El manaquí gorjablanc Rev. 20/02/2023 (Corapipo leucorrhoa) és una espècie ocell passeriforme de la família dels píprids (Pipridae). La taxonomia addicional del manaquí gorjablanc no està establerta (vegeu "Taxonomia i sistèmica" més avall).
Descripció El manaquí gorjablanc fa uns 10 cm de llarg i pesa uns 12,5 g. L'espècie presenta dimorfisme sexual: els mascles adults són majoritàriament de color blau-negre brillant. La barbeta, la gola, les cobertores auriculars i els costats del coll són blancs; les plomes de la gola i el coll són llargues i formen una gorgera. Les primàries i els estendards (o barbes) interns de les secundàries són foscos. Les femelles adultes tenen les parts superiors de color verd oliva. La barbeta i la gola són de color gris pàl·lid a verd oliva grisenc. El pit, els costats i els flancs són de color verd oliva pàl·lid i el ventre i les cobertores caudals són de color groguenc pàl·lid. Ambdós sexes tenen l'iris, el bec i les potes i els peus negres. Els mascles immadurs s'assemblen a les femelles adultes amb una gola més pàl·lida.
Distribució i hàbitat El manaquí gorjablanc té una distribució disjunta. Una població es troba a la Serranía del Perijá, que es troba a cavall de la frontera entre Colòmbia i Veneçuela. Dos més es troben als Andes de Veneçuela, al vessant occidental de Mérida i al vessant oriental de Táchira i al nord-oest de Barinas. La serralada del vessant occidental continua fins al nord de Colòmbia, on l'espècie es troba a l'oest fins al departament d'Antioquia i al sud a la vall del riu Magdalena fins al nord del departament de Tolima i l'oest de Cundinamarca.
L'espècie habita boscos primaris i de ribera humits i també boscos secundaris madurs. A Veneçuela, l'altitud en que es troba va des de prop del nivell del mar fins als 1.200 m i a Colòmbia entre els 200 i els 1.500 m.
Comportament Moviments El manaquí gorjablanc és resident durant tot l'any.
Alimentació No es coneix la dieta del manaquí gorjablanc, però se suposa que consta de fruits petits i un petit nombre d'insectes i aranyes. Se sap que l'espècie busca aliment sola, en parelles i en petits grups familiars en arbres fruiters en clarianes i a la vora del bosc. De vegades s'uneix a estols d'espècies mixtes.
Reproducció No es coneix la temporada de reproducció, però sembla que abasta almenys de maig a octubre. Els mascles es mostren davant les femelles en leks dispersos, generalment sobre o a prop d'un tronc caigut; no s'ha detallat l'exhibició. No se sap res més sobre la biologia reproductora de l'espècie.
Vocalització Els mascles fan un "siit' t't'u-u-u vibrant" durant els vols d'exhibició. El crit de l'espècie és "un s-e-e-e-e-e-e-e" agut, semblant a un insecte que sona com un trinat lleugerament embarbussat.
Estat de conservació La UICN segueix la taxonomia HBW i, per tant, no ha avaluat el manaquí gorjablanc per separat de Corapipo altera sensu lato. "El manaquí gorjablanc habita zones on la destrucció i fragmentació dels boscos suposen una amenaça per a aquesta espècie. La població s'ha reduït molt seriosament al nord-oest de Sud-amèrica com a resultat de la destrucció i fragmentació dels boscos".
Taxonomia i sistemàtica El manaquí gorjablanc es va descriure per primer cop l'any 1863 pel zoòleg anglès Philip Sclater amb el nom binomial Pipra leucorrhoa i la localitat tipus "Nova Granada (= Colòmbia); restringit a Bucaramanga, Santander. Més tard es va traslladar al gènere Corapipo que Bonaparte havia erigit el 1854.
La taxonomia addicional del manaquí gorjablanc no està establerta. El COI, la taxonomia de Clements i el Comitè de Classificació Sud-americà el tracten com una espècie monotípica. Tanmateix, el Manual dels Ocells del Món (HBW) de BirdLife International les tracta com a coespecífiques i li assigna dues subespècies a més de la nominal. Els altres tres sistemes taxonòmics anteriorment feien el mateix, però ara els tracten (C. altera altera i C. altera heteroleuca) com a subespècies de C. altera sensu stricto.
Etimologia El nom genèric Corapipo no té un origen clar. La segona part d'aquest nom prové del llatí modern «pipo» que designa els manaquís, però, a falta d'una explicació per part de l'autor, qualsevol de les següents derivacions per a la primera part podria ser adequada: del grec antic (1) «κοραξ/korax», «κορακος/korakos» que significa “corb” (és a dir, negre). (2) «κορη/korē», “donzella”, “nimfa”, “titella” (vegeu Manacus). (3) «κορη/korē», “pupil·la negra brillant de l'ull”.
L'epítet específic leucorrhoa també deriva del grec antic «λευκος/leukos» que significa blanc; «ορρος/orrhos» “carpó”.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) l'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Segons el Manual dels Ocells del Món (HBW) de BirdLife International es reconeixen tres subespècies: C. l. altera (Hellmayr, 1910) ─ est d'Hondures (Olancho) fins al nord-oest de Costa Rica. C. l. heteroleuca (Hellmayr, 1910) ─ sud-oest tropical de Costa Rica fins al nord-oest de Colòmbia (Chocó). C. l. leucorrhoa (Sclater, 1863) ─ contraforts de l'oest de Colòmbia i l'oest de Veneçuela.
Referències
gorjablanc Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud