inexistents. Les màquines conservades totalment o parcialment presenten el mateix grau d'evolució, que suposa un alt grau d'automatització en la regulació de la fricció de les moles i en la pujada del gra, des de la planta baixa fins al pis superior on s'ubiquen les moles. L'única funció no automatitzada és l'orientació de les antenes segons el vent. Tots els molins de vent de l'illa de Menorca corresponen al model mediterrani de torre cilíndrica construïda en pedra, amb les moles situades en la part superior i amb el cucurull mòbil des de l'interior a través dels congrenys i les barres de girar. (En aquest aspecte del sistema de gir i també en el nombre d'antenes, els molins de vent menorquins es diferencien dels molins de la Manxa que tenen quatre antenes mentre que els menorquins en tenen sis i que giren des de l'exterior per mitjà d'una perxa). A Menorca, la torre està construïda en pedra de marès fet que podria ser un element cronològic per a la datació dels molins de vent, perquè, segons sembla, l'ús generalitzat del marès com a element constructiu exclusiu en substitució de la construcció en pedra i morter data del i estava plenament consolidada en el . Segons les diferències constructives, es distingeixen tres tipus de molins de vent: Torre exempta: la torre s'asseu directament sobre el terra, que sol estar empedrat per facilitar la feina d'envelar el molí. Torre amb cintell: la torre s'eleva a partir d'un reforç a la base del molí, que pot ser de forma troncocònica o tronco piramidal i que té la funció d'anivellar el terreny i facilitar l'envelat.