Tintín al Congo (en francès: Tintin au Congo) és el segon volum de Les aventures de Tintín, la sèrie de còmics del dibuixant belga Hergé. Encarregat pel diari belga Le Vingtième Siècle com a propaganda colonial i pro-clerical per al seu suplement infantil Le Petit Vingtième, va ser publicat setmanalment des del maig de 1930 fins al juny de 1931. Narra la història del jove reporter belga Tintín i el seu gos Milú, que són enviats al Congo Belga per a fer un reportatge sobre aquest país. Després de diverses peripècies a la selva africana amb nadius i animals salvatges, Tintín descobreix una operació de contraban de diamants dirigida pel gàngster nord-americà Al Capone.
Aparegut poc després de la reeixida publicació de Tintín al país dels soviets i acompanyat d'un gran desplegament publicitari, Tintín al Congo va ser un èxit comercial i va aparèixer en forma de llibre poc després de la finalització de la sèrie. Hergé va continuar les aventures de Tintín amb Tintín a Amèrica el 1932, i la sèrie es va convertir posteriorment en una part definitòria de la tradició del còmic francobelga. El 1946, Hergé va redibuixar i acolorir Tintín al Congo amb el seu distintiu estil de línia clara per a la seva republicació per l'editorial Casterman, introduint-hi encara noves modificacions en una edició de 1975. És la primera de les aventures publicades amb l'estètica habitual dels còmics de Tintín: enquadernacions en cartoné, en color i amb 62 pàgines.
A finals del , el còmic va ser objecte de diverses crítiques per la seva visió dels congolesos, titllada de racista, i criticada per la "glorificació" que fa de la caça major, motiu pel qual fou portat als tribunals a Bèlgica. Com a resultat, s'hi ha inclòs una nota aclaridora, en les edicions publicades al Regne Unit.
Argument El reporter belga Tintín i el seu fox terrier Milú se'n van al Congo, on una multitud de nadius els donen la benvinguda. En Tintín contracta un “boy”, en Cocó, un infant de color, perquè l'ajudi durant el viatge, i poc després ha de rescatar Milú d'un cocodril. Més endavant, Tom, un bandit aliat amb Gibbons, intenta matar en Tintín, però uns micos li llencen cocos i el deixen inconscient. Un dels micos segresta en Milú, però en Tintín el torna a salvar. L'endemà, en Tintín, en Milú i en Cocó tenen un accident de cotxe contra un tren, que el reporter arregla i remolca fins al llogaret de la tribu Babà-Alrom. Allà es troba amb el rei, a qui acompanya a caçar l'endemà. Un lleó el deixa inconscient, però en Milú el rescata mossegant-li la cua. Tintín es guanya l'admiració dels nadius, de manera que el bruixot dels Babà-Alrom, Muganga, es posa gelós i, amb l'ajut de Tom, acusa en Tintín d'haver destruït l'ídol sagrat de la tribu. Els nadius, enfurismats, empresonen l'heroi, però després es giren contra Muganga quan en Cocó els mostra imatges que Tintín havia fet del bruixot i de Tom el bandit conspirant per destruir l'ídol. Tintín es converteix en un heroi al poble, i una dona s'inclina davant seu, dient-li: "El blanc és bo! És un gran bruixot! Ha curat el meu home! El sinyó [sic] blanc és el bula-matari!"
Enfurismat, Muganga organitza una guerra entre els Babà-Alrom i els seus veïns, els No-mhasvist, el rei dels quals lidera un atac contra els Babà-Alrom. Tintín els burla i els No-mhasvist cessen les hostilitats i arriben a idolatrar Tintín. Muganga i Tom el bandit conspiren per matar Tintín intentant simular l'atac d'un lleopard, però en Tintín sobreviu i salva en Muganga d'una boa constrictor; Muganga implora pietat i firmen la pau. Tom el bandit intenta capturar Tintín altra vegada i finalment aconsegueix fer-ho, disfressant-se de missioner catòlic. Lluiten i cauen per un precipici, fins que Tintín se salva rebotant en un hipopòtam i al criminal Tom se'l mengen uns cocodrils. Després de llegir una carta de la butxaca del criminal, Tintín descobreix que algú anomenat "AC" ha ordenat matar-lo. Tintín captura un bandit quan intenta reunir-se amb el mort i s'assabenta que "AC" és el gàngster Al Capone, que està tractant de prendre el control de la producció de diamants a l'Àfrica. Tintín i la policia colonial arresten la resta de la banda de contraban de diamants i Tintín i Milú tornen a Bèlgica.
Història Antecedents Georges Remi, més conegut pel seu pseudònim d'Hergé, va ser contractat com a editor i il·lustrador de Le Petit Vingtième, el suplement infantil del diari catòlic i conservador Le Vingtième Siècle (El Segle XX), a Brussel·les. Dirigit per l'abat Norbert Wallez, la publicació es descrivia a si mateixa com un "Diari de Doctrina Catòlica i de la Informació" i difonia una visió que avui es qualificaria d'extrema dreta. Segons el tintinòleg Harry Thompson, aquestes idees polítiques eren comunes a la Bèlgica d'aquells temps, i el medi d'Hergé estava impregnat d'una sèrie d'idees conservadores ingènues sobre "el patriotisme, el catolicisme, l'estricta moralitat i la disciplina".
El 1929, Hergé va començar a dibuixar les aventures de Tintín pel Le Petit Vingtième, sobre les gestes d'un periodista belga de ficció anomenat Tintín. Després de l'èxit de Tintín al país dels soviets, serialitzada setmanalment a Le Petit Vingtième des del gener de 1929 al maig de 1930, Hergé va voler enviar en Tintín als Estats Units. No obstant això, Wallez va insistir perquè escrigués una història ambientada al Congo, actual República Democràtica del Congo, aleshores una colònia belga. Els nens belgues estudiaven el Congo a l'escola i Wallez esperava fomentar l'afany colonial i missioner en els seus joves lectors. L'abat creia que l'administració colonial belga necessitava promoció en un moment en què "encara estava fresc" el record de la visita dels reis de Bèlgica Albert I i Elisabet a la colònia, el 1928. També va expressar la seva esperança en què alguns dels seus lectors se sentissin inspirats a treballar al Congo.
Hergé es mostrà sarcàstic sobre les instruccions de Wallez, que es referia al Congo de forma paternalista com "la nostra vella colònia que ens necessita". Ja tenia certa experiència a il·lustrar escenes de congolesos, ja que tres anys abans havia creat dues il·lustracions per al diari que van aparèixer en un article sobre la celebració del cinquantè aniversari de l'expedició de Henry Morton Stanley al Congo. En un d'ells, Hergé il·lustra un congolès inclinant-se davant un europeu, una escena que es repeteix a Tintín al Congo.
Igual que en el país dels Soviets, on Hergé havia basat la seva informació sobre la Unió Soviètica gairebé íntegrament en una sola font, a Tintín al Congo utilitza material d'origen molt limitat per documentar-se sobre el país i la seva gent. L'autor va basar la història principalment en literatura escrita pels missioners, amb l'únic element afegit dels contrabandistes de diamants, inspirada en literatura d'aventures a l'estil de Jungle Jim. Hergé va visitar el Museu Reial de l'Àfrica Central a Tervuren, per examinar les seves col·leccions etnogràfiques d'artefactes congolesos, inclosos els vestits dels homes lleopard. També va replicar escenes de caça de la novel·la d'André Maurois El silenci del Coronel Bramble, mentre que els seus dibuixos d'animals van ser inspirats per les peces de Benjamin Rabier. També va escoltar històries de la colònia d'alguns dels seus col·legues que hi havien estat, però no li feien el pes, com més tard recordà: "No m'agradaven els colonials, que tornaven fent ostentació de les seves gestes, però malgrat això no vaig poder evitar veure els negres com a nens."
Publicació original (1930-31) miniatura|Fotos d'africans al Congo Belga, en una postal de la dècada de 1930, fent de servents d'una parella d'europeus Tintín al Congo va ser publicat sota el títol francès de Tintin au Congo a Le Petit Vingtième entre el 5 de maig de 1930 i l'11 de juny de 1931, amb redifusió al diari catòlic francès Coeurs Vaillants. Dibuixat en blanc i negre, seguint la mateixa fórmula emprada al País dels soviets, que el deixava "essencialment sense argument", segons el tintinòleg Michael Farr, amb una sèrie d'esdeveniments poc relacionats que Hergé improvisava cada setmana. Hergé admetia que la feina pecava d'una certa urgència, dient: "Le Petit Vingtième sortia dimecres a la nit, i sovint aquell mateix dia no tenia ni idea de com aconseguiria fer sortir en Tintín de la difícil situació en la qual l'havia ficat la setmana anterior". L'estil visual de les vinyetes era similar al del País dels Soviets. En el primer lliurament de Tintín al Congo, Hergé va presentar Quick i Flupke, dos joves de Brussel·les que ja havia introduït en una altra tira còmica de Le Petit Vingtième, entre la multitud de gent que acomiadava Tintín a l'estació.
Igual que Tintín al país dels soviets, Tintín al Congo va ser molt popular a la Bèlgica d'aquell temps. A la tarda del 9 de juliol de 1931, Wallez va repetir el truc publicitari que havia fet servir amb l'anterior còmic fent aparèixer a Brussel·les, i posteriorment a Lieja, un jove actor, Henry de Doncker, vestit com Tintín amb roba colonial, i acompanyat per 10 portadors africans i una gran varietat d'animals exòtics llogats en un zoo. Co-organitzat amb els grans magatzems Bon Marché, l'esdeveniment va atreure 5.000 espectadors a Brussel·les. El 1931, l'editorial de le Petit Vingtième recollí la història en un sol volum i Casterman en va publicar una segona edició el 1937. El 1944 el llibre ja s'havia reeditat set vegades, i havia venut més que els altres set llibres de la sèrie. L'èxit de la sèrie va portar Wallez a renegociar el contracte d'Hergé, donant-li un augment de sou i el dret a treballar des de casa.
Segona versió de 1946 En la dècada de 1940, després que la popularitat d'Hergé augmentés, va tornar a dibuixar moltes de les històries de Tintín en color utilitzant la ligne claire (línia clara), estil que havia desenvolupat recentment, a fi d'igualar-les amb les noves aventures de Tintín que havia produït fins aleshores. Tintín al Congo va ser redibuixat, i la nova versió es va publicar el 1946. Com a part d'aquesta modificació, Hergé va retallar el nombre de pàgines de 110 a 62, segons l'estàndard suggerit per l'editorial Casterman. També va fer diversos canvis en la història, eliminant moltes de les referències a Bèlgica i al domini colonial. Per exemple, en una escena Tintín ensenya geografia als escolars congolesos i diu "Estimats amics, avui els parlaré sobre el seu país: Bèlgica" mentre que en la versió 1946, en lloc d'això, els dona una lliçó de matemàtiques. Hergé també va canviar la forma de Jimmy MacDuff, l'amo del lleopard que ataca Tintín, que originàriament era un negre del Gran Circ Americà i en la reedició era un blanc "proveïdor dels majors zoològics d'Europa."
En la versió en color de 1946, Hergé va afegir-hi un cameo de Dupond i Dupont, els dos detectius que ja havia introduït en el quart volum de Tintín, Els cigars del faraó (1932-1934), que va ser creat cronològicament després de l'aventura congolesa. Afegint-los a la primera pàgina, Hergé els dibuixa mirant una multitud que envolta Tintín mentre puja al tren i comentant que "sembla un jove reporter que se'n va a l'Àfrica ..." En la mateixa vinyeta, Hergé insereix representacions de si mateix i del seu amic Edgar P. Jacobs (que acolorí el llibre) entre aquesta multitud.Diferència de la vinyeta inicial entre les edicions de 1931 i 1946
Edicions posteriors i alteracions Quan Tintín al Congo va ser editat per primera vegada per editors escandinaus el 1975, aquests es van oposar a la pàgina 56, on Tintín fa un forat en un rinoceront viu, l'omple de dinamita, i el fa explotar. Van demanar a Hergé que modifiqués aquesta pàgina per un escenari menys violent, que, a parer seu, seria més adequat per als nens. Hergé hi va estar d'acord, atès que ell mateix es va penedir de les escenes de caça major poc després de l'edició de l'obra. La pàgina va ser alterada per mostrar el rinoceront fugint il·lès després que accidentalment dispara la pistola de Tintín.