Pedro María Unanue (Ondarroa, Biscaia, o segons alguns Mutriku, Guipúscoa, 15 d'agost de 1814 - Trieste, Itàlia, 3 de gener de 1846) fou un cantant basc.
S'ignora amb qui va aprendre els primers passos en l'art del cant, però ja el 1832 guanyà en renyides oposicions la plaça de tenor de la Catedral de Santander, que desenvolupà per a pocs temps, ja que el 1834 es trobava a Madrid, on intentà entrar al Conservatori, dirigit en aquell temps pel cantant italià Piermarini, el qual es negà a admetre'l en aquell establiment. Llavors Unanue es dirigí a Reart, en el qual rebé una benèvola acollida i amb el que va fer excel·lents estudis que li van permetre actuar en breu en l'escena. Contractat, el 1836, per l'empresa del Teatro de la Cruz, de Madrid, aconseguí gran èxit, i fins al 1842 continuà actuant en aquest teatre i en el del Príncipe, passant el 1844, al Circo, on fou aplaudit amb entusiasme.
Poc temps després marxà vers Rússia, deixant abandonats a la seva esposa i al seu fill de curta edat, havent indicat algun dels seus biògrafs que aquesta determinació es degué a un drama íntim, encara que mai s'arribà a saber la causa verdadera. En el teatre de l'Òpera, de Sant Petersburg, fou aclamat al costat de Rabini, el millor tenor de l'època, i el 1845 cantà a Bèrgam i a Trieste, sorprenent-lo aquí la mort quan estava en la plenitud de la seva vida i de les seves facultats artistíques.
El crític musical Joaquín Espín y Guillén jutjava així al malaurat tenor:
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 65, pàg. 959 ()
Categoria:Persones d'Ondarroa Categoria:Morts a Trieste Categoria:Cantants biscaïns