miniatura|Tràiler del film de W. Cameron Menzies Els invasors de Mart (1953) William Cameron Menzies (New Haven, Connecticut, 29 de juliol de 1896 − Los Angeles, Califòrnia, 5 de març de 1957) va ser un cap de decorats, director de cinema, productor, dissenyador de producció (nom que es va inventar ell) i guionista estatunidenc.
Menzies va començar la seva carrera durant la era silenciosa, i més tard va ser pioner en l'ús del color al cinema per a efectes dramàtics. Va aconseguir un Oscar a la millor direcció artística el 1929, el primer any que es va instituir aquesta categoria, per la pel·lícula The Dove (1928).
Biografia Menzies va néixer a New Haven a Connecticut, de pares immigrants escocesos.. 1910 US Census Va estudiar a la Universitat Yale i a la Universitat d'Edimburg, servint a l'Exèrcit dels EUA a la Primera Guerra Mundial. Més tard va formar part de l'Art Students League of Nova York.
Va ser contractat per la Paramount Pictures com a dissenyador i com a tècnic d'efectes especials. Menzies es va fer famós a Hollywood com a dissenyador de El lladre de Bagdad (1924), Sadie Thompson (1928),The Dove (1928) i Tempest (1928). Aquestes dues últimes pel·lícules el van portar a guanyar l'Oscar a la millor direcció artística el 1929, el primer any que es va instituir aquesta categoria.
El seu treball a Les aventures de Tom Sawyer (1938) va convèncer a David O. Selznick per cridar-lo per a Allò que el vent s'endugué (1939).Memo from David O. Selznick, selected and edited by Rudy Behlmer, The Viking Press, 1972, p.156 En aquesta pel·lícula el seu paper va ser només superat pel del productor, tenint cura de no només de l'escenografia i la decoració, sinó també per l'elecció del technicolor i el disseny dels personatges. També va haver de dirigir algunes seqüències de la pel·lícula. Amb aquest film va guanyar el seu segon Oscar, honorífic.
Menzies va morir de càncer el 1957, amb 60 anys. Va ser enterrat al Forest Lawn Memorial Park de Glendale.
Filmografia Decorador Als crèdits, amb diferents responsabilitats: direcció artística, creació de decorats, decorador, ajudant de decorador.
1918: The Naulahka de George Fitzmaurice 1919: The Witness for the Defense de George Fitzmaurice, No surt als crèdits 1919: The Teeth of the Tiger de Chester Withey 1920: The Deep Purple de Raoul Walsh, als crèdits William Menzies 1921: Serenade de Raoul Walsh 1922: Robin Hood d'Allan Dwan, ajudant de decorador (No surt als crèdits) 1922: Kindred of the Dust de Raoul Walsh 1923: Rosita 1923 d'Ernst Lubitsch 1924: The Thief of Bagdad de Raoul Walsh 1925: The Eagle de Clarence Brown, en els crèdits Wm. Cameron Menzies 1925: The Lady de Frank Borzage 1925: Her Sister from Paris de Sidney Franklin 1925: Cobra de Joseph Henabery 1926: The Bat de Roland West 1926: The Son of the Sheik de George Fitzmaurice 1926: The Duchess of Buffalo de Sidney Franklin 1926: Fig Leaves de Howard Hawks 1927: The Loves of Zero de Robert Florey 1927: The Beloved Rogue d'Alan Crosland 1927: Two Arabian Knights de Lewis Milestone 1927: 'Sorrell and Son de Herbert Brenon 1928: The Dove de Roland West 1928: Sadie Thompson de Raoul Walsh 1928: Drums of Love de David Wark Griffith 1928: The Garden of Eden de Lewis Milestone 1928: Tempest de Sam Taylor 1928: The Woman Disputed de Henry King i Sam Taylor 1928: The Awakening de Victor Fleming 1929: Coquette de Sam Taylor 1929: Bulldog Drummond de F. Richard Jones 1929: The Rescue de Herbert Brenon
1929: Lady of the Pavements de David Wark Griffith 1929: The Iron Mask d'Allan Dwan 1929: Alibi de Roland West 1929: Condemned o Condemned to Devil's Island de Wesley Ruggles 1929: The Locked Door de George Fitzmaurice 1930: One Romantic Night de Paul L. Stein 1930: Abraham Lincoln de David Wark Griffith 1930: Reaching for the Moon d'Edmund Goulding 1930: Be Yourself! de Thornton Freeland 1930: Lummox de Herbert Brenon 1930: Puttin' on the Ritz d'Edward Sloman 1930: The Bad One de George Fitzmaurice 1930: Raffles de George Fitzmaurice 1930: Du Barry, Woman of Passion de Sam Taylor 1930: The Lottery Bride de Paul L. Stein 1938: Les Aventures de