, fou una actriu catalanouruguaiana. El 1906 va debutar al Teatre Romea de Barcelona. El 1914 marxa a Madrid, on treballà al Teatre Espanyol, interpretant obres de Valle-Inclán, George Bernard Shaw, Gabriele d'Annunzio i Federico García Lorca. Poc abans de la Guerra Civil espanyola es traslladà a Sud-amèrica, residint alternativament a l'Argentina i a l'Uruguai, on posà en escena obres d'autors espanyols i obtingué el càrrec de directora de l'Escuela Dramática Municipal de Montevideo. Va obtenir la nacionalitat uruguaiana, i va comprar una casa al balneari de Punta Ballena (departament de Maldonado), on hi va viure durant els seus últims 20 anys. El 1988, dinou anys després de la seva mort, la Generalitat de Catalunya demanà la repatriació de les seves restes mortals. miniatura|Margarida Xirgu dins un exemplar de la revista El Teatre Català publicada a Barcelona l'any 1912 miniatura|Margarida Xirgu i Enric Borràs a l'obra Medea, representada a Madrid. Portada interior del setmanari Mundo Gráfico, 6 de setembre de 1933.
Biografia Primers anys Va néixer a Molins de Rei, filla de Pere Xirgu i Martí i Pepeta Subirà i Polls. Al cap de dos anys, la família es traslladà a Girona, on restaren durant 6 anys. L'any 1896 es traslladaren a Barcelona. Mentre estudiava, Xirgu començà a freqüentar, junt amb el seu pare —membre de l'Ateneu del districte Vè— ateneus obrers i els Cors de Clavé. L'any 1900, Margarida Xirgu començà a treballar en un taller de passamaneria, simultaniejant la feina amb la seva tasca com a actriu en grups d'aficionats. El 1902 debutà al teatre d'afeccionats del Salón Asiático de Barcelona amb Lo nuvi de Josep Feliu i Codina. L'any següent actuà a Don Álvaro o la fuerza del sino, d'Ángel de Saavedra, Duque de Rivas, a l'Ateneu del districte V.
El 1905 els metges li descobriren una greu malaltia pulmonar. L'any 1906 la seva interpretació a Teresa Raquin, de Zola, al Cercle de Propietaris de Gràcia, fou un èxit fulminant que li obrí la porta de l'escena professional. El 8 de desembre de 1906 debutà professionalment al Teatre Romea amb l'obra Mar i Cel d'Àngel Guimerà, on interpretà el paper de Blanca. L'any següent, el 1907, morí el seu pare i Xirgu esdevingué la cap de família: es feu càrrec de sa mare i del seu germà Miquel (4 anys menor que ella). La seva activitat al Teatre Romea li començà a comportar prestigi entre els companys de professió. El novembre de 1909 obtingué un èxit clamorós amb l'obra Joventut de príncep, de Wilhelm Meyer Forster, al Teatre Principal de Barcelona. Aquest mateix any rodà la seva primera pel·lícula, Guzmán el Bueno.
El 1910 estrenà Salomé d'Oscar Wilde al Teatre Principal de Barcelona. L'actriu hi ballà la dansa dels set vels, tal com ho exigia el paper. L'escàndol fou servit i Margarida fou despatxada del teatre. El 22 de setembre de 1910 es casà amb Josep Arnall, el que fou el seu primer marit.
L'any 1911 Àngel Guimerà escrigué per a l'actriu l'obra La reina Jove, i aquell mateix any, Xirgu fundà la seva pròpia companyia teatral.
