miniatura|Jaume Matas en un dels seus discursos La peça Antoni Alemany és la peça separada número 2 del Cas Palma Arena de les 27 peces en què es dividí el cas, per a una millor instrucció, donada la gran diversitat de suposats fets delictius. També s'anomena peça discursos.
Correspon al pagament de 483.186 € per l'elaboració de discursos de Jaume Matas al periodista Antoni Alemany.
La peça va ser instruïda pel Jutjat d'Instrucció núm. 3 de Palma i vista en judici oral i públic, davant la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Palma, composta per la Il·lustríssima Presidenta Sra. Margarita Beltrán Mairata i dels Il·lms. Srs. Magistrats Juan Jiménez Vidal i la Sra. Rocío Martín Hernández. Es va dictar sentència el 19 de març de 2012 amb el número de sentència 18/12. Posteriorment, es va recórrer per part de Matas i Alemany davant el Tribunal Suprem i aquest dictà sentència el 15 de juliol de 2013
Es jutjaven els delictes de malversació de cabals públics, prevaricació administrativa, falsedat en document mercantil, falsedat en document oficial per funcionari públic, tràfic d'influències, frau en les subvencions i ús de documents mercantils falsos i els encausats eren Antoni Alemany Dezcallar, Joan Martorell Bonet, Jaume Matas Palou, Maria Umbert Cantalapiedra, Miguel Romero de la Cerda i Dulce Linares Astó així com "Consultores de Información de Baleares SL", "Nimbus Publicidad SL" i "Libbal Comunicación SL" com a responsables civils subsidiaris. Les parts acusadores foren la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i el Ministeri Fiscal.
Cronologia El 10 de juliol de 2008 el Diario de Mallorca revela que la fiscalia anticorrupció ha iniciat una investigació al voltant de la construcció del Palma Arena. El velòdrom, que va costar el doble del pressupostat, situa en l'ull de l'huracà a Jaume Matas, expresident del Govern de les Illes Balears, i gran valedor de la faraònica construcció.
El 14 de novembre de 2008 el jutge José Castro Aragón, titular del jutjat número tres d'instrucció de Palma, juntament amb els fiscals anticorrupció Juan Carrau i Pedro Horrach, escruten les instal·lacions del Palma Arena durant més de quatre hores per conèixer de primera mà les deficiències de la costosa construcció
El 5 d'agost de 2009 es va practicar un registre judicial a la seu social de l'entitat de publicitat Nimbus SL a la qual es va intervenir diversa documentació comptable. El mateix dia es va registrar el Velòdrom Palma Arena i es van detenir 5 persones: Rafel Duran (exregidor d'Esports de Palma), Jorge Moisés (exgerent del Palma Arena), Miguel Romero (director de l'empresa de comunicació Nimbus), José Luis Ballester (exdirector general d'Esports del Govern Balear) i Ignacio Antonio Sánchez (arquitecte). Tot això dins l'anomenada "Operació Espasa"
El 14 d'octubre el jutge Castro cita a Jaume Matas a declarar el 23 de març de 2010 en qualitat d'imputat. El 6 de novembre són registrats el "palauet" de Matas, situat al carrer Sant Feliu de Palma i un habitatge que l'expresident té a Madrid.
El 18 de febrer de 2010 Joan Martorell, excap de Comunicació de Matas, i el periodista Antoni Alemany, compareixen com a imputats davant el jutge instructor del cas Palma Arena que, després de diverses hores d'interrogatori, els imposa a tots dos una fiança de responsabilitat civil per valor de 250.000 euros.
L'endemà, 19 de febrer, María Umbert, cap del gabinet de Matas, compareix davant el jutge Castro com a imputada després de la declaració el dia anterior de Joan Martorell. Declarà que el 2003, Jaume Matas, aleshores president del Govern, li encarregà que arreglàs el pagament de 220 mil euros a Antoni Alemany, en concepte dels discursos que li escriuria durant tota la legislatura. Així, Maria Umbert vingué a ratificar les declaracions de Joan Martorell en el sentit que ell rebia ordres d'Umbert i de Dulce Linares pel que fa als pagaments a Antoni Alemany.
