Enric Benavent Rocamora (Reus, 8 de setembre de 1837 - Madrid, 1901) va ser un pedagog i musicòleg català. Era germà del pintor Gaietà Benavent Rocamora.
Fill de Pau Benavent, barretaire, i de Francesca Rocamora, tots dos de Reus, va estudiar primer a Reus, després a Santiago de Cuba i a Bordeus, dedicant-se al comerç al mateix temps. Instal·lat a Barcelona va obrir una acadèmia de francès, que al no funcionar-li, la va traslladar a Madrid l'any 1865, on va establir una càtedra lliure i gratuïta de francès a la Universidad Central i una altra a l'Ateneo de Señoras dirigit per la periodista Faustina Sáez de Melgar. Amant de la música i expert, va fundar el 1873 el «Liceo Benavent», on es donaven classes de música i es feien interessants concerts, que rivalitzaven amb els que es feien al Conservatorio Nacional de Música i on es donaven també classes de llengües. Va col·laborar amb articles especialitzats al Boletín musical y de artes plásticas a Madrid, i a Reus a lEco del Centro de Lectura. Va publicar el 1869 El idioma francés puesto al alcance de los españoles amb diverses reimpressions, i va traduir diverses obres del francès, la més important Solución pacífica e incontestable de las cuestiones políticas de España, por el establecimiento de la Monarquía, d'Alexandre Gouget, que mostra les seves tendències polítiques.
Va morir a Madrid el 1901.
Referències
Categoria:Pedagogs reusencs contemporanis Categoria:Morts a Madrid Categoria:Musicòlegs catalans del sud contemporanis Categoria:Escriptors reusencs contemporanis en castellà Categoria:Docents del Baix Camp Categoria:Pedagogs musicals catalans Categoria:Músics reusencs Categoria:Músics catalans del sud contemporanis Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX