El piuí occidental (Contopus sordidulus) és una espècie d'ocell de la família dels tirànids (Tyrannidae) propi de Nord-amèrica.
Descripció El piuí occidental és ocell que mesura entre 14-16 cm, pesa entre 11 i 14 g i d'envergadura arriba als 26 cm. És un tirànid de color marró grisenc apagat que es troba en boscos caducifolis i mixtos i perifèria. En general anodí amb dues barres alars pàl·lides; el bec sol ser majoritàriament fosc amb només un color taronja limitat a la base. Les ales són molt llargues i més grosses que les dels mosquers Empidonax. Normalment es veu en una perxa alta, ocasionalment sortint per atrapar insectes. Essencialment idèntic al piuí oriental (C. virens) però de mitjana és més fosc en general amb una barra alar superior més apagada i només es distingeix de manera fiable per la veu.
Distribució i hàbitat L'àrea de reproducció s'estén des d'Alaska, per l'oest del Canadà, tota la meitat occidental dels Estats Units, des del nord de Mèxic cap al sud, per Guatemala, El Salvador, fins a Hondures, i possiblement a Nicaragua i Costa Rica. Durant els hiverns australs migra cap a regions andines des del nord i oest de Veneçuela, nord i oest de Colòmbia, oest de l'Equador, Perú, fins al nord-oest de Bolívia, passant per Nicaragua, Costa Rica, Panamà i Cuba. Existeixen registres com a divagant a Jamaica, Belize, Xile.
És una espècie generalista en relació amb l'hàbitat reproductiu, àmpliament disseminat en zones boscoses, especialment a les vores i de ribera; és absent de boscos densos. Prefereix aquells que inclouen arbres de gran diàmetre, sotabosc obert, característiques de perimetria de bosc, arbres caiguts o arbres amb branques mortes. Des del nivell del mar fins als 3000 m d'altitud. Durant els hiverns prefereix selves humides tropicals madures; tendeix a evitar àrees pertorbades, però s'adapta bé en perifèries de creixements secundaris tropicals. Principalment entre els 400 i 1200 m d'altitud. Durant les migracions una gran quantitat d'individus poden ser observats junts.
Comportament Alimentació S'alimenta d'insectes, principalment mosques, formigues, abelles, vespes i escarabats, que atrapa en vol o farrejant entre la vegetació.
Reproducció Construeix un niu en forma de bol en una horqueta d'una branca horitzontal o dins d'una cavitat d'un arbre sec. Els boscos de roure negre de Califòrnia són freqüentment escollits per niar. La femella pon dos o tres ous i ambdós pares alimenten els pollets.
Vocalització El reclam és un brunzit fort «xip»; el cant consisteix de ràpids descendents «bziiir» que pot alternar amb «tiu ti dit» acabant amb un «btsiiir» descendent. miniatura|Cant enregistrat a Dakota del Sud, Estats Units.
Ecologia Aquests ocells migren a Amèrica del Sud a finals d'estiu. La femella pon dos o tres ous en un niu obert en forma de copa en una branca horitzontal d'arbre o dins d'una cavitat d'un arbre. Els boscos de roures de Califòrnia (Quercus kelloggii) són exemples d'hàbitat de nidificació adequat per a aquesta espècie d'ocell. Tots dos pares alimenten les cries.
Taxonomia i etimologia El piuí occidental va ser descrit per primera vegada pel zoòleg britànic Philip Lutley Sclater l'any 1859 sota el mateix nom científic i la localitat tipus és: "sud de Mèxic i Guatemala".
El nom genèric Contopus es compon de les paraules del grec antic «kontos» que significa “perxa”, i «podes» que significa “peus”; i el nom de l'espècie sordidulus, és un diminutiu de la paraula del llatí «sordidus» que significa “brut”.
El piuí occidental i el gairebé idèntic piuí oriental (C. virens) estan estretament emparentats i, juntament amb el piuí tropical meridional (C. cinereus), són considerats una superespècie per alguns taxònoms.
Segons les classificacions del Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen quatre subespècies: C. s. saturatus (Bishop, 1900) ─ des del sud-est d'Alaska cap al sud fins a l'oest d'Oregon. C. s. veliei (Coues, 1866) ─ oest dels Estats Units i nord de Mèxic.C. s. amplus (Burleigh, 1960) i C. s. siccicola (Burleigh, 1960) es consideren sinònims de C. s. veliei. C. s. peninsulae (Brewster, 1891) ─ sud de Baixa Califòrnia. C. s. sordidulus (Sclater PL, 1859) ─ des del sud de Mèxic fins a Hondures.La subespècie C. sordidulus griscomi (Webster JD, 1957) es considera un sinònim de la nominal
Notes taxonòmiques
Referències
Occidental Categoria:Ocells d'Amèrica