MBE,Pujol, pàg.9 de nom en clau britànic Garbo i de nom en clau alemany Arabel, fou un agent doble català que desenvolupà un paper clau en l'èxit del desembarcament de Normandia al final de la Segona Guerra Mundial.
La informació falsa que Pujol va proporcionar a Alemanya va ajudar a convèncer Adolf Hitler que l'atac principal seria més tard i en un altre lloc, la qual cosa va resultar decisiva per reduir les tropes alemanyes presents a la zona del desembarcament.
Biografia Va néixer al carrer Muntaner, 70, de Barcelona,Martín, pàg.159-160 al si d'una família burgesa, i estudià internat al Col·legi Maristes Valldemia,Pujol, pàg. 12-16 dirigit pels germans maristes de Mataró. Tenia un germà i dues germanes.Pujol, pàg. 11
El seu pare va morir el 1933 quan en Joan tenia vint-i-un anys i va participar en els negocis del seu germà gran, un cinematògraf, i posteriorment en una empresa de transports. En començar la Guerra civil, l'empresa va ser confiscada i ell fou cridat a files per l'exèrcit republicà.Seaman, pàg. 42 Decebut per l'extremisme de certes faccions i l'actitud anticlerical envers l'Església catòlica, decideix desertar. Va viure amagat durant dos anys a casa d'uns amics i finalment fou detingut; l'ajuden a escapar-se i li proporcionen una identitat falsa que li permet allistar-se en una companyia de comunicacions de l'exèrcit republicà, des d'on pensava passar-se al bàndol franquista, cosa que aconseguirà en la batalla de l'Ebre posant en risc la seva vida.
Després de passar per un procés de depuració, va participar en el front de Terol i en la caiguda de Tarragona el 15 de gener de 1939. Al mig de la celebració, Pujol va ser bufetejat pel seu coronel per haver-se manifestat a favor de la monarquia. Aquell incident li va fer prendre consciència de la influència d'una Falange radical en el règim de Franco i que Espanya s'abocava amb el feixisme a un model totalitari.Seaman, pàg. 43
La mala experiència que per a ell va suposar la contesa el va fer posicionar en contra dels pensaments totalitaris i, especialment, de l'emergent nazisme a Europa. Així, en començar la Segona Guerra Mundial, va pensar que havia d'implicar-se fent alguna cosa "pel bé de la humanitat".MI5 biografia
A Burgos, conegué qui seria la seva dona i col·laboradora, Araceli González Carballo, nascuda a la parròquia de Coeses, al municipi de Lugo, el 1914. En acabar la guerra, es van casar i es van traslladar a Madrid.
El naixement d'un agent En començar la Segona Guerra Mundial i a través de les emissions de la BBC, pren consciència antinazi i vol participar en ajut de la democràcia i la llibertat. Al voltant de 1940, va decidir que havia de contribuir al final de la guerra ajudant la Gran Bretanya, un dels adversaris de l'Alemanya nazi en aquelles dates.
Amb una actitud totalment idealista, la seva dona va fer el primer intent d'aproximació cap a l'ambaixada britànica, però varen rebutjar donar-li feina com a espia perquè només aportava il·lusió, sense cap experiència o referència com per a confiar en ell, recomanant-li que, si volien contribuir a la causa antinazi, fessin alguna donació. Llavors, Araceli va traçar una estratègia per aconseguir els seus objectius: posar-se al servei dels alemanys per així tenir algun valor per als anglesos. S'ofereix com a espia en l'ambaixada alemanya, on contacta amb Gustavo Knittel, àlies Federico, a qui convenç que ell era un funcionari del govern amb fanàtiques creences pro nazis que havia de viatjar a Londres en missió oficial i on podria desenvolupar el seu ideal feixista, informant els alemanys dels moviments de tropes. Després d'alguns dubtes inicials, va estar acceptat als serveis secrets del III Reich, la famosa Abwehr, va rebre un curs accelerat d'espionatge, i el varen formar en l'ús de l'encriptació de missatges.
El nou agent, amb el sobrenom Arabel (per "Araceli bella"), com que ni tenia previst anar a Anglaterra ni sabia anglès, decideix marxar a Lisboa i des d'allí iniciar la seva falsa activitat.
L'abril de 1941, va començar a operar des de Lisboa fent veure als alemanys que era a la Gran Bretanya; va enviar la seva primera carta el 15 de juliol de 1941. Inventava informes ficticis sobre moviments de vaixells mercants i aconseguia convèncer-los que eren dades valuoses, gràcies a informació obtinguda a la biblioteca de Lisboa i noticiaris del cinema. Fingia viatjar per tota la Gran Bretanya i enviava els fulls de despeses, segons els preus que obtenia d'una guia de ferrocarrils britànica. Tingué algun problema en no entendre correctament el sistema de moneda predecimal (lliures, xílings i penics), però el resolgué enviant els informes despesa per despesa i argüint que ja enviaria el total més tard. Per justificar unes despeses més altes i per aconseguir més tinta invisible, va començar a inventar-se una xarxa de falsos agents que havia contractat perquè li facilitessin informació des de diferents localitats.Seaman, pàg. 55-59 A finals de 1942 i amb l'ajut del servei d'espionatge americà, amb qui havia contactat amb la seva dona Araceli per Edward Rousseau, agregat naval a Lisboa, aconsegueix oferir els seus serveis a la Intel·ligència britànica, que aquesta vegada va acceptar de contractar-lo. El fet de poder aportar tinta invisible a les autoritats britàniques va certificar la seva identitat com a agent alemany.Seaman, pàg. 64
Garbo, l'espia anglès Trasllat a Gran Bretanya Va arribar a Anglaterra a la primavera de 1942 i va operar com a agent doble sota l'auspici del Comitè XX (sistema de la doble creu), una iniciativa de la Intel·ligència britànica basada en la captura d'agents alemanys i la posterior conversió en agents dobles per a tasques de contraespionatge o per a maniobres de desinformació de l'enemic. Dins el MI5, se li va assignar un oficial de parla espanyola, Tomás (Tommy) Harris, amb qui ràpidament va crear una estreta aliança i, sent com ell una persona excepcionalment dotada per a la inventiva, es complementaven entre si.
Inicialment, li assignaren el nom en clau Bovril (com la sopa), però de seguida li varen canviar per Garbo, en honor dels dots interpretatius del català.
Seguint la línia iniciada a Lisboa, la seva feina principal va ser la de convèncer els alemanys que havia aconseguit reclutar un gran nombre d'agents a la Gran Bretanya, alguns d'ells persones de molta influència i amb informació valuosa. Entre aquests agents de ficció, hi havia un veneçolà a Glasgow, un sergent indiscret de l'exèrcit dels EUA i un nacionalista gal·lès líder d'un grup de feixistes de l'anomenada Germandat de l'orde ari mundial a Swansea. La dificultat de la seva feina era que havia de fabricar a tota hora informes de tots els agents que anava inventant i que fossin coherents i no es contradiguessin entre si per tal de no perdre credibilitat. Va arribar a crear 27 agents diferents, tot i que simultàniament només en van actuar 16. Pujol tenia oberta una fitxa per a cadascú amb tota la fictícia filiació i actuacions per poder inventar els informes que enviava. Els alemanys pagaven a Arabel grans quantitats de diners per mantenir la seva xarxa d'agents.
De vegades havia d'inventar raons per explicar per què un dels seus agents havia estat incapaç d'informar sobre alguna operació que tard o d'hora arribava a orelles dels alemanys i per no descobrir que tot era una farsa. En una ocasió, va informar que un dels seus agents de Liverpool havia caigut malalt just abans d'un gran moviment de flota des d'aquest port a la costa oest d'Anglaterra. En caure suposadament malalt, li va ser impossible a aquest espia transmetre aquella informació. Per donar èmfasi a la seva història inventada, fins i tot va haver de fingir la mort d'aquest agent amb una esquela falsa que va ser publicada en un diari local. D'aquesta forma, els alemanys van creure la seva història i fins i tot van pagar una pensió a la "vídua" de l'agent mort. Pujol no es va aturar aquí: des d'aleshores, la inexistent vídua va quedar incorporada com si res a la xarxa d'espies de Garbo.
La informació que Pujol enviava als alemanys era inventada pels seus superiors britànics i incloïa una gran part d'esdeveniments veritables perquè els informes fossin més convincents. De vegades, s'aconseguia l'efecte desitjat enviant informació genuïna, però retardant-ne l'arribada perquè el dany fos mínim. Per a això de vegades es recorria a mata-segellar una carta amb una data anterior, però no enviant-la fins a la vigília del moviment de tropes en qüestió perquè quan arribés semblés un retard del servei de correus.
Operació Fortitude
El treball de desinformació més important de Garbo va ser al voltant del desembarcament de Normandia i era part de loperació Fortitude, una campanya d'intoxicació informativa que va convèncer Adolf Hitler i molts dels seus col·laboradors que la invasió aliada tindria lloc a l'estret de Calais.Seaman, pàg. 25 Va ser una de les vint persones que coneixien la data aproximada i el lloc exacte del desembarcament que els alts comandaments de les forces aliades dissenyaven com a operació Overlord.
miniatura|Mapa del desembarcament de Normandia el 6 de juny de 1944 Joan Pujol, juntament amb altres espies dobles, executà les ordres enviades des del quarter general suprem de la Força Expedicionària Aliada (SHAEF), comandada pel general Eisenhower. Es tractava de loperació Fortitude South ('Fortalesa del Sud'), una denominació clau que resumeix la política d'intoxicació informativa contra l'enemic. La clau de volta de l'operació era fer creure als alemanys que el desembarcament principal seria al pas de Calais amb unes forces imaginàries que es preparen prop de la localitat anglesa de Dover.
Per a fer efectiva la gran mentida, abans calia mantenir la confiança dels nazis. A partir de l'inici de la primavera de 1944, Arabel, el malnom que tenia Garbo per a les forces del Tercer Reich, informava a totes hores de la constant arribada de tropes nord-americanes i canadenques als ports anglesos. La informació enviada els avançava que es preparava alguna operació a gran escala, però que encara no tenia dades suficients per a vaticinar-ne l'hora i el lloc. Ben aviat, el 24 d'abril de 1944, informava el Servei d'Intel·ligència del Tercer Reich del trasllat de dues divisions aliades cap a Escòcia amb l'objectiu d'envair Noruega. És el primer engany, conegut pels serveis secrets britànics com a operació Fortitude North. Hitler, que creu cegament en Arabel, no dubta a enviar 16 divisions alemanyes a Escandinàvia pendents dels moviments aliats. Hi romandran inactives fins a mitjans de juny.Seaman, pàg. 187
El 6 de juny de 1944, Garbo, amb el vistiplau d'Eisenhower, va informar l'enemic del desembarcament aliat a Normandia. Ho farà a les quatre de la matinada. Des d'un pis del carrer Saint James de Londres, va posar en funcionament una moderna emissora portàtil, de fabricació alemanya, model W-T, i transmeté un missatge en codi secret. El missatge fou breu, però clar: «La flota d'invasió ja ha sortit. L'operació Normandia ha començat». Els alemanys trigarien almenys quatre hores a rebre la notícia, descodificar-la i tornar-la a xifrar. La invasió ja estava en marxa.
Malgrat això, el contraatac de les unitats cuirassades alemanyes, les experimentades divisions Panzer, fou terrible, però el gruix de l'exèrcit alemany del front occidental tenia la mirada posada a Calais. Garbo els ha advertit que, segons unes informacions rebudes per tres dels espies que tenia a les seves ordres, possiblement el desembarcament que s'anava a produir a Normandia només era una maniobra de distracció.