Els museus d'Andorra tenen com a finalitat de interpretació i la divulgació de la història econòmica, artística, social i política del Principat d'Andorra, així com de les seves tradicions.
Història dels Museus a Andorra El primer museu andorrà El turisme del principi del segle XX trobava a Andorra un entorn acollidor, exòtic i tranquil. En aquella època a Andorra la infraestructura turística i els serveis eren encara pràcticament inexistents i la xarxa viària era deficient. L'oferta cultural i natural bàsica era el llegat artístic i la virginitat del paisatge, encara per descobrir. http://www.patrimonicultural.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=54&Itemid;=124 L'Andorra del encara vivia de la indústria artesanal en una societat estamental amenaçada per les reformes profundes que es vivien a Europa i que acabarien empenyent a l'Andorra dels Comerços que coneixem avui. L'oferta museística del segle XX era inexistent llevat d'una raresa, el Museu de Zoologia de la Casa d'Areny-Plandolit.
Guillem d'Areny-Plandolit era un noble, baró de Senaller i Gramenet, i polític andorrà que es dedicava a la indústria del ferro a mitjan . Va ser Síndic General i responsable de la Nova Reforma: abans del 1866, a Andorra el Consell General (el parlament) estava monopolitzat pels anomenats focs, és a dir, famílies riques de les quals la Casa Areny-Plandolit en feia part. Dits focs tenien el privilegi de votar i ser elegits, cosa que no passava amb les cases més pobres, els casalers. La segona revolució industrial va empènyer l'economia andorrana a una crisi sense precedents i la població va veure més que mai la necessitat de canviar i acabar amb el monopoli que exercien algunes famílies del país. Així, el 1866 es va proclamar la Nova Reforma, que el Sr. Guillem d'Areny-Plandolit va signar i arran de la qual va ser elegit Síndic General. La Nova Reforma va aconseguir que tots els caps de casa votessin, sense distinció entre focs i casalers. També feia incompatible el càrrec de Conseller General (parlamentari) amb el de Cònsol (alcalde), establia la durada dels càrrecs a 4 anys i obligava una renovació cada 2 anys de la meitat dels consellers tant del Comú (ajuntament) com del Consell (parlament), entre d'altres. http://www.andorraantiga.com
Quan el boom capitalista es va donar als anys 50 en Pau-Xavier d'Areny-Plandolit va decidir obrir un museu privat dedicat a l'exposició d'animals dissecats. Naturalista i taxidermista, en Pau-Xavier posseïa una col·lecció d'animals de tota mena: serps, lleons, elefants, girafes. http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=7575 La família era aficionada a la caça, fet que li va permetre dissenyar un projecte ambiciós que va culminar el 1935. Així doncs, en aquesta data s'obre el Museu de Zoologia d'Andorra que actualment ha sigut substituït per l'Auditori Nacional d'Andorra, a Ordino. L'any 1955 degut a problemes econòmics greus que afectaren la família, la col·lecció d'animals es va vendre al Museu de Zoologia de Barcelona. Les restes que en queden avui són fotografies que es van prendre a l'època i que testimonien del primer Museu del principat. Aquesta venda va marcar un punt final definitiu a una de les famílies nobles més importants que Andorra va tenir.
Recuperació nacional Malgrat això, una espurna museística va quedar encesa al país i va aprofitar la recuperació nacional dels anys 70 per resorgir. L'any 1972 el Consell General comprava la casa on vivia la família d'Areny-Plandolit i l'edifici que allotjava el Museu de Zoologia (el que quedava d'ell). La compra va suposar una recuperació lenta de tota la casa que va acabar el 1985 amb la substitució del Museu de Zoologia per l'Auditori Nacional i amb la inauguració del Museu d'Areny-Plandolit. La intenció va ser clarament la d'explicar tots aquells fets que envolten la família així com el seu modus vivendi, poc corrent en aquella època als Pirineus.