Salt al teatre en castellà Poc després, el 1912, signà un contracte amb l'empresari Da Rosa de Buenos Aires per actuar a Amèrica, fet que suposava l'entrada de l'actriu al teatre en castellà. En paraules d'Antonina Rodrigo,Antonina Rodrigo. Biògrafa. Entre els seus diversos llibres biogràfics, s'hi compta el llibre Margarita Xirgu y su teatro publicat el 1974, El 1994 el llibre es reeditat amb informació nova. biògrafa de l'artista, «El traspàs de Margarita al teatre castellà és molt criticat. Perdien quelcom que els pertanyia.[…] Però jo crec que la reacció més feroç fou la de la intel·lectualitat. Perquè Margarida els feia molta falta. Car perdien la primera actriu jove del teatre català.»el meu avi: Margarida Xirgu (programa monogràfic de TV3)
L'any 1913, realitzà la seva primera gira internacional per l'Argentina, l'Uruguai i Xile. Després de la gira americana, el 1914 s'instal·là a Madrid, on era ja un personatge popular. Es presentà al públic madrileny en el Teatro de la Princesa amb l'obra El patio azul (El pati blau) de Santiago Rusiñol, i poc després, al mateix tatre interpretà Elektra d'Hugo von Hofmannsthal. La crítica es rendí als seus peus, definint-la com a renovadora de l'escena. Autors com a Pérez Galdós, Jacinto Benavente, Eduard Marquina, o els germans Quintero, li escrigueren obres que ella estrenà i que foren molt ben acollides. L'any 1915 estrenà a Barcelona El yermo de las almas, de Valle-Inclán; l'any següent estrenà a Madrid Marianela de Pérez Galdós, amb un gran èxit. La consagració en el teatre castellà ja és un fet. En aquestes estrenes li segueixen les dEl mal que nos hacen de Jacinto Benavente (1917), obra escrita especialment per a l'actriu, i Santa Juana de Castilla de Pérez Galdós (1918) al Teatro de la Princesa de Madrid.
El 1919 es realitzà la primera fusió entre la seva companyia i la d'Enric Borràs. El 1920 estrenà Una señora de Jacinto Benavente al Teatro Centro de Madrid.
L'any 1921, l'actriu realitzà la seva segona gira americana per Mèxic i Cuba. El 1922 representà La niña de Gómez Arias de Calderón de la Barca al Teatro Español de Madrid. L'any següent va fer el seu tercer viatge a Amèrica, per Argentina, Xile, Uruguai, Perú, Veneçuela, Puerto Rico i Cuba. El 1925 estrenà al Teatre Goya de Barcelona Santa Juana de George Bernard Shaw.
Medea i el Teatre Romà de Mérida El 1926, durant un viatge cap a Badajoz,Medea, traducción: Miguel de Unamuno , Apèndix, pàg.89 la Xirgu es deturà a Mèrida. L'artista s'enamorà del seu teatre romà i intentà per primer cop de fer-hi representacions teatrals. Abans ja s'ho havia proposat Maria Guerrero, que no ho va aconseguir perquè pretenia muntar l'espectacle amb decorats de cartó, i el conservador del teatre s'hi oposà tenaçment. Tanmateix, els primers intents de la Margarida no fructificaren.
Més endavant, arran de l'estrena d'El Otro de Miguel de Unamuno, la Xirgu expressà en una tertúlia el seu interès de muntar una peça clàssica, tot recordant una representació que va fer a les ruïnes de Chapultepec d'''Elektra, l'heroïna de Sòfocles, reviscuda per Hofmannsthal. L'anhel de l'actriu fou recollit pels contertulians i Unamuno indicà que si la Xirgu volia representar una tragèdia de Sèneca, ell estava disposat a traduir-la-hi. Margarida trià Medea i proposà que s'estrenés al teatre romà de Mérida. En dues setmanes, Unamuno, de forma totalment desinteressada, entregà a l'actriu el text traduït. Rivas Cherif prengué la iniciativa i començà els contactes amb José Ramón Mélida, codescobridor i conservador del teatre. En principi, Mélida també es mostrà hostil als projectes de la Xirgu; però el seu pensament canvià radicalment quan l'actriu li expressà el desig de fer l'obra sense muntar cap tipus d'escenografia.
El 18 de juny de 1933 s'estrenà l'obra amb la Xirgu en el paper de Medea i Borràs en el de Jasón. El teatre aplegà més de 3.000 espectadors, entre ells Manuel Azaña, president del Consell de Ministres, alguns dels seus ministres, com el d'Instrucció Pública, el director de Belles Arts, l'alcalde de Madrid, l'ambaixador d'Itàlia (que entregà una corona com a regal de Roma a Mérida) i destacades personalitats de la intel·lectualitat i de l'art. La representació fou un èxit notable. Unamuno escrigué: «Jo no he fet res més que fer parlar Sèneca en castellà. Sèneca no feu res més que explicar la història de Medea. Però Margarida Xirgu ha fet Medea. Ha convertit aquest personatge, imaginari o real, en un ésser viu que s'apodera de nosaltres en cos i ànima».
