Leah Berliawsky, coneguda artísticament amb el nom de , va ser una escultora estatunidenca d'origen rus, coneguda per les seves peces fetes amb tanques de fusta monumentals i monocromàtiques i escultures a l'aire lliure. Nascuda a la Rússia tsarista, va emigrar als Estats Units amb la seva família a principis del . Va aprendre anglès a l'escola, ja que a casa parlava Ídix. A l'inici de la dècada del 1930, rebia classes d'art a l'Art Students League de Nova York, i el 1941 va fer la seva primera exposició. Estudiant de Hans Hofmann i Chaim Gross, va experimentar amb el primer art conceptual utilitzant objectes trobats, i va fer incursions en la pintura i la impressió abans de dedicar-se a l'escultura, el treball de la seva vida. Creades habitualment a partir de fusta, les seves escultures semblen trencaclosques, amb múltiples peces tallades i intricades, col·locades a la paret o aguantades independentment, sovint en 3-D. Una carqacterística única de la seva obra és que les seves figures sovint estan pintades de forma monocromàtica en negre o blanc. Figura important a l'escena artística internacional, Nevelson es va presentar a la 31a Biennal de Venècia. La seva obra es pot veure en les principals col·leccions en museus i corporacions. Luise Nevelson queda com una de les figures més importants de l'escultura americana del .
Inicis de la seva vida personal miniatura|esquerra|Nevelson (quarta des de l'esquerra) posant per a un retrat de la classe amb les seves companyes de classe, 1913, fotògraf no identificat. Louise Nevelson papers, Archives of American Art, Smithsonian Institution Louise Nevelson va néixer amb el nom de Leah Berliawsky, filla de Minna Sadie i Isaac Berliawsky, un contractista i comerciant. Encara que la família vivia confortablement, els parents de Nevelson havien començat a marxar de Rússia per anar als Estats Units a la dècada del 1880. Els Berliawsky s'hi havien hagut de quedar, ja que Isaac, el germà més jove, havia de tenir cura dels seus pares. Encara a Europa, Minna va tenir dues criatures més: Nathan (nascut el 1898) i Anita (1902).Rapaport, 6. En morir sa mare, Isaac va marxar als Estats Units el 1902. Després de la seva marxa, Minna i els nens es van traslladar a la zona de Kíev. Segons diu la tradició familiar, el jove Nevelson estava tan trist per la partida del seu pare que es va tornar mut durant sis mesos
La primera experiència artística de Nevelson va tenir lloc quan tenia nou anys a la Biblioteca Pública de Rockland, on va veure una figura de guix de Joana d'Arc. Poc després va decidir estudiar art; trià dibuix en la seva escola secundària, on també va exercitar-se com a capitana de bàsquet. Va pintar interiors a l'aquarel·la, en els quals el mobiliari apareixia en estructura molecular, gairebé com en les seves obres posteriors. Hi apareixien sovint figures femenines. A l'escola, practica l'anglès, la seva segona llengua, ja que l'Ídix era la que es parlava a casa seva. Descontenta amb la posició econòmica de la seva família, les diferències de llenguatge, la discriminació religiosa de la comunitat i la seva escola, Nevelson tenia els ulls posats a l'escola superior, a Nova York.Rapaport, 7.
Es va graduar en l'escola superior el 1918, i va començar a treballar com a taquígrafa en un bufet d'advocats. Allà va conèixer Bernard Nevelson, copropietari amb el seu germà Charles, de Nevelson Brothers Company, un negoci de transports. Bernard la va presentar al seu germà, i Charles i Louise Nevelson es van casar al juny del 1920 en una boda jueva a l'Hotel Copley Plaza, a Boston. Havent satisfet l'esperança dels seus pares de casar-se amb algú de família rica, ella i el seu nou marit es van traslladar a Nova York, on ella va començar a estudiar pintura, dibuix, cant, actuació i dansa. Es va quedar embarassada, i el 1922 va néixer el seu fill Myron (després anomenat Mike), que de gran va ser escultor. Nevelson va estudiar art, malgrat que els seus sogres ho desaprovaven. Comenta: "La família del meu marit era molt refinada. En aquest cercle podies conèixer Beethoven, però Déu no vulgui que tu fossis Beethoven."
El 1924 la família es va traslladar a Mount Vernon (Nova York), una popular zona jueva del comtat de Westchester de Nova York. Nevelson es va deprimir amb el trasllat, que la va treure de la seva vida urbana i del seu entorn artístic. Durant l'hivern de 1932–1933 es va separar de Charles, poc disposada a convertir-se en l'esposa social que ell esperava que fos. Ella no va buscar mai el suport financer de Charles, i el 1941 la parella es va divorciar.
Carrera artística Anys 1930 A l'inici del 1929, Nevelson va estudiar art a temps complet amb Kenneth Hayes Miller i Kimon Nicolaides en l'Art Students League. Nevelson va presentar-se en una exposició de quimonos Noh al Metropolitan Museum of Art com a treball per al seu estudi d'art de llocs llunyans. El 1931 va enviar el seu fill Mike a viure amb la família i va anar a Europa, amb el viatge pagat amb la venda d'un braçalet de diamants que el que ara era el seu exmarit li havia regalat amb motiu del naixement de Mike. A Múnic va estudiar amb Hans Hofmann i abans va visitar Itàlia i França. De retorn a Nova York el 1932 va estudiar novament amb Hofmann, que estava treballant com a professor convidat en l'Art Students League. Va conèixer Diego Rivera el 1933 i va treballar com a assistenta en el seu mural Man at the Crossroads al Rockefeller Plaza. Van tenir una afer que va causar un trencament entre Nevelson i la dona de Rivera, Frida Kahlo, una artista molt admirada per Nevelson. Poc després, Nevelson va començar a anar a classes d'escultura amb Chaim Gross a l'Educational Alliance. Va continuar experimentant amb altres mitjans artístics, incloent-hi la litografia i el gravat, però va decidir centrar-se en l'escultura. Les seves primeres obres van ser creades amb guix, fang i tattistone (nom inventat per l'escultor Steve Tatti). Durant els anys 1930, Nevelson va començar a mostrar la seva obra en exposicions col·lectives. El 1935, va ensenyar pintura mural al Madison Square Boys and Girls Club a Brooklyn com a part del Works Progress Administration (WPA). Va treballar per al WPA en les divisions de pintura de cavallet i escultura fins al 1939. Durant alguns anys, una Nevelson empobrida i el seu fill anaven pels carrers recollint llenya per cremar a la xemeneia per escalfar-se; la llenya que va trobar va servir de punt de partida de l'art que la va fer famosa. La seva obra, als anys 1930 explorava l'escultura, la pintura i el dibuix. Ben aviat, els dibuixos de nus a tinta i llapis van mostrar la mateixa fluïdesa que es veu a les obres d'Henri Matisse. Nevelson també va crear obres de terracota d'animals semiabstractes i pintura a l'oli.
Primeres exposicions i anys 1940 El 1941, Nevelson va realitzar la seva primera exposició individual a la galeria Nierendorf. El propietari, Karl Nierendorf, la va representar fins que es va morir el 1947. Durant la seva època a Nierendorf, Nevelson va trobar una caixa d'enllustrador, propietat de l'enllustrador local Joe Milone. Va exposar la caixa al Museu d'Art Modern, cosa que li va reportar que rebés per primer cop l'atenció de la premsa. Al novembre del 1943 apareixia un article sobre ella en l'Art Digest.Article about Louise Nevelson Archives of American Art. Louise Nevelson papers. Tear sheet from Art Digest (November 15, 1943). Retrieved November 6, 2011 Als anys 1940, va començar a fer estudis de figures cubistes amb materials com pedra, bronze, terracota i fusta. El 1943, va fer una exposició a la galeria Norlyst, titulada The Clown as the Center of his World, en la qual construïa escultures sobre el circ a partir d'objectes trobats. La mostra no va ser ben rebuda, i Nevelson va parar de fer servir objectes trobats fins a mitjan anys 1950. Malgrat la pobra recepció, les obres de Nevelson en aquesta època exploraven formes tant figuratives com abstractes, inspirades pel cubisme i explorava i experimentava la influència del surrealisme. La dècada va proveir Nevelson amb materials, moviments, i experiments creats per ella mateixa que modelarien l'estil modern que caracteritzaria el seu treball als anys 1950.Rapaport, 9.
Carrera a les dècades del 1950 i 1960 Durant els anys 1950, Nevelson va exposar la seva obra tan sovint com va poder. No obstant això, i malgrat els premis i la creixent popularitat amb els crítics d'art, va continuar lluitant financerament. Per poder arribar a final de mes va començar a ensenyar escultura fent classes en un programa educació d'adults al sistema escolar de Great Neck. La seva obra va començar a créixer cap a la talla monumental, i es va allunyar de l'escala humana que havia estat creant durant els primers anys 1940. Nevelson també va visitar Amèrica Llatina i va descobrir influències per a la seva obra en les ruïnes de la civilització maia i a les esteles de Guatemala. El 1955 Nevelson es va unir a la Colette Roberts' Grand Central Modern Gallery, on va realitzar nombroses exposicions individuals. Hi va mostrar algunes de les seves obres més notables de mitjan segle: Bride of the Black Moon (Núvia de la lluna negra), First Personage (Primer personatge), i l'exposició Moon Garden + One, que mostrava la seva primera peça de paret, Sky Cathedral (Catedral del cel), el 1958. La sèrie d'exposicions del 1958 van ser descrites pel crític Hilton Kramer com a "remarcable i inoblidable".Rapaport, 14. Aquell any el Museu d'Art Modern de Nova York va comprar una de les obres, Sky Cathedral, i el 1959 Nevelson va ser inclosa pel MoMA en l'exposició Sixteen Americans ('Setze americans').Rapaport, 19. Durant aquest període, va pintar la fusta de color negre i va fer exposicions senceres en negre. Al principi dels anys 1960, va començar a crear peces en blanc i or, i a tancar les seves petites escultures en caixes de fusta. El canvi d'escala de les seves escultures, la influència de l'art antic d'Amèrica Llatina i l'activitat a la seva galeria durant aquest temps es reconeix i porta “l'escultura de Nevelson lligada a la gran escala de l'expressionisme abstracte, així com a la pintura mural anterior a Rivera”.
Del 1957 al 1958, va ser presidenta del New York Chapter of Artists' Equity i el 1958 es va unir a la galeria Martha Jackson, on tenia els ingressos garantits i es va convertir en una persona segura des del punt de vista financer. Aquell any, va ser fotografiada i presentada a la coberta de la revista Life. El 1960 va fer la seva primera exposició individual a Europa, a la galeria Daniel Cordier de París. Més endavant d'aquell mateix any, una col·lecció de la seva obra, agrupada com a Dawn's Wedding Feast ('Festa de noces de Dawn'), es va incloure a l'exposició col·lectiva Sixteen Americans ('Setze americans'), al Museu d'Art Modern de Nova York al costat de Robert Rauschenberg i Jasper Johns. El 1962 va fer la primera venda a un museu, concretament al Whitney Museum of American Art, que va comprar el mur negre Young Shadows (Ombres negres). Aquell mateix any, la seva obra va ser seleccionada per a la 31a Biennal de Venècia i es va convertir en la presidenta d'Artists' Equity, càrrec que va ocupar fins al 1964.