Camós és un municipi situat al sud de la comarca del Pla de l'Estany.
Geografia Llista de topònims de Camós (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Història La història de Camós gira entorn de l'edificació i conservació de les dues esglésies – Sant Vicenç i Santa Maria – i de l'inici del culte i devoció de Santa Magdalena de Noves.
El lloc de Sant Vicenç de Camós ja és documentat l'any 1019 en la donació que Ramon Bonhom va fer a la canònica gironina, de terres que estaven situades en aquests indrets.
El 1334, l'abat de Banyoles s'havia apoderat, sense títols legítims, de la jurisdicció de Sant Vicenç i Santa Maria de Camós.
El 1372 ja són documentats els dos nuclis de poblament actuals en ocasió d redimir l'impost de bovatge al rei Pere el Cerimoniós.
El 1586 la pesta i altres malalties infeccioses assolen fort a Sant Vicenç de Camós i Palol de Revardit.
Finals del , els camosins viuen de prop els sobresalts de la guerra amb els francesos. Els francs cometien tota mena d'excessos, a Camós, agafaven blat de la gent per donar-lo als cavalls, van robar les campanes de l'església i les van trencar. A principis del març de 1695, van intentar cremar les dues parròquies de Camós i tota la vall i van incendiar algunes cases.
El terme de Camós era, el 1698, una batllia reial i el cap de municipi era l'antiga parròquia: Sant Vicenç de Camós.
L'augment de població més important va donar-se a les acaballes del per baixar de sobte i tornar-se a refer cap al tercer decenni del .
Durant la Guerra Civil (1936-39), va produir-se un flux migratori de jovent cap a la ciutat de Banyoles per dedicar-se a activitats industrials i comercials, en detriment de la feina agrícola del seu lloc d'origen.
Demografia
Llocs d'interès Vil·la romana de Vilauba. Font del Salt Dalmau Església de Sant Vicenç de Camós Església de Santa Maria de Camós Ermita de Santa Magdalena
Referències
Enllaços externs
Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya