El Rhin (en frisó Rin)Nicolaus Outzen, Laurids Engelstoft, Christian Molbech, «Rin», Glossarium der friesischen Sprache, besonders in nordfriesischer Mundart: Zur Vergleichung mit den verwandten germanischen und nordischen, auch mit zweckmässigem Hinblick auf die dänische Sprache, Copenhaguen, Gyldendal, 1837, (en català: Glossari del frisó i particularment del dialecte septentrional: per a la comparació amb les llengües germàniques i nórdiques parents, i particularment amb el danès.) és un afluent de l'Elba d'uns 40 km que neix a Glückstadt a l'estat de Slesvig-Holstein (Alemanya) de l'aiguabarreig del Herzhorner Rhin i del Kremphorner Rhin.A. C. Lucht, Glückstadt, oder Beiträge zur Geschichte dieser Stadt u. Des dreissigjährigen Krieges in unserm Lande, Kiel, Verlag von Carl Schröder & Comp., 1854, pàgina 41 (en català: Glückstadt o contribucions a la història d'aquesta ciutat i de la Guerra dels Trenta Anys al nostre país) Desemboca al port de Glückstadt a l'Elba mitjançant dues rescloses i una estació de bombatge.
El Rhin i els seus afluents desguassen els aiguamolls i els prats molls a l'oest de la conca del Krückau i del Langenhalsener Wettern i a l'est de l'Stör. La seva desembocadura es troba sota el nivell mitjà del mar amb la conseqüència que només podia desguassar a baixamar. Fins al 1951, les seves aigües s'evacuaven passivament per a dues rescloses de desguàs, que s'obrien automàticament quan el nivell de l'Elba era inferior a el del Rhin. Aquest dispositiu va adverar-se insuficient, com que per temps de pluges forts o de tempesta, quan justament el risc d'inundació és superior, el nivell de l'Elba no baixava prou de temps per poder evacuar un volum suficient d'aigua.«Großpumpwerk bei Glückstadt», Hamburger Abendblatt, 23 de març de 1950, pàgina 10 (en català: Gran estació de bombatge prop de Glückstadt) El 1950 va decidir-se la construcció d'una estació de bombatge que va inaugurar-se el 29 de setembre del 1951. Aquesta estació protegeix una zona d'unes 1000 hectàrees contre el risc d'aigua alta.«Rhin-Schopfwerk eingeweiht», Hamburger Abendblatt, 29 de setembre de 1951, pàgina 8 (en català: S'ha inaugurat l'estació de bombatge del Rhin)
Des de la construcció de les rescloses, el riu ja no està sotmès al moviment de la marea. No és navegable per a embarcacions comercials, però és aficionat per a excursions amb canoa. Antigament, el riu era utilitzat per velers plans, els Rhin Ewer o Kohl Ewer caracteritzats per la pintura bigarrada que servien per a transportar els llegums dels horts dels voltants. Ja el 1929 quasi tots aquests velers havien desaparegut.Hans Szymanski, Die Frachtsegler der deutschen Kleinschiffahrt, 1929, pàgines 47, (en català: Els petits velers de mercaderies de la navegació comercial alemanya)
Principals afluents De la desembocadura cap a la font. Tret dels afluents majors, el Rhin s'alimenta d'una plètora de wetterns sense nom.AA.VV., Gesamtliste der Fließgewässer im Elbeeinzugsgebiet, Magdeburg, FGG Elba, 2012, pàgina 8-9 Schwarzwasser Herzhorner Rhin Spleth Löwenau Hungerwettern Kamerländer Au Borndeichwettern Weißes Wasser Sommerlander Wettern Wohldgraben Grönlander Wettern Schnellwettern Horstgraben Kremper Rhin Sandritt Schliekwettern Landscheide Alte Wettern Neue Wettern
Referències
Bibliografia Klaus Bielenberg, «Das Entwässerungswesen. Der Rhin», Heimatbuch-Kommission (redacció), Heimatbuch des Kreises Steinburg. tom 2, Glückstadt, Ed. Augustin, 1925, pàgines 320–323
Categoria:Rius alemanys de la conca de l'Elba Categoria:Rius de Slesvig-Holstein