La Gran Fam de la Xina, ; pinyin Sān nián dà jīhuang lit. 'tres anys de fam' va ser una fam que es va produir entre 1959 i 1961 a la República Popular de la Xina (RPX).Alguns estudiosos també hi inclouen els anys 1958 o 1962.És àmpliament considerada com la fam més mortífera i una de les catàstrofes provocades per l'home més grans de la història de la humanitat, amb un nombre estimat de morts a causa de la fam que oscil·la entre desenes de milions (entre 15 i 55 milions).Les províncies més afectades van ser Anhui (18% de morts), Chongqing (15%), Sichuan (13%), Guizhou (11%) i Hunan (8%). Un extracte, que calcula la taxa de mortalitat entre 1958 i 1962, fou publicat com a:
Els principals factors que van contribuir a la fam van ser les polítiques del Gran Salt Endavant (1958 a 1962) i les comunes populars, llançades pel president del Partit Comunista de la Xina Mao Zedong, com la distribució ineficient dels aliments dins de l'economia planificada de la nació; exigir l'ús de tècniques agrícoles pobres; la campanya de les Quatre Pestes que va reduir les poblacions de pardals (que va alterar l'ecosistema); l'excés de declaració de la producció de cereals; i ordenar a milions d'agricultors que passessin a la producció de ferro i acer. (Editat per Debin Ma i Richard von Glahn) Durant la Conferència dels set mil quadres a principis de 1962, Liu Shaoqi, llavors president de la Xina, va atribuir formalment el 30% de la fam als desastres naturals i el 70% als desastres provocats per l'home ("三分天灾, 七分人祸"). Després del llançament de la reforma econòmica xinesa, el Partit Comunista de la Xina (PCX) va declarar oficialment el juny de 1981 que la fam es devia principalment als errors del Gran Salt Endavant, així com del moviment anti-dretà, a més d'alguns desastres naturals i la ruptura sinosoviètica.
Terminologia Pel que fa a la gran fam que es va produir a la Xina continental de 1959 a 1961, els funcionaris xinesos la van descriure com a Tres anys de desastres naturals, Sān nián zìrán zāihàiTres anys de greus desastres naturals, Sān nián yánzhòng zìrán zāihài,Tres anys de dificultats, Sān nián kùnnán shíqí citant Període de dificultat econòmica de tres anys, Sān nián jīngjì kùnnán shíqíPeríode de dificultat temporal, Nián zhànshí kùnnán shíqí i altres termes.
Extensió Caiguda de la producció Els canvis de política que van afectar l'organització de l'agricultura van coincidir amb sequeres i inundacions. El temps havia estat relativament suau durant gran part de la dècada del 1950, però es va tornar especialment dolent el 1959, fet que va reduir els rendiments dels cultius. Com a resultat, la producció interanual de cereals va disminuir dràsticament. La collita va disminuir un 15% el 1959 en comparació amb el 1958, i el 1960 estava al 70% del seu nivell de 1958. Concretament, segons les dades governamentals de la Xina, la producció de cultius va disminuir de 200 milions de tones (o 400 mil milions de jin) el 1958 a 170 milions de tones (o 340 mil milions de jin) el 1959, i a 143,5 milions de tones (o 287 mil milions de jin) el 1960. A través de la Universitat Xinesa de Hong Kong
El peatge de la mort L'excés de mortalitat associada a la fam ha estat estimada per antics funcionaris del PCX i experts internacionals, i la majoria donen un nombre d'entre 15 i 55 milions de morts. L'autor maoista Gao Mobo afirma que els escriptors anticomunistes prefereixen augmentar el nombre de morts al més alt possible, mentre que els simpatitzants de la revolució comunista xinesa prefereixen veure el nombre més baix possible. El mateix Mao Zedong va suggerir, en una conversa amb el mariscal de camp Montgomery a la tardor de 1961, que les "morts no naturals" van superar els 5 milions entre 1960 i 1961, segons un informe desclassificat de la CIA. + Estimacions de mortalitat durant la Gran Fam xinesa Morts (en milions) Investigadors Any Comentaris55 Yu Xiguang(余习广)2015Yu, historiador xinès independent i antic instructor a l'Escola Central del Partit Comunista de la Xina, estima que 55 milions de persones van morir a causa de la fam. A través de la Universitat Xinesa de Hong Kong La seva conclusió es basa en dues dècades d'investigació arxivística.30–60 Jasper Becker1996Becker, periodista britànic i autor de Hungry Ghosts: Mao's Secret Famine, va escriure que la majoria de les estimacions del nombre de morts per fam oscil·len entre els 30 i els 60 milions.43 Frank Dikötter2010Dikötter, catedràtic d'Humanitats de la Universitat de Hong Kong i autor de Mao's Great Famine, estima que almenys 45 milions de persones van morir per fam, excés de treball i violència estatal durant el Gran Salt Endavant, i afirma que les seves troballes es basaven en l'accés als recentment oberts arxius locals i provincials del partit. El seu estudi també subratllava que la violència estatal va agreujar el nombre de morts. Dikötter afirma que almenys 2,5 milions de les víctimes van ser colpejades o torturades fins a la mort.La seva aproximació als documents, així com la seva afirmació de ser el primer autor a utilitzar-los, però, han estat qüestionades per alguns altres estudiosos.Dillon, Michael. "Collective Responsibility". The Times Literary Supplement 7 January (2011), pàg. 13. En revisar Mao's Great Famine (MGF), l'historiador Cormac Ó Gráda va escriure que "MGF està ple de números però hi ha poques taules i no hi ha gràfics. [....] Pàgina rere pàgina de MGF apareixen números […] sense parlar de la seva fiabilitat o procedència: l'únic que sembla importar és que siguin 'grans'" El sociòleg Andrew G. Walder també ha criticat l'elevada estimació del nombre de morts de Dikötter perquè no recolza en dades de població específiques per edat. i per l'historiador Anthony Garnaut que escriu que les tècniques de mostreig de Dikötter no compleixen les millors pràctiques acadèmiques.43 Chen Yizi(陈一谘)1994Chen, antic alt funcionari xinès i màxim assessor de l'antic secretari general del PCX Zhao Ziyang, afirma que 43 milions de persones van morir a causa de la fam. L'economista Carl Riskin va escriure que "els mètodes d'estimació de Chen Yizi són desconeguts" perquè no s'han publicat.40 Liao Gailong(廖盖隆)2019Liao, antic vicedirector de la Unitat d'Investigació Històrica del PCX, va informar de 40 milions de morts "antinaturals" a causa de la fam.36 Mao Yushi2014Mao, economista xinès i guanyador del premi Milton Friedman 2012 per l'avenç de la llibertat, va xifrar el nombre de morts en 36 milions.36 Yang Jisheng2012Yang, veterà periodista de l'agència de notícies Xinhua i autor de Tombstone: The Great Chinese Famine, 1958–1962, conclou que hi va haver 36 milions de morts a causa de la fam, mentre que altres 40 milions més no van néixer, de manera que "la pèrdua total de població de la Xina durant el La gran fam arriba a 76 milions"."A hunger for the truth: A new book, banned on the mainland, is becoming the definitive account of the Great Famine", chinaelections.org, 7 de juliol del 2008 En resposta, l'historiador Cormac Ó Gráda va escriure que els resultats d'una enquesta retrospectiva de fertilitat "defensen un nombre total [de morts] molt més baix —potser deu milions més baix— que el proposat per Yang".32.5 Cao Shuji(曹树基)2005Cao, professor distingit de la Universitat Jiao Tong de Xangai, va estimar el nombre de morts en 32,5 milions.30 Vaclav Smil1999Smil, científic i analista de polítiques txec-canadenc, va calcular 30 milions de morts.30 Judith Banister1987Banister, directora de demografia global a The Conference Board, va estimar 30 milions de morts en excés entre 1958 i 1961.23 Peng Xizhe(彭希哲)1987Peng, professor de Població i Desenvolupament a la Universitat Fudan, va estimar un excés de 23 milions de morts durant la fam.22 Li Chengrui(李成瑞)1998Li, exministre de l'Oficina Nacional d'Estadística de la Xina, va calcular 22 milions de morts. La seva estimació es basa en els 27 milions de morts estimats per Ansley J. Coale i els 17 milions de morts estimats per Jiang Zhenghua (蒋正华).18 Shujie Yao(姚书杰)1999Yao, de la càtedra d'economia de l'Escola de Negocis de la Universitat de Middlesex, va concloure que 18 milions de persones van morir a causa de la fam.15 Acadèmia Xinesa de Ciències1989Un equip d'investigació de l'Acadèmia Xinesa de Ciències va concloure que almenys 15 milions de persones van morir de malnutrició.15.4 Daniel Houser, Barbara Sands i Erte Xiao2009Houser, Sands i Xiao, en un article al Journal of Economic Behavior & Organization, estimaven que la Xina va patir un excés de 15,4 milions de morts durant la fam, de les quals el 69% (o 10,6 milions) es van atribuir als efectes derivats de les polítiques nacionals.11 Utsa Patnaik2007Patnaik, una economista marxista, estima que la fam va causar 11 milions de morts.3.66 Sun Jingxian(孙经先)2016Sun, un estudiós de matemàtiques aplicades i professor de la Universitat de Shandong, va concloure una estimació de 3,66 milions de "morts anòmales" durant els anys de fam.2.6–4 Yang Songlin(杨松林)2021Yang, investigador del Centre d'Investigació per al Desenvolupament del Consell d'Estat a Henan, estima que aproximadament entre 2,6 i 4 milions de persones van morir durant els anys de fam miniatura|Taxes de natalitat i mortalitat a la Xina
A causa de la manca d'aliments i d'incentius per casar-se en aquella època, segons les estadístiques oficials de la Xina, la població de la Xina el 1961 era d'uns 658.590.000 habitants, uns 14.580.000 menys que el 1959. La taxa de natalitat va disminuir del 2,922% al 2958% (2958). % (1960) i la taxa de mortalitat van augmentar de l'1,198% (1958) al 2,543% (1960), mentre que la mitjana de 1962-1965 és d'un 4% i un 1%, respectivament.La mortalitat en les taxes de natalitat i mortalitat va assolir el màxim el 1961 i va començar a recuperar-se ràpidament després d'això, tal com es mostra al gràfic de dades del cens que es mostra aquí. Lu Baoguo, un periodista de Xinhua establert a Xinyang, va explicar a Yang Jisheng per què mai va no informar de la seva experiència:
Yu Dehong, secretari d'un funcionari del partit a Xinyang el 1959 i el 1960, va declarar:
Canibalisme Hi ha informes orals generalitzats, tot i que poca documentació oficial, sobre canibalisme humà practicat de diverses formes com a conseqüència de la fam.Per sobreviure, la gent havia de recórrer a tots els mitjans possibles, des de menjar terra i verins fins a robar i matar i fins i tot menjar carn humana. A causa de l'escala de la fam, alguns han especulat que el canibalisme resultant es podria descriure com "a una escala sense precedents en la història del segle XX".
Causes Ruptura sinosoviètica
A finals de 1960, la Unió Soviètica va tenir en compte les condicions nacionals de la Xina i va proposar que "el pagament del deute es pogués ajornar". Durant les converses comercials sino-soviètiques celebrades a principis de 1961, ambdues parts van acordar ajornar el pagament del deute.
El 1960, la Xina devia a la Unió Soviètica aproximadament 350 milions de dòlars, equivalent a 5.300 milions de iuans. El deute de la Xina amb la Unió Soviètica des de la dècada de 1950 es pot dividir aproximadament en dos imports. El primer és un deute de 3.000 milions de iuans per a la importació d'armes i equipament militar per resistir l'agressió dels Estats Units i ajudar Corea. Quan l'exèrcit soviètic es va retirar de Lüshun el 1955, va lliurar equips per valor de 980 milions de iuans. Aquests deutes militars representaven més del 60% del total de deutes de la Xina amb la Unió Soviètica. El segon element és la maquinària i equips industrials bàsics subministrats per la Unió Soviètica a la Xina durant el primer i segon plans quinquennals de la Xina.
Des de 1950, l'import total dels préstecs de la Unió Soviètica, inclosos els interessos calculats en RMB, era de 5.743 milions de iuans. Abans de 1960, s'havien pagat 3.300 milions de iuans, i encara es tenia un deute total de 2.443 milions de iuans amb la Unió Soviètica.