El 15 de març Dulce Linares, que va substituir Maria Umbert al capdavant del Gabinet de Matas, declarà com a imputada davant el jutge Castro. Ja havia declarat mig any abans, ja que la Fiscalia la situava com a secretària d'actes i supervisora tecnicojurídica del Govern a les reunions de la junta rectora del consorci per a la construcció del Palma Arena.
El 18 de març el jutge Castro aixeca el secret de sumari que pesava sobre aquesta peça del cas Palma Arena.
El 23 de març Jaume Matas està citat a declarar, però la seva compareixença es retarda un dia, ja que es presenten noves proves contra ell: les escoltes telefòniques. Els dies 24 i 25 de març Matas declara durant més de sis hores davant el jutge. Pel que fa a la peça número dos, l'expresident va defensar l'elecció d'Alemany, però va declarar que desconeixia els detalls de com cobrava el periodista. "No sé com se li pagava. No tinc ni idea". El president empra amb molta freqüència l'expressió, al caire de la divinitat, de "hágase" per al·ludir a la manifestació de la seva voluntat política.
Després d'escoltar la declaració de Jaume Matas, la Fiscalia Anticorrupció sol·licita presó provisional per a l'expresident eludible mitjançant el pagament d'una fiança de tres milions d'euros. A més, demana que se li retiri el passaport i que comparegui cada quinze dies al jutjat. El 30 de març el jutge Castro accedeix a la petició de la Fiscalia. Redactà un auto bastant dur contra l'expresident.
El dia anterior, el 29 de març, Jaume Matas havia demanat la baixa temporal del Partit Popular després de disset anys de militància. El dia 6 d'abril, Matas pagà els 3 milions d'euros de fiança en efectiu, mitjançant dos avals, cosa que creà moltes preguntes sobre com va poder pagar aquesta quantitat El 28 d'abril, Dulce Linares, cap del gabinet de Matas, denuncia davant el jutge haver patit pressions per part de l'expresident del Govern. El 4 de juny el jutge Castro prengué declaració a dos nebots del periodista Alemany
Després dels registres en què es va obtenir diversa documentació, afegit a altres documents que va facilitar la Direcció General de Relacions Institucionals i altres testimonis i de les declaracions dels encausats i alguns testimonis, el 23 de març de 2011 es va passar de diligències prèvies a Procediment Abreviat. El Ministeri Fiscal i l'Advocada de la Comunitat Autònoma, van formular les seves conclusions provisionals, mitjançant escrits datats el 25 de març de 2011. L'advocat de l'expresident del Govern, Jaume Matas, va sol·licitar la seva lliure absolució mitjançant l'escrit de defensa. Posteriorment es va obrir judici oral que es va celebrar entre els dies 9 i 31 de gener de 2012.
Fets provats Segons la sentència, una vegada aconseguida la Presidència de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears al juny de 2003, Jaume Matas va resoldre que l'autor dels seus discursos i l'assessor en les seves diverses compareixences públiques de variat calat i contingut fos Antoni Alemany, coneixedor que el seu concurs havia de proporcionar a les seves intervencions públiques una solidesa i qualitat intel·lectual des de múltiples perspectives superior a la que li podia brindar el personal del seu propi Gabinet o de la Direcció General de Comunicació, malgrat comptar amb periodistes.
La seva proposta, la va traslladar a Alemany, qui la va acceptar. Per tal de perfilar el pacte i articular administrativament, Matas va delegar aquesta comesa en el seu Cap de Gabinet, Maria Umbert Cantalapiedra, reunint-se amb aquesta finalitat aquesta i Alemany en un dinar al juliol de 2003.
Convenientment assessorada atès que Maria Umbert no tenia coneixements administratius, va exposar a Alemany que la seva contractació només era viable, bé a través d'un contracte menor, o la seva designació com a assessor del president. Examinades i valorades les implicacions i conseqüències d'un sistema i l'altre de contractació, cap d'ells va satisfer a Alemany pels inconvenients que suscitava, sigui perquè el màxim a percebre a través d'un contracte menor era el de 12.000 € anuals, sigui perquè volia seguir mantenint la seva col·laboració tant com articulista amb el diari "El Mundo/El Dia de les Balears" com la seva dedicació professional a l'entitat Consultores de Información S.L.
No arribat a cap acord futur, María Umbert i Antoni Alemany van convenir que, mentre s'elaborava una altra solució, de moment, pels seus serveis, Alemany presentaria factures, no per treballs singulars realitzats, sinó englobats en factures mensuals, per import de 2.000 €. María Umbert va traslladar al president Matas el resultat de l'entrevista. I així el 13 d'octubre de 2003, Antoni Alemany, a través de Consultores de Información, i girada contra la Conselleria de Vicepresidència del Govern de les Illes Balears, va emetre factura "Per treballs d'assessoria informativa i assistència professional en l'elaboració de discursos durant el mes d'agost de 2003", per un import total, IVA inclòs, de 2.000 €. Tot i que el mes d'agost de 2003 no consta cap discurs de Matas.
El 20 d'octubre de 2003, amb el mateix procediment i destinatari, va emetre factura "Per treballs d'assessoria informativa i assistència professional en l'elaboració de discursos durant els mesos de setembre i octubre de 2003", per un total import, IVA inclòs, de 2.000 €. El seu import va ser abonat a Consultores de Información de Baleares SL, empresa d'Antoni Alemany, mitjançant partida pressupostària del Govern de les Illes Balears.
Posteriorment, Jaume Matas, per tal de regularitzar la situació va concebre la idea d'arbitrar un concurs públic que, d'una banda, impulsés la Direcció General de Comunicació, per altra, que per la via d'urgència, permetés restringir al màxim la possible concurrència de licitadors; i finalment, que participés en ell una empresa de total confiança, a la qual se li facilitaria la màxima informació prèvia per satisfer àmpliament l'oferta, i que al seu torn fos de la confiança d'Alemany.
Així, es va avisar Antoni Alemany, al director general Joan Martorell Bonet i Miguel Romero de la Cerda (persona amb bones relacions professionals i contractuals amb Alemany). Matas li pregà que Nimbus Publicitat S.L. es presentés al concurs, tot i que explicant-li que el seu únic objecte era el de pagar Antoni Alemany, que ja estava al corrent de tot, que havia de fer aquest favor a ell i Alemany.
En data 26 d'agost de 2003, el director general de Comunicació Joan Martorell, va escriure una memòria justificativa de la necessitat de contractar, així com la seva urgència. Aconsellava la contractació d'aquest servei d'assessoria externa especialitzada en estudi de mitjans, missatges i audiència.
En el BOIB núm. 141 de l'11 d'octubre de 2003, es va publicar l'Anunci de licitació d'un contracte de consultoria i assistència d'assessorament en matèria d'informació, mitjans de comunicació i imatge corporativa del Govern de les Illes Balears amb l'autorització d'una despesa de 110.200 €.
El 20 d'octubre Nimbus presenta la seva oferta essent l'única a presentar-se, tal com estava previst i pactat. I en el BOIB del 20 de novembre de 2003 (núm. 161) es va anunciar l'adjudicació a Nimbus Publicitat S.L.
El preu, va quedar establert en 110.200 €. (IVA Inclòs), distribuït de la següent manera: Any 2003, 13.775 € Any 2004, 55.100 € Any 2005, 41.325 €
El 22 de juny de 2005, acabant el termini per la renovació o no del contracte, Joan Martorell va emetre informe, on, faltant a la veritat, va indicar que el contracte amb Nimbus Publicitat SL s'estava executant satisfactòriament. Per la qual s'havia de renovar 19 mesos més, amb un import total de 87.243 €, distribuïts en les anualitats següents:
Any 2005 9.184 € Any 2006, 55.100 € Any 2007, 22.959 €