Dysalotus oligoscolus és una espècie de peix de la família dels quiasmodòntids i de l'ordre dels perciformes.The Taxonomicon
Etimologia Dysalotus prové del mot grec dysalotos, -os, -on (molt difícil d'atrapar).Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid (Espanya).
Descripció El cos, allargat, fa 22,6 cm de llargària màxima. 10-12 espines i 24-26 radis tous a les dues aletes dorsals i 1 espina i 24-27 a l'anal. 11-12 radis tous a les pectorals. Aletes pelvianes amb 1 espina i 5 radis tous. Absència d'aleta adiposa. Línia lateral no interrompuda.
Alimentació El seu nivell tròfic és de 3.Sea Around Us
Hàbitat i distribució geogràfica És un peix marí, batipelàgic (a partir del 1.500 m de fondària),Johnson, R. K. i M.J. Keene, 1990. Chiasmodontidae. Pàg. 899-904. A: J. C. Quero, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2. Pàg. 901. oceanòdrom Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p. i de clima tropical (33°N-49°S), el qual viu a les aigües tropicals i subtropicals dels oceans AtlànticList of Deepwater Species for Atlantic Ocean - FishBase (15° 45′ S, 06° 06′ W), Índic i PacíficList of Deepwater Species for Pacific Ocean - FishBase (el Japó,Ban, K. i A. Fukui, 2012. First Japanese records of a deep-sea chiasmodontid fish, Dysalotus oligoscolus. Japanese Journal of Ichthyology. Vol. 59 (núm. 1): 45-48. (En japonès amb resum en anglès). AustràliaAustralian Faunal Directory Yearsley, G. K., P. R. Last i G. B. Morris, 1997. Codes for Australian Aquatic Biota (CAAB): an upgraded and expanded species coding system for Australian fisheries databases. CSIRO Marine Laboratories, Report 224. CSIRO, Austràlia.Fishes of Australia -Nova Gal·les del Sud i Tasmània-, Nova Zelanda Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series No. 19. 279 p. Pàg. 263.List of Deep-water Fishes for New Zealand - FishBase i Mèxic -Baixa Califòrnia-).List of Deep-water Fishes for Mexico - FishBase Prokofiev, A. M., 2011. Swallowerfishes (Chiasmodontidae) from the northwestern part of the Pacific Ocean and adjacent waters. Journal of Ichthyology. Vol. 51 (núm. 9): 695-716. FishBase GBIF
Observacions És inofensiu per als humans i el seu índex de vulnerabilitat és de baix a moderat (34 de 100).Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
Referències
Bibliografia Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya. Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'Institut fur Seefischerei (ISH). BIOLAB Forschungsinstitut, Hohenwestedt, Alemanya.
Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu de Zoologia de la Universitat de Copenhaguen. Museu Zoològic de la Universitat de Copenhaguen. Johnson, R. K. i M. J. Keene, 1986. Chiasmodontidae. Pàg. 731-734. A: M. M. Smith i P.C. Heemstra (eds.). Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín. Pàg. 732. Krefft, G., 1978. Fischtypen in der Sammlung des Institutes fur Seefischerei, Hamburg. Mitteilungen aus dem Institut für Seefischerei Hamburg. Heft 25: 1-20. Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan. 1.028 pàgines.
Enllaços externs AQUATAB BioLib ION Barcodes of Life
Categoria:Quiasmodòntids