Tom Sawyer de Norman Taurog, per la seqüència de la caverna 1939: The Young in Heart de Richard Wallace 1939: El llaç sagrat (Made for Each Other), de John Cromwell 1939: Allò que el vent s'endugué (Gone with the Wind) de Victor Fleming 1940: El nostre poble (Our Town) de Sam Wood 1940: Enviat especial (Foreign Correspondent) d'Alfred Hitchcock 1941: So Ends Our Night de John Cromwell 1941: The Devil and Miss Jones de Sam Wood 1942: Kings Row de Sam Wood 1942: L'orgull dels ianquis (The Pride of the Yankees) de Sam Wood 1943: Mr. Lucky de H.C. Potter 1943: For Whom the Bell Tolls de Sam Wood 1948: Arch of Triumph de Lewis Milestone 1952: La Regina di Saba de Pietro Francisci 1954: The Black Pirates d'Allen H. Miner 1956: Rockin' the Blues d'Arthur Rosenblum
Director 1931: Always Goodby en col·laboració amb Kenneth MacKenna 1931: The Spider en col·laboració amb Kenneth MacKenna 1932: Almost Married 1932: Chandu el magic en col·laboració amb Marcel Varnel 1933: I Loved You Wednesday en col·laboració amb Henry King 1934: Wharf Angel en col·laboració amb George Somnes 1936: La vida futura (Things to Come) 1937: Nothing Sacred, direcció William A. Wellman 1937: The Green Cockatoo 1944: Address Unknown també productor 1946: Duel in the Sun, No surt als crèdits, direcció King Vidor 1949: episodi de la sèrie "Fireside Theatre" (1949-1955) 1951: Drums in the Deep South, també creació dels decorats 1951: The Whip Hand, també creació dels decorats 1953: Els invasors de Mart (Invaders from Mars), també creació dels decorats 1953: The Maze, també creació dels decorats 1954: episodi de la sèrie "Four Star Playhouse" (Star Performance 1949-1955) (A String of Beads)
Productor 1929: Glorious Vamps d'Orville O. Dull, als crèdits coproductor 1930: The Wizard's Apprentice de Sidney Levee 1930: Zampa d'Eugene Forde 1940: El lladre de Bagdad (The Thief of Bagdad), de Ludwig Berger, Michael Powell i Tim Whelan, als crèdits productor associat, codirector (No surt als crèdits), decorador (No surt als crèdits) 1943: The North Star de Lewis Milestone, als crèdits productor associat 1947: Ivy de Sam Wood 1949: El llibre negre (Reign of Terror) d'Anthony Mann 1956: La volta al món en vuitanta dies (Around the World in Eighty Days) de Michael Anderson, als crèdits productor associat
Guionista 1933: Alice in Wonderland de Norman Z. McLeod, també decorador (No surt als crèdits)
Altres funcions 1933: Cavalcade de Frank Lloyd, als crèdits "escenes de guerra" (war scenes) com a William C. Menzies 1933: Trick for Trick de Hamilton MacFadden, als crèdits "efectes tècnics" (technical effects) 1940: Enviat especial (Foreign Correspondent) d'Alfred Hitchcock, als crèdits "efectes especials" (special production effects)
Premis i nominacions Premis 1929: Oscar a la millor direcció artística per The Dove 1929: Oscar a la millor direcció artística per Tempest 1940: Oscar honorífic per Allò que el vent s'endugué per la utilització del color en la dramatització
Nominacions 1930: Oscar a la millor direcció artística per Bulldog Drummond 1930: Oscar a la millor direcció artística per The Awakening 1930: Oscar a la millor direcció artística per Alibi
Referències
Enllaços externs
Lloc sobre el film Els invasors de Mart un extracte de la Biografia de W. C. Menzies de Leonard Maltin a IMDb
Categoria:Directors de cinema de Connecticut Categoria:Guionistes de cinema de Connecticut Categoria:Guanyadors de l'Oscar honorífic Categoria:Pel·lícules guanyadores del premi Oscar a la millor direcció artística Categoria:Militars estatunidencs de la Primera Guerra Mundial Categoria:Persones de New Haven Categoria:Alumnes de la Universitat d'Edimburg Categoria:Alumnes de l'Art Students League of New York Categoria:Morts a Beverly Hills Categoria:Escriptors de Connecticut Categoria:Morts de càncer als Estats Units d'Amèrica Categoria:Dissenyadors de producció Categoria:Guionistes de cinema estatunidencs del segle XX Categoria:Dissenyadors estatunidencs Categoria:Militars de Connecticut Categoria:Escriptors estatunidencs morts al segle XX Categoria:Escriptors estatunidencs nascuts al segle XIX