Bernat de Santcliment és el nom de diversos ciutadans honrats del llinatge dels Santcliment, alguns d'ells senyors de Badalona.
Bernat (I) Bernat (I) de Santcliment fou el pare de Pere (I) de Santcliment, el primer dels Santcliment de Barcelona que va fer fortuna com a oficial reial. Se'n desconeix l'ofici, però potser fou corretger.
Bernat (II) Primogènit i hereu de Pere (I) de Santcliment, de qui heretà la casa forta de Badalona. Es casà amb Serena, segurament de la família Oulomar, amb qui tingué cinc fills: Bernat (III), Pere (III), Constança (II) —que es casaria amb Francesc Marquet, fill de Miquel Marquet, i mare de Francescó Marquet, senyor de la casa de Palou—, Jaume (II) i Ramon (II). Degué morir relativament jove, abans de 1328.
Bernat (III) Primogènit i hereu de Bernat (II), de qui heretà la casa forta de Badalona. Es va casar amb Valença, filla d'Arnau sa Bastida i Margarida, amb qui degué tenir quatre fills: Berenguer, l'hereu, Bernat (IV), Galceran i Serena. Va morir entre 1343 i 1348. Probablement és aquest Bernat de Santcliment el que fou conseller de Barcelona el 1342 i el 1346.
Bernat (IV) Fill de Bernat (III) i Valença, potser és el pare de Pere (V), Ramon (III) i Sibil·la. Pere i Ramon manaren en 1389 inventariar els béns de la seva germana difunta, filla de Bernat de Santcliment i aquest segurament seria Bernat (III), l'únic Bernat que aleshores devia ser viu. Segurament és aquest Bernat el que fou jurat del Consell de Cent el 1361, el 1362, el 1365 i el 1366 (a vegades també membre del consell de vint-i-cinc) i obrer de la ciutat el 1365.
Referències
Categoria:Nobles catalans històrics Bernat