El Festival de Mérida nasqué, així, com el Primer Festival d'Art Clàssic, dins del Cicle d'Expansió Cultural organitzat pel Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes,Juan Aguilera Sastre y Manuel Aznar Soler. ‘Cipriano de Rivas Cherif y el teatro español de su época (1891-1967)'. Publicaciones de la Asociación de Directores de Escena de España, 1999 amb un pressupost de 50.000 pessetes. Fruit de la conjunció de tres interessos: el de Margarita Xirgu, per a representar els clàssics en aquest teatre; el de Cipriano de Rivas Cherif, per programar espectacles a l'aire lliure, convertint el teatre «en un excel·lent instrument cultural que pot ser gaudit i comprès per totes les classes socials»Mª Carmen Gil Fombellida. Rivas Cherif, Margarita Xirgu y el teatro en la II República. Fundamentos, Monografías RESAD, 2005 i el de Fernando de los Ríos, ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts, de contribuir al renaixement del teatre dramàtic.
Aquesta Medea tornaria a representar-se el 1934 en el mateix escenari, durant la Semana Romana que inclogué, a més, lElektra de Hugo Von Hofmannsthal, en versió d'Eduardo Marquina, així com concerts simfònics i danses clàssiques a càrrec de la Banda Republicana, fet que demostra que el Festival de Mérida nasqué amb vocació de continuïtat.
Èxit amb García Lorca El 1926 li feren un homenatge a l'Hotel Ritz de Madrid, per l'estrena de l'obra Santa Juana al Teatro Eslava. En aquest homenatge, l'actriu sentí a parlar d'un prometedor poeta. A l'estiu d'aquest any conegué Federico García Lorca, amb el qual establí una prolífica relació de col·laboració i d'amistat amb el poeta de Fuente Vaqueros, que encara era un desconegut. L'any 1927, Margarida estrenà la seva Mariana Pineda al Teatre Goya de Barcelona, amb decorats de Salvador Dalí. En el Romancero Gitano (1928), García Lorca dedicà a Margarida Xirgu el poema Prendimiento de Antonito el Camborio. Més endavant, l'actriu estrenaria gairebé totes les grans obres del poeta: La zapatera prodigiosa (1930), Yerma (1934), Doña Rosita la soltera o El lenguaje de las flores (1935) i la reestrena de Bodas de sangre (1935), amb escenografia de José Caballero.
Segons Antonina Rodrigo: «Margarita Xirgu, sense cap dubte, és la gran actriu per antonomàsia de Federico García Lorca. No es pot llegir la vida de Federico, però sobretot el teatre de Federico, sense que hi aparegui Margarita Xirgu. Són dues figures universals. Aniran de la mà ja tot el camí que els resta. Que són solament 10 anys. Perquè Federico va ser assassinat, com tots sabem, l'any 36.»
El 1932 el president de la república espanyola la va condecorar amb l'Orde d'Isabel la Catòlica. Aquest mateix any es tornaren a fusionar la seva companyia amb la d'en Enric Borràs. El 1933 fou nomenada filla adoptiva de Badalona. L'any 1935 retornà a Barcelona, ciutat que abandonà el gener de 1936 per iniciar el seu quart viatge a Amèrica des de Santander, i ja no en tornaria mai més. Inicialment, l'havia d'acompanyar García Lorca, però el poeta s'hi repensà en l'últim moment i es quedà a Espanya, tot prometent trobar-s'hi més endavant. Malauradament, aquest rencontre no s'esdevindria mai, ja que el juliol esclatà la Guerra Civil i l'agost, el poeta fou afusellat. En el seu lloc, la Xirgu fou acompanyada per Irene Polo.
La mort del poeta fou un cop dur per a l'actriu, que li dedica funcions i homenatges. Un dels més emotius tingué lloc a la localitat uruguaiana de Salto (l'any 1952 o 1953), on ella recità el final de Bodas de sangre, però aquest cop fou diferent. China ZorrillaConcepción "China" Zorrilla de San Martín (Montevideo, Uruguai 14 de març del 1922-) actriu. És filla de l'escultor José Luis Zorrilla i neta de l'escriptor Juan Zorrilla, "el poeta de la Patria", com el defineixen els llibres de text uruguaians. Ha traduït moltes obres de teatre i cançons de grans comèdies musicals. ho relata:
Exili miniatura|esquerra|100 px | Margarida Xirgu Aquell mateix any, a la mort del seu gran amic se li afegí la de la seu primer marit Josep Arnall, a l'Havana (Cuba).