Lenganyapastors del Roraima (Setopagis whitelyi / sin.Tepuiornis whitelyi) és una espècie d'ocell de la família dels caprimúlgids (Caprimulgidae) que habita els boscos del sud-est de Veneçuela.
Descripció L'enganyapastors del Roraima fa de 21 a 22,4 cm de llarg. Els mascles pesen de 30 a 40 g i les femelles de 45 a 48 g. Les parts superiors del mascle són de color marró fosc amb taques canyella i grisenques. Les plomes de la cua són de color marró fosc; els tres parells més externs tenen barres pàl·lides de color beix pàl·lid, febles però amples, i dos parells tenen grans taques blanques a les puntes. Les ales són majoritàriament de color marró fosc amb una fina barra blanca prop de l'extrem i taques blanques prop del cos. La barbeta i la part superior de la gola són de color marró fosc, la part inferior de la gola blanca, el pit de color marró fosc amb barres pàl·lides de color beix, i el ventre i els flancs de color beix pàl·lid amb barres marrons. La femella és més marronosa que fosca, les taques i les barres de les ales són més petites i de color beix en lloc de blanques, així com les taques blanques de la cua són més petites.
Distribució i hàbitat L'enganyapastors del Roraima es troba a la regió del tepui, a la unió del sud-est de Veneçuela, el sud-oest de Guyana i l'extrem nord del Brasil. Habita zones obertes com la sabana, els clars i les vores dels boscos. En altitud, oscil·la entre els 1.280 i els 1.800 m a Veneçuela, però s'ha observat fins a 850 m a Guyana.
Comportament Alimentació L'enganyapastors del Roraima és nocturn. Se sap poc sobre l'alimentació, si s'alimenta sortint des del terra o des d'una perxa baixa i/o durant el vol continu.
Reproducció Es desconeix la biologia reproductora de l'enganyapastors del Roraima. Se suposa que pon un o dos ous directament a terra com altres caprimúlgids.
Vocalització El cant de l'enganyapastors del Roraima és "un hreeer, que puja i després baixa de to, i es repeteix a intervals d'1-2 segons".
Estat de conservació La UICN va avaluar originalment l'enganyapastors del Roraima com a gairebé amenaçada el 1988 i des del 2004 com de risc mínim. La mida de la població és desconeguda i es creu que està disminuint. L'amenaça principal és la modificació de l'hàbitat, sigui intencionada o per foc; la vegetació del tepui, quan es fa malbé, no torna a créixer, sinó que és substituïda per una vegetació menys adequada per a l'enganyapastors del Roraima.
Taxonomia i sistemàtica L'enganyapastors del Roraima va ser descrit per l'ornitòleg anglès Osbert Salvin l'any 1885 com a Anstrotomus whitelyi i més tard es va incloure en el gènere Caprimulgus. Va definir la localitat tipus el "mont Roraima, 3500 peus, British Guiana" (antiga colònia britànica, actualment Guyana).
Entre principis de la dècada del 2010 i el 2024, els sistemes taxonòmics el van situar al gènere Setopagis. Tanmateix, basant-se en un estudi publicat el 2023, a finals del 2024 la taxonomia de Clements i el Comitè de Classificació Sud-americà de l'American Ornithological Society el van traslladar al gènere monotípic Tepuiornis, recentment creat.
L'enganyapastors del Roraiman no té subespècies.
Referències
Categoria:Setopagis Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud