Els xoixons orientals són una fracció dels xoixons, una de les tribus de la Gran Conca que principalment vivien a Wyoming i al límit nord-oest de Utah. Vivien a les muntanyes Rocoses quan foren visitats el 1805 per l'expedició de Lewis i Clark i adoptaren el cavall i la Cultura de les grans planúries americanes.Shimkin 308
Els xoixons orientals actualment es troben principalment assentats a la reserva índia Wind River a Wyoming, després que el seu cap Washakie signés el tractat de Fort Bridger en 1868."The Wind River Reservation." The Shoshone Indians. Retrieved 20 Oct 2013.
Idioma Els xoixons orientals parlen el xoixon, una llengua numic central de la família lingüística uto-asteca. És parlat a la reserva índia Wind River.
Bandes Les bandes dels xoixons rebien el seu nom o bé per la seva llar geogràfica o per la seva font primària d'alimentació.
Kuccuntikka (Guchundeka', menjadors de búfals)Shimkin 335 Tukkutikka (Tukudeka, menjadors de muflons), més tard units als xoixons septentrionals Boho'inee (Pohoini, Pohogwe, gent de l'herba de sàlvia, gent de l'artemisa)
Comunitats i tribus contemporànies Banda nord-oest de la Nació Xoixon de Utah (Washakie) Tribu Xoixon de la reserva índia Wind River, Wyoming Fort Washakie Wind River, Wyoming Crowheart
Notables xoixons orientals Washakie (c. 1798–1900), cabdill i diplomàtic
Referències
Bibliografia Shimkin, Demitri B. "Eastern Shoshone." Warren L. d'Azevedo, volume editor. Handbook of North American Indians: Great Basin, Volume 11. Washington, DC: Smithsonian Institution, 1986: 308–335.
Categoria:Xoixons