La risurrezione di Cristo (La resurrecció de Crist) és un oratori compost per Lorenzo Perosi i estrenat a l'Església dels Sants Apòstols de Roma el 13 de desembre de 1898.
Origen i context Perosi va compondre aquest oratori l'estiu de 1898, fugint de la tòrrida Roma i instal·lat en un amè poblet anomenat Andorno Micca, al seu país de Biella. Malgrat la seva joventut, amb tot just 26 anys, monsenyor Perosi ja tenia decidida la seva estètica i resolta la seva tècnica, la que va aplicar a tota la seva família d'oratoris. Va confiar el relat, extret de textos sagrats en versió llatina, a una veu de tenor en caràcter d'historiador, i va fer aparèixer, en moments oportuns, a personatges diversos de l'Evangeli. La intervenció més curiosa va a càrrec de dues dones, les dues Maries, la Verge i Magdalena, que ploren la mort de Jesús. I així Pilat i el mateix Messies.
Representacions Després de l'estrena, el 13 de febrer de l'any següent es representà a París sota la direcció del mateix compositor i el 2 de març al Cirque d'Eté des Champs Elisées. El 22 d'abril, Arturo Toscanini el dirigeix al Teatro alla Scala de Milà. El juliol de 1936 hi hagué una memorable execució a la plaça de Sant Marc de Venècia, amb Gino Marinuzzi com a director. El juny de 1951 s'inaugura a Roma el nou Auditorio di Palazzo Pio amb La risurrezione di Cristo.
Moviments Dalla morte al sepolcro La resurrezione
L'obra s'estructura en dues parts que gaudeixen de visible autonomia. La primera passa mentre Crist és mort i és ombrívola, sofrent i extenuada. La segona narra la Resurrecció i resulta lluminosa, vibrant i acolorida. La presència coral és decisiva i admet, així mateix, una classificació entre veus terrenals i celestials. Hi ha, com sempre en Perosi, una posada en escena que, si bé és virtual, no deixa de ser escènica i amb una música que hereda la tradició de l'oratori barroc italià.
Referències
Categoria:Oratoris de Lorenzo Perosi