Dos anys abans, però, el 1982 una exposició sobre la Història dels correus a Andorra va fer que es cregués oportú exposar el tema de manera permanent. Així es va construir el Museu Postal a Andorra la Vella al cap de casa de l'edifici de la Casa de la Vall. Amb això es va aconseguir que la visita de la seu del que aleshores era parlament d'Andorra conclogués amb la repassada de la història dels correus a Andorra. Però, el museu va ser desmuntat el 1991 arran del treball engegat per l'elaboració de la Constitució d'Andorra i va ser traslladada al costat del Museu d'Arany-Plandolit. L'any 1998 va acabar el trasllat i es va obrir finalment al públic altre cop.
Però mentre això passava, el Museu de l'Automòbil d'Andorra ja era una realitat. Gràcies a acords que va passar la Conselleria d'Educació i Cultura d'Andorra amb diferents col·leccionistes andorrans, es va poder construir el Museu de l'Automòbil. A dins, s'hi pot veure un centenar de vehicles que daten del 1894 així com una cinquantena de motos i una centena de bicicletes. La col·lecció és valorada com una de les més importants d'Europa. Aquest museu seria l'un dels pocs a Andorra que no compleix aquesta intenció de divulgació del patrimoni històric del país. Tanmateix, sí que representa, en part, l'evolució que també va patir Andorra quan varen aparèixer els primers carros, al principi reservats sobretot a la burgesia.
Dels 80 fins a l'actualitat Al final dels 80 i principi del 1994 la Conselleria d'Educació i Cultura d'Andorra, nodrida per una generació d'andorrans universitaris, redefineix una nova política museològica, reflex de l'èxit de les primeres exposicions i publicacions sobre temes pròpiament patrimonials:
Andorra Arqueològica (1985) Andorra Medieval (1988) Joies de la Prehistòria (1992) Seure a Taula (1995)
Les exposicions varen tenir un gran ressò mediàtic i sobretot el nombre de visites dels ciutadans i ciutadanes d'Andorra va ser realment sorprenent. Mai s'havia vist una angoixa tan marcada per saber-ne més sobre el passat del país. Neix doncs la necessitat d'exposar-ho tot, conscients de la transformació vertiginosa que patia el país. Andorra va passar en l'espai d'uns 30 anys a ser un país de societat estamental que vivia bàsicament de la indústria artesanal i de la ramaderia, a un país de model capitalista, consumista i democràtic propi del segle XX i XXI. A conseqüència de tot això el 1986 Andorra entra a formar part de l'ICOM (Consell Internacional dels Museus) i es comença a reflexionar en com encarar aquest repte d'explicar tots aquests canvis, tot allò que fa d'Andorra, Andorra.
L'any 1990 la Conselleria d'Educació i Cultura busca doncs guies culturals que permetin la visita de turistes i andorrans a la seu del parlament andorrà, la Casa de la Vall. Una bona manera, sens dubte, de començar aquest repte. I cal dir, en aquest sentit, que avui la Casa de la Vall és l'edifici històric més visitat d'Andorra, després del Santuari de la Nostra Senyora de Mertixell.
L'any 1994 es creen doncs les bases del sistema museístic andorrà que marca una línia contínua que hauria de finalitzar en una infraestructura més gran que, ara per ara, no té data de construcció però sí de concepció. http://www.youtube.com/watch?v=xJ7tOlXBCuw Dites bases es tradueixen en una xarxa de museus, distribuïts per tot el territori, que fan la funció d'antenes integrades dins d'un fil conductor de temàtiques pròpies del país lligades a un tronc comú aglutinador: el Museu Nacional d'Andorra que encara no s'ha construït i que s'ha deixat de banda degut a la crisi del 2008 que ha fet caure el Govern d'Andorra en un dèficit rècord i mai vist.
Així, el 1994 s'inaugura un exposició permanent de càrrega ideològica i social molt important situada al Santuari de Meritxell, lloc de memòria col·lectiva. El 2000 el Museu Casa Rull obre les portes, seguit de la Farga Rosell, el Museu del Tabac, http://fundaciojuliareig.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=12&Itemid;=12&lang=ca el Centre d'Art d'Escaldes-Engordany o el CIAM (Centre d'Interpretació de l'Aigua del Madriu). Casa Rull és una mostra més d'aquella societat ramadera i artesanal en la qual vivia l'Andorra del XVII segle. Els Rulls varen ser una de les famílies més riques de La Massana i la seva remodelació trasllada el modus vivendi d'aquella època al visitant. Una altra mosta d'això és el Museu de Casa Cristo i, com ja n'hem parlat, Casa d'Areny-Plandolit.
La Farga Rosell, per la seva banda, inaugurada el 2003 és el centre d'interpretació de la indústria del ferro a Andorra que va tenir lloc entre els segles i XIX. La Farga fou construïda entre el 1842 i 1846, moment de la decadència de la metal·lúrgia a Andorra i va mantenir-se oberta, tot i un període d'inactivitat, fins al 1876. El 2003 també es va inaugurar, aquest cop per iniciativa privada, el Museu del Tabac que allotja l'antiga fàbrica Reig. Els Reig varen ser una altra de les famílies riques d'Andorra que varen forjar el seu patrimoni amb la producció i venda de tabac a l'exterior.
El 2005 s'inaugura el Centre d'Interpretació d'Andorra Romànica, que vindria a mostrar d'una forma entenedora el llegat que queda a Andorra de l'Edat Medieval. A aquest museu seguirà el de les Dues Rodes, el Museu d'Art Sacre, el Centre de Natura de la Cortinada, la Mola i Serradora de Cal Pal, el Museu de la Miniatura i finalment s'acabarà amb el CIAM, Centre d'Interpretació de l'Aigua al Madriu. El CIAM és una iniciativa que va portar a terme el Comú d'Escaldes-Engordany per reactivar el nucli antic de la parròquia. El centre se centra doncs, com el nom l'indica, en l'aigua que el visitant podrà descobrir en totes les seves fases dins d'un fil conductor que agafa arrel de la Vall del Madriu Perafita-Claror, un dels parcs naturals que hi ha a Andorra, declarat patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO.
Llistat dels Museus d'Andorra Museu de la Moto
Lloc: Canillo Pàgina web: www.m2r.ad Entrada: Visita lliure Idiomes: Qualsevol Accés per a discapacitats: Disponible
Descripció: el Museu de la Moto pretén homenatjar la moto, aquest vehicle de dues rodes que ha acabat per fer-se un lloc destacat en les nostres vides juntament amb l'automòbil. El museu acull les màquines més singulars i representatives de tots els temps, des del principi del segle XX fins als nostres dies.
Museu de l'Automòbil Lloc: Encamp Pàgina web: Entrada: Visita lliure Idiomes: Qualsevol Accés per a discapacitats: Disponible
Descripció: encara que actualment aquest vehicle s'hagi convertit en un objecte més que comparteix el nostre quotidià i del que ja no aconseguim a desempallegar-nos, això no ha estat sempre així. Abans que es transformi en un element essencial per a les comunicacions humanes, l'home es traslladava amb l'ajuda d'animals domèstics que els permetia d'arribar allà on temps enrere els portava anys en fer-ho. A Andorra el ruc va ser el transport de generacions i generacions fins a l'arribada del cotxe que va revolucionar i marcar un abans i un després en el mode de vida. Gràcies a l'estreta col·laboració de col·leccionistes andorrans i el Govern d'Andorra, es pot veure al Museu de l'Automòbil una col·lecció inèdita de les més grans d'Europa amb prop d'un centenar de relíquies que han trepitjat territori andorrà.
Museu Etnogràfic Casa Cristo Lloc: Encamp Pàgina web: www.encamp.ad Entrada: Visita guiada Idiomes: Català, Anglès, Castellà i Francès Accés per a discapacitats: Indisponible
Descripció: El Museu Casa Cristo ofereix l'oportunitat al visitant de contemplar la manera de viure d'una família humil, que es dedicava a la pagesia. Els Cristo eren una família humil que, com tants altres, vivien de la ramaderia, tabac, fent jornals... aïllada dels luxes i extravagàncies que podien tenir altres famílies andorranes del . L'edifici, una casa de pisos estreta entre parets mitgeres fou construït segurament a finals del , principsis del XIX, consta de tres plantes i cap de casa, plenes de petits detalls de la vida quotidiana.