Carlo Coccia (Nàpols, 14 d'abril de 1782 - Novara, 13 d'abril de 1873) fou un compositor italià, destacat per les seves òperes i la música sacra.
Biografia Nasqué a Nàpols i estudià al conservatori de Nàpols amb Casella, Fedele Fenaroli i Giovanni Paisiello, qui el presentà al rei Josep Bonaparte, que el va fer músic de cambra. La seva primera òpera, Il matrimonio per lettera di cambio (1807), va fracassar; la següent, Il poeta fortunato, fou ben rebuda en 1808.
A Venècia va estrenar òperes semisèries, entre les quals Clotilde (1815), però l'èxit de les òperes de Gioacchino Rossini va eclipsar-lo i marxà a Lisboa, on fou entre 1820 i 1823. En 1824 s'instal·la a Londres, on fou director de His Majesty's Theatre; hi estrenà Maria Stuarda per a Giuditta Pasta en 1827, amb gran èxit.
Novament a Itàlia, va estrenar òperes serioses, entre les quals va destacar Caterina di Guisa (1833). Llavors, però, el gust del públic havia canviat i triomfaven Gaetano Donizetti i Vicenzo Bellini. A Novara, en 1837, fou mestre de capella de la catedral, i després dirigí el conservatori de Torí, dedicant-se la resta de la seva vida a l'ensenyament i la composició de música sacra. L'última òpera l'estrenà en 1841 a Novara, on morí.
Va participar en la Messa per Rossini (1869) amb el «Lacrimosa Amen»), missa d rèquiem en honor de Rossini concebuda com a obra conjunta de diversos músics italians, a proposta de Giuseppe Verdi.
Òperes Il matrimonio per lettere di cambio (1807, Roma) Il poeta fortunato, ossia Tutto il mal vien dal mantello (1808, Flor``encia) L'equivoco, o Le vicende del Martinaccio (1809, Bolonya) Voglia di dote e non di moglie (1809, Ferrara) La verità nella bugia (1809, Venècia) Una fatale supposizione, ovvero Amore e dovere (1810, Venècia); Matilde I solitari (1811, Venècia) Il sogno verificato (1812, Venècia) Arrighetto (1813, Venècia) La donna selvaggia (1813, Venècia) Il crescendo (1814, Venècia) Carlotta e Werther (1814, Florència) Evellina (1814, Milà) Euristea, o L'amore generoso (1815, Venècia) Clotilde (1815, Venècia) I begli usi di città (1815, Milà) Medea e Giasone (1816, Torí) Rinaldo d'Asti (1816, Roma) Etelinda (1816, Venècia) Claudina in Torino (1817, Roma) Fajello (1817, Florència) La donna selvaggia (1818) escrita expressament per a la cantant Caroline Bassi-MannaEnciclopèdia Espasa. Volum núm. 7, pàg. 1092 () Donna Caritea, regina di Spagna (1818, Gènova) Elena e Virginia (1818, Trieste) Gabriella di Vergy (1818, Trieste); rev. di Fajello Atar (1821, Lisboa) Mandane, regina di Persia (1822, Lisboa) La festa della rosa (1822, Lisboa) Elena e Costantino (1823, Lisboa) Maria Stuarda, regina di Scozia (1827, Londres) L'orfano della selva (1828, Milà) Rosmunda d'Inghilterra (1829, Venècia) Edoardo Stuart in Scozia (1831, Nàpols) Enrico di Monfort (1831, Milà) Caterina di Guisa (1833, Milà) La figlia dell'arciere (1834, Nàpols) Marsa (1835, Nàpols) La solitaria delle Asturie, ossia La Spagna ricuperata (1838, Milà) Giovanna II regina di Napoli (1840, Milà) Il lago delle fate (1841, Torí)
Enllaços externs Biografia Stanford University Operone.de Referències
Categoria:Compositors d'òpera italians Categoria:Compositors napolitans Categoria:Compositors italians del Romanticisme Categoria:Morts a Nàpols Categoria:Morts al Piemont Categoria:Compositors italians morts al segle XIX Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII