Lluís Carreras i Mas (Sabadell, 4 de maig de 1884 - Barcelona, 7 de març de 1955), conegut també com a Dr. Lluís Carreras, fou un clergue, escriptor, periodista i intel·lectual cristià. Fou un eficaç impulsor del moviment de renovació religiosa a Catalunya abans de la Guerra Civil. Va gaudir de gran prestigi a l'Església catalana i fou un influent pensador humanista.Antonieta Jarné Modol article “Lluís Carreras i Mas 1884-1955” al "Diccionari Catalunya durant el franquisme". Eumo Editorial. Vic 2006 pàgina 79
Biografia Neix a Sabadell el 8 de maig de 1884, fill de Francesc Carreras i Puig, teixidor i de Carme Mas i Badia. Primers estudis a l'escola Pia de Sabadell. El 1896 cursa filosofia i serà deixeble del pare Sallarès i del doctor Fèlix Sardà i Salvany. El 1905 va obtenir el grau de batxillerat a Lleida.Dolors Viñas i Camps "El Doctor Lluís Carreras i Mas"Publicacions de l'Abadia de Montserrat Barcelona 1985 pàgina 12.
Primers anys de vida eclesial El 1905 entrà a la Facultat de Teologia del Seminari de Barcelona, allà serà condeixeble de Carles Cardó, Joan Baptista Manyà Mn. Joan Tarré, Antoni Maria Marcet i Poal, i Gregori Maria Sunyol que exerciran en el futur gran influència en l'Església catalana de l'època. Serà un excel·lent un estudiant, premiat abastament i reconegut pels seus professors durant els anys de carrera.Dolors Viñas i Camps Barcelona 1985 pàgines 12 a 17.
Després d'una carrera brillant serà ordenat prevere als 25 anys, el 1909 a la parròquia de Sant Feliu de Sabadell amb assistència d'una munió de personalitats eclesiàstiques. Molt aviat entrà a l'Associación de Eclesiásticos para el Apostolado Popular fundada per promoure els estudis, religiosos i litúrgics. Serà l'encarregat de la secció de propaganda escrita. Fundarà la revista Reseña Eclesiástica l'any 1909 on publicarà un seguit d'escrits de divulgació i articles biogràfics i de ressenya de llibres. Durant la seva vida el futur Dr. Lluís Carreras tindrà com a referents, com bona part dels eclesiàstics renovadors de l'època, al bisbe Dr. Josep Torras i Bages,Dolors Viñas i Camps Barcelona 1985 pàgines 20 i següents. al cardenal D. J. Mercier, primat de Bèlgica, fundador de l'Institut de Filosofia de la Universitat de Lovaina i renovador de l'església d'aquell país, i per, proximitat geogràfica el Dr. Fèlix Sardà i Salvany, sabadellenc com ell.
Romandrà a Sabadell durant un any on farà de capellà de les monges de la Sagrada Família. Publicarà el seu primer llibre. Serà després vicari de Sant Esteve de Sesrovires, però renunciarà per una malaltia de la qual es refarà a Sabadell. Poc després serà nomenat professor i seguidament catedràtic del Seminari de Barcelona de llatí, humanística i filosofia. A partir d'aquest moment desplegarà les seves capacitats intel·lectuals d'iniciativa. Serà “un humanista prodigiós, excel·lent expositor d'idees, tant en la càtedra com en la premsa, i un brillant conferenciant...”.Dolors Viñas i Camps Barcelona 1985 pàgi.33Josep Maria de Segarra “Mosén Luis Carreras” en revista “Destino” número 818 (12-3-1955), pàg. 4 El 1912 és nomenat vocal de l'Acció Catòlica, el mateix any col·labora en el Tercer Congrés Nacional de Música Sagrada. El 1913 obté la llicenciatura en teologia amb la màxima qualificació al Seminari Pontifici de Tarragona. Serà l'ànima i el secretari del Congrés d'Art Cristià de Catalunya del 1913, inaugurat pel bisbe Josep Torras i Bages amb participació de figures com Josep Puig i Cadafalch, Antoni Rubió i Lluch, Jeroni Martorell i Terrats, Josep Tarré, Mn. Josep Gudiol i Cunill, Joan Llimona i Bruguera, etc., de gran repercussió i impacte en un moment de recuperació de la cultura catalana.Dolors Viñas i Camps Barcelona 1985 pàgines 17 a 34.
El Congrés Litúrgic de MontserratDolors Viñas i Camps Barcelona 1985 pàgines 37 a 43 El 1915 fou l'any de la seva obra magna amb la realització del Primer Congrés Litúrgic de Montserrat, del 10 al 15 de juliol de 1915. Esdeveniment que el consagrà com a referent de l'església catalana de l'època. Serà l'animador indiscutible del congrés que va tenir un procés acurat de preparació. Amb cartes i reunions de presentació a l'Abadia de Montserrat, amb els diferents bisbes catalans, personalitats religioses i civils. Un any abans del Congrés, el 1914 aconseguí l'autorització de la revista Vida Cristiana que serà la portaveu de les iniciatives i activitat si, que després es convertirà en la revista de temàtica liturgista de l'Església catalana. El Dr. Carreras aconseguí l'oficialitat canònica del congrés amb l'acceptació de la Santa Seu amb carta del Sant Pare, i de totes les diòcesis catalanes i la participació de cardenals estrangers, i d'especialistes religiosos i civils catalans i estrangers. Les conclusions del Congrés denoten que va ser el preludi de què l'Església universal faria a partir del Concili Vaticà II: es recomanava la participació activa dels fidels en els ministeris sagrats, en els actes litúrgics, la importància de la parròquia, la missa com centre de la sagrada litúrgia, la traducció a la llengua del poble dels textos litúrgics. L'èxit del congrés cal mesurar-lo en el gran dinamisme que es generà per implantar les seves conclusions i les activitats:realització de les Setmanes de Litúrgia a nombrosos indrets de les diòcesis catalanes, la col·lecció de llibres específics, etc. El congrés i la publicació en el mateix any de 1915 del seu Eucologi, que es va reeditar diverses vegades, el convertiren en el principal i admirat referent liturgista, tot i que el Dr. Carreras va dedicar-se a multitud de temes i aspectes eclesials com mostra el total de la seva obra escrita més de dos mil articles i diversos llibres.Josep Massot i Muntaner "Aproximació a la història religiosa de la Catalunya contemporània" Publicacions de l'Abadia de Montserrat col. Saurí Barcelona 1973 A partir del 1916 accentuarà la seva activitat en el moviment liturgista, per exemple, amb la promoció del cant gregorià amb el pare Sunyol i Mn. Josep Tarré (Associació Gregorianista), curs superior de cant gregorià, etc. Desenvoluparà també una gran activitat a Sabadell a l'Acadèmia Catòlica de Sabadell on s'estava la majoria dels caps de setmana. Des de cursos de sociologia a l'Acadèmia a la creació de la “Schola Cantorum”, creació de la revista “Joventut” fins a conferències al Gremi de Fabricants de Sabadell i d'altres entitats (hi ha constància que va fer fins a seixanta conferències).
Els anys de plenitudJosep Massot i Muntaner Barcelona 1973pàg 43 i següents Aquests anys seran els anys de plenitud del Doctor Lluís Carreras. Morts el Dr. Fèlix Sardà i Salvany i el Bisbe Dr. Josep Torras i Bages es convertirà en un dels sacerdots més rellevants de Catalunya pel seu caràcter apostòlic, apologètic inspirat en aquelles dues grans personalitats de les quals havia estat deixeble. Es podrà desenvolupar en tots els seus aspectes intel·lectuals, eclesiàstics, culturals, artístics i en determinats moments, polítics (crisi 1919, dictadura de Primo de Rivera, i Segona República). Com escriptor i periodista (“Revista popular”, “Ressenya Eclesiàstica”, “Vida Cristiana”, “Revista Litúrgica”, “Catalunya Social”, corresponsal de “La Civilità Cattòlica de Roma”, col·laborador de “La Veu de Catalunya.”..), com mantenidor dels Jocs Florals, amb l'Orfeó Català i amb els orfeons de Catalunya, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, impulsió de la Secció Amics de l'Art Litúrgic del Cercle Artístic de Sant Lluc, etc.
La Dictadura de Primo de RiveraDolors Viñas i Camps Barcelona 1985 pàgines 75 a 86 El 1919 defensaràDolors Viñas i Camps Barcelona 1985 pàgines 75 el primer intent d'Estatut d'Autonomia com a membre de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, reivindicat per la Mancomunitat de Catalunya i que no va reeixir. El 1923 s'enfrontarà a la política del dictador general Primo de Rivera (dissolució de la Mancomunitat, clausura d'entitats, declaracions contra la llengua catalana, intent de castellanització de l'Església catalana, etc.) defensant els drets dels catalans i de la llengua catalana. Això li costà la Canongia de la Catedral de Barcelona a la qual havia estat nomenat, però que per pressions del govern a la Santa Seu,Dolors Viñas i Camps Barcelona 1985 pàgines 77 i següents fou obligat a renunciar abans d'assolir el càrrec quan ja havia renunciat a la càtedra del Seminari. Poc després l'Acadèmia de Sabadell fou clausurada pel govern, i el 1924 el Dr. Carreras es veurà obligat a exiliar·seDolors Viñas i Camps Barcelona 1985 pàgines 90 i següents fora de Catalunya, primer a un poble d'Aragó i després a l'estranger (decisió camuflada com “viatge d'estudis”). Va estar-se a París, Solemnes i va aprofitar per assistir al Congrés Litúrgic de Malines.
Quan retornà, un grup d'empresaris del Gremi de Fabricants de Sabadell i de Barcelona entre els que hi són Francesc Cambó, Ferran Casablancas, Enric Rocamora entre altres li muntaran a la seva mida la “Fundació Torras i Bages”Dolors Viñas i Camps Barcelona 1985 pàgines 92 i 93 el 1924 per cobrir-li les seves necessitats materials. Fins a la caiguda de la Dictadura aprofitarà per promoure una pila d'obres socials i religioses, tot i la vigilància policial que el controlava dia i nit. Impulsarà la creació de la Biblioteca de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, la constitució del Museu de Sabadell, promourà les Romeries a Montserrat, malgrat les prohibicions governamentals, redactarà l'informe en defensa de la llengua catalana” (a/ El problema de la lengua, b/ El problema del clero)Dolors Viñas i Camps Barcelona 1985 pàgines 85 i següents per al Nunci de la Santa Seu, Mons. Federico Tedeschini, informe que fou enviat al Vaticà el gener de 1929, redactarà la seva obra “Sinopsi Evangèlica”, reprendrà les conferències quaresmals un cop la reobertura de l'Acadèmia de Sabadell, etc.
Segona República Des de les seva publicació “Cultura Cristiana” donarà consells sobre la importància moral d'exercitar el vot en les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931, que donaren pas a la Segona República. El 16 d'abril de 1931, un cop proclamat el nou règim escriurà un article a “Cultura Cristiana” titulat Déu guardi la RepúblicaDolors Viñas i Camps Barcelona 1985 pàg. 107 on li donava suport, article que causà gran impacte en els ambients eclesiàstics, i en sectors conservadors catòlics. Mesos després, però, serà bel·ligerant des de la mateixa publicació comentant actituds anticlericals que passaven a Madrid.