El manaquí d'Araripe (Chiroxiphia bokermanni) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels píprids (Pipridae) en perill d'extinció que habita els boscos d'una zona molt reduïda del nord-est del Brasil.

Descripció Com és típic de la majoria de manaquís, els mascles i les femelles presenten un fort dimorfisme sexual en els colors del plomatge. Igual que el manaquí de casc (A. galeata), és relativament gros i de cua llarga, amb una longitud total de 14,5 a 15 cm i pes mitjà de 20 g. Els mascles tenen un plomatge predominantment blanc. A excepció de les cobertores blanques, les ales i la cua que són de color negre. Des del floc frontal, sobre la corona i fins a la meitat de l'esquena s'estén una taca vermella carmí. L'iris és de color vermell. Les femelles principalment són de color verd oliva pàl·lid i tenen les parts superiors de color verd. Tenen un reduït floc frontal de color verd oliva.

Distribució i hàbitat miniatura|La Chapada do Araripe, l'única localitat coneguda de l'espècie. Aquesta espècie és endèmica de la Chapada do Araripe (terres altes d'Araripe) a l'estat brasiler de Ceará al nord-est del país. La zona fa només cinquanta quilòmetres de llargada per un quilòmetre d'amplada i l'hàbitat típic aparentment és una conseqüència dels sòls formats a partir de la pedra calcària a Formació Santana (formació geològica del cretaci inferior ─Aptiense-Cenomaniense─ situada al nord-est del Brasil, a la conca d'Araripe).

Habita a l'estrat mitjà i baix de boscos secundaris alts (especialment amb abundància d'aglomerats vegetals), a les vores i clarianes adjacents, preferint àrees més humides de boscos humits prop de rierols i cascades.

Ecologia Alimentació El manaquí d'Araripe s'alimenta principalment de fruits petits de Cordia i Cecropia, i un estudi recent va identificar altres 21 espècies de plantes que formen part de la dieta a més caça artròpodes.

Reproducció El mascle atrau la femella exhibint la capacitat de rebutjar intrusos al territori. La femella construeix un niu en forma de cistell, a dos metres d'alçada, en un arbre sobre algun corrent d'aigua i pon dos ous color crema amb taques fosques. La incubació dura tres setmanes i els pollets abandonen el niu al cap de tres setmanes de néixer. En adquirir la maduresa, al cap de dos anys, els joves deixen el territori dels pares.

Estat de conservació El manaquí d'Araripe ha estat qualificat de en perill crític d'extinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN) pel fet que la petita població total, estimada en el cens del 2010 al voltant de 800 individus, s'assumeix declinant, a causa de les pressions sobre l'àrea de distribució ja molt reduïda. Aquesta àrea s'estima en 28 km² i l'àrea efectivament adequada per a la reproducció s'estima en 10 km². A l'avaluació de 2018, l'IUCN estima la població entre 150 a 700 individus madurs.

Amenaces Les terres baixes adjacents a la Chapada han estat desforestades en gran part per a l'agricultura (especialment plàtans, blat de moro, mongetes i tomàquets), la ramaderia i la construcció d'habitatges. Hi ha diverses instal·lacions recreatives al llarg dels vessants de la Chapada do Araripe. Aquestes inclouen grans parcs oberts i piscines, que han implicat la desforestació en el seu desenvolupament, especialment a les zones on hi ha aigua de manantcial. L'any 2000 es va construir un gran parc aquàtic recreatiu a la localitat tipus (Nascente do Farias), però s'hi conserva una petita zona d'hàbitat i l'espècie persisteix malgrat la pertorbació. Els incendis del 2004-2005 van destruir en gran part una zona de bosc que se sap que conté set nius actius de l'espècie. Un altre incendi el setembre de 2010 va afectar la mateixa zona, així com altres zones on se sap que l'espècie es troba. Les fonts que subministren els rierols que sustenten l'hàbitat forestal humit de l'espècie han mostrat una reducció mitjana del 75% en el cabal durant els darrers cent anys, possiblement a causa de la desforestació als vessants i l'altiplà de la Chapada do Araripe, cosa que representa una amenaça a llarg termini per a l'hàbitat restant de l'espècie. El desviament, la canalització i la canonada de les fonts i els rierols també estan reduint l'àrea d'hàbitat forestal de galeria disponible. No se sap si l'espècie és capturada ni pels comerciants de fauna salvatge ni per la població local coma mascota.

Sistemàtica El manaquí d'Araripe va ser descobert l'any 1996 i descrit científicament el 1998 pels ornitòlegs brasilenys Galileu Coelho i Weber de Girão e Silva. A causa del casc en forma de corona, ha rebut el nom portuguès de "soldadinho-do-araripe", que significa “soldadet de Araripe”.

L'espècie A. bokermanni va ser descrita per primera vegada pels ornitòlegs brasilers Galileu Coelho i Weber Silva el 1998 sota el nom científic Antilophia bokermanni; la localitat tipus és: "Chapada d'Araripe, Nascent de Farias (7°19'57"S, 39°24'45"W), ca. 800 m, Arajara district, Barbalha, Ceará, Brasil". L'holotip, un mascle adult recol·lectat el 18 de maig de 1977, es troba dipositat a la col·lecció ornitològica de la Universitat Federal de Pernambuco amb el en número UFPE 1130.

Taxonomia El gènere Antilophia, va ser introduït el 1850 pel naturalista alemany Ludwig Reichenbach per donar cabuda el manaquí de casc (A. galeata).

En la revisió taxonòmica per crear gèneres monotípics i sobre la base d'estudis genètics utilitzant un ampli mostreig de tàxons i gens (Silva et al. 2018, Harvey et al. 2020, Leite et al. 2021, Zhao et al. 2022), van demostrar que el gènere Antilophia es troba embotit dins del gènere Chiroxiphia, que seria així parafilètic. Sobre la base d'aquestes evidències, el SACC, en la Proposta Núm. 975 va aprovar la fusió d'Antilophia dins de Chiroxiphia, transformant-se en un sinònim d'aquest últim gènere amb la qual cosa aquesta espècie passa a denominar-se Chiroxiphia bokermanni.

Les dues espècies d'Antilophia (galeata i bokermanni) són les dues úniques espècies de manaquí amb plomatge mascle dicromàtic (bicolor). Tanmateix, les taxonomies Manual dels ocells del món (HBW) i BirdLife International (BLI) no segueixen aquesta reclassificació i mantenen aquests dos taxons separats dins el gènere Antilophia.

Estudis recents demostren que aquesta espècie ha divergit molt recentment del seu congènere, el manaquí de casc (C. galeata). És una espècie monotípica.

Etimologia El nom genèric «Antilophia» es compon de les paraules del llatí «antis» que significa “diferent”, i «lophoeis», “cresta”; i el nom de l'espècie bokermanni, commemora l'herpetòleg i ornitòleg brasiler Werner Carlos Augusto Bokermann (1929–1995).

Referències

Bibliografia

Araripe Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud