miniatura|esquerra|Detall de la flor Ranunculus paludosus és una espècie de la família de les ranunculàcies distribuïda arreu de la Mediterrània i Orient Mitjà, encara que també es pot trobar a la part atlàntica de la península Ibèrica, França o el Marroc. A Espanya apareix almenys en les Balears, Barcelona, Girona i Múrcia. Habita en pastures en sòls frescos i en terrenys estacionalment inundats dins de màquies, terrenys arbrats oberts i llocs herbosos i pedregosos. Floreix entre febrer i abril. L'epítet específic paludosus fa referència precisament a aquesta presència per ambients humits i pantanosos.

Descripció És una planta perenne (hemicriptòfit), que arriba a fer fins a 50 cm d'alçada. La planta és clarament pilosa i presenta una roseta de fulles basals peciolades, poc dividides, com a molt lobulades, encara que les més exteriors poden ser ovades o cordades, grollerament dentades, sovint marcides durant la floració. Les fulles superiors són profundament lobades, amb el segment central peciolulat. Té flors grans de fins a 35 mm de diàmetre de color groc. Les llavors són aquenis que estan comprimits i carenats, amb el bec recte. Ranunculus paludosus té un nombre cromosòmic de 2n=16, 32Estudio cariosistemático del género Ranunculus L. sect. Ranunculastrum DC. en la península Ibérica. Diosdado, J. C. & J. Pastor (1990) Es diferencia de Ranunculus monspeliacus, una espècie molt semblant, per que té els sèpals patents, no reflexes.

Taxonomia Ranunculus paludosus va ser descrita per Jean Louis Marie Poiret i publicat en Voy. Barbarie 2: 184, l'any 1789.

Ranunculus paludosus en sentit ampli conté divendres formes que necessiten ser estudiades més profundament. Avui en dia se n'han descrit alguns taxons diferents, entre els quals, a la península Ibèrica hi hauria el següents:

Ranunculus paludosus sensu stricto contindria exemplars robustos, ramificats, amb pèls llargs i aplicats. Amb fulles basals externes llargament peciolades (més de 10 cm de llarg). Les externes cordiformes i dentades, les mitjanes trisectes, de fins 6 cm de llarg, amb el segment medial llargament peciolulat i les interiors multisectes, amb el segment central peciolulat. Viuria a gran part de la península Ibèrica i el nord d'Àfrica, en indrets temporalment humits. Estrictament parlant, aquest tàxon no viuria a les Illes Balears, on estaria R.barceloi.

Ranunculus gregarius Brot., amb tiges amb uniflores (rarament 2-3) amb fulles caulinars bracteïformes , lanceolades. Fulles basals ovades, d'uns 20 mm de limbe, poc dividida, de vegades amb tres lòbuls. La fructificació és cilíndrica, de fins 60 mm de llarg, aquenis comprimits, en part semiínfers. És un endemisme ibèric que viu a la meitat sud-oest de la península.

Ranunculus barceloi Grau (=Ranunculus macrophyllus subsp. barceloi (Grau) Romo): fa uns dos pams d'alçada, la soca és engruixida i coberta de restes fibroses. Tija erecta, ramificada, amb fins quatre flors. Fulles de fins 5 cm de llarg, gruixudes, amb el marge crenat, amb pèls mes o menys aplicats, però que no arriben a unir-se a la tija (adpresos). És endèmic de l'Illa de Mallorca, a les vores de torrents. Fou descrita inicialment el 1879, amb el nom de Ranunculus chaerophyllos var. balearicus, pel professor Francesc Barceló i Combis, a qui li dedicaria Grau al reanomenar aquesta espècie el 1984.

Ranunculus pseudomillefoliatus Grau: és un endemisme del centre i sud d'Espanya que viu en pastures humides temporalment. Es distingeix de les altres espècies properes per tenir les fulles basals subenteres, ja marcides durant la floració i amb els lòbuls de les fulles internes estretament linears, aproximadament d'1 mm d'ample.

Referències

Bibliografia Ralf Jahn, Peter Schönfelder: Exkursionsflora für Kreta. Verlag Eugen Ulmer, Stuttgart 1995, . Pedro Sánchez Gómez, Juan Guerra Montes: Nueva Flora de Murcia, DM, 2007.

Enllaços externs

fitxa de R.barceloi al Herbario Virtual del Mediterráneo Occidental

Paludosus