La Marina Militare (Marina Militar en català) és una de les quatre branques que componen les forces armades d'Itàlia. s'encarrega de la vigilància, la defensa i la custòdia de les aigües territorials italianes, i de les operacions navals en aigües internacionals. La Marina Militare és una de les forces navals més importants presents en el Mar Mediterrani gràcies al divers material amb què compten les seves forces com portaavions, fragates, submarins o vaixells d'assalt amfibi. El 2006 comptava amb 34.513 homes a les seves files.
Segons un estudi de 1999 i que podria estar ja obsolet per no haver actualitzat, la Marina Militare seria la 6a més poderosa del món, utilitzant com a criteris el tipus i el nombre d'unitats amb què comptava en l'esmentat any.
Estructura La Marina Militare es divideix al seu torn en 5 cossos :
Armi navali (Armes navals) Geni navale (Enginyers de combat de l'armada) Commissariato militare marittimo (Intendència naval) Corpo sanitari (Cos sanitari de l'armada) Capitanerie di porto (Cos de guardacostes de l'armada)
Història
La Marina Militare es va crear com a tal en 1946, després de la invasió d'Itàlia per part dels aliats durant la Segona Guerra Mundial que va alliberar el país del règim feixista i va propiciar la renovació de tots els seus òrgans polítics, judicials i militars. Entre les estructures militars que van ser renovades de cara al nou paper estratègic d'Itàlia en el món, i com a compliment dels tractats de pau que van posar punt final a la guerra, la Marina Militare va substituir a la Regia Marina en les seves funcions.
A causa de les compensacions de guerra exigides per les nacions vencedores i acceptades pel nou govern italià, l'armada italiana es va veure obligada a cedir permanentment gran part dels seus vaixells; incloent: 3 cuirassats, cinc creuers, set destructors, i vuit submarins. A més, li va ser prohibit construir o experimentar amb artefactes nuclears; posseir portaavions, cuirassats, submarins o vaixells d'assalt amfibi, i utilitzar bases militars permanents a les illes de Pantelleria, Pianosa i en l'Arxipèlag de les Illes Pelagie. Aquesta situació va fer que la Marina Militare tingués greus mancances de material bèl·lic i limitacions operatives en comparació amb les nacions veïnes.
Però el gir donat en el panorama internacional amb la creació del teló d'acer, que enfrontava les dues majors potències militars i econòmiques, va permetre que tant nord-americans com britànics donessin més importància a la Marina Militare com a força aliada de gran ajuda que es trobava en una àrea estratègica com ho era el Mar Mediterrani. Així Itàlia es va unir com a membre de l'OTAN el 1949, no podent exercir totes les tasques derivades pel fet de ser membre d'aquesta organització fins a 1951, quan totes les nacions occidentals vencedores de la Segona Guerra Mundial van acordar posar fi a part de les condicions de pau imposades a Itàlia i que limitaven la seva operativitat militar.
Dins de l'OTAN, van ser assignades a la Marina Militare tasques de control i vigilància al mar Adriàtic i en l'estret d'Otranto. Aquestes funcions van ser possibles gràcies a acords militars entre Itàlia i els EUA que continuen fins avui dia.
Vaixells miniatura|esquerra|Portaavions Cavour miniatura|Portaavions Giuseppe Garibaldi, al costat del USS America miniatura|Destructor Caio Duilio, al costat de la fragata Bergamini miniatura|Patrullera Comandante Foscari miniatura|Un Infant de Marina italià. 2 Cavour (550) Giuseppe Garibaldi (C 551)
2 Clase Durand de la Penne Luigi Durand de la Penne (D-560) Francesco Mimbelli (D-561)
3 Clase San Giorgio San Giorgio (L-9892) San Marco (L-9893)
Clase San Giusto San Giusto (L-9894)
12 Fragatas clase FREMM Carlo Bergamini Virginio Fasan Carlo Margottini Luigi Rizzo Alpino Carabiniere
Clase Orizzonte Andrea Doria (D-553) Caio Duilio (D-554)
Clase Cassiopea Cassiopea (P 401) Libra (P 402) Spica (P 403) Vega (P 404)
Clase Cassiopea 2 Sirio (P 409) Orione (P 410)
Clase Esploratore Esploratore (P 405) Sentinella (P 406) Vedetta (P 407) Staffetta (P 408)
Clase Comandanti miniatura|Fragata Multi-Missió. miniatura|Submarí Salvatore Todaro Comandante Cigala Fulgosi (P 490) Comandante Borsini (P 491) Comandante Bettica (P 492) Comandante Foscari (P 493)
Clase Lerici - 1^ series Lerici (M 5550) Sapri (M 5551) Milazzo (M 5552) Vieste (M 5553)
Clase Lerici – 2^ series Gaeta (M 5554) Termoli (M 5555) Alghero (M 5556) Numana (M 5557) Crotone (M 5558) Viareggio (M 5559) Chioggia (M 5560) Rimini (M 5561)
7 Clase U212A C.te Salvatore Todaro (S 526) Sciré (S 527)
Clase Sauro IV Primo Longobardo (S 524) Gianfranco Gazzana Priaroggia (S 525)
Clase Sauro III Salvatore Pelosi (S 522) Giuliano Prini (S 523) Leonardo Da Vinci (S 524)
2 Clase Vespucci Amerigo Vespucci (A 5312)
Clase Palinuro Palinuro (A 5311)
Infanteria de Marina El Regiment "San Marco", juntament amb el Regiment "Carlotto", i el grup de llanxes, format l'1 de març de 2013, és la força de desembarcament de l'Armada italiana, juntament amb el Regiment "Serenissima" de l'exèrcit italià, forma el component amfibi de les forces armades italianes. La Brigada Marina "Sant Marco" es va fundar, sobre la base de 2 regiments d'Infanteria de marina i el grup de llanxes de desembarcament integrat en la força de projecció naval.
Els seus orígens es remunten al Regiment reial de vaixells del Regne de Sardenya. Una brigada d'infants de marina va ser desplegada durant la Primera Guerra Mundial a les files del tercer Exèrcit italià, i diverses bateries costaneres, amb el suport de la Infanteria de marina. La Brigada es va establir, perquè els infants de marina fossin desplegats durant la guerra. Es va desplegar el batalló de logística del regiment "Carlotto", i es va integrar amb el Regiment "Sant Marc", de la força de Desembarcament de l'Armada.
La brigada d'infanteria de marina "San Marco", té una força de 2 regiments, un destinat a operar en contextos operacionals, amfibis i terrestres, a l'abordatge de vaixells sospitosos, i al control del trànsit de mercaderies, i un segon regiment amb la tasca de formació i defensa de les instal·lacions i bases navals de l'Armada.
Aeronaus Avions i helicòpters són també utilitzats per la Marina Italiana per a diversos propòsits, com el transport o la lluita antisubmarina, i operen tant des de bases en terra com des navilis dotats amb plataforma per preses aèries, com el portaavions. Les aeronaus que figuren en l'inventari són:
Sikorsky S-61 Sigui King, 18 unitats. Helicòpter polivalent fabricat sota llicència nord-americana a Itàlia. AgustaWestland EH101, 20 unitats. Helicòpter naval d'origen italo-britànic. Bell 212, 40 unitats. Helicòpter polivalent nord-americà, amb versions especialitzades en la lluita antisubmarina. (AB 212ASW) British Aerospace Harrier II, 17 unitats. Caça polivalent d'enlairament vertical VTOL. Piaggio P180 Avanti, 3 unitats. Avió d'enllaç de fabricació i disseny italià. Breguet Br.1150 Atlantique, avió de reconeixement d'origen francès amb capacitat de portar armament. 5 unitats.
En el futur La marina militar italiana té diversos projectes en fase de desenvolupament i producció amb l'objecte de modernitzar la seva flota. La càrrega de treball se centra principalment en les drassanes italians de la Spezia i en els alemanys de Kiel (submarins) amb les següents unitats:
2 destructors classe Orizzonte (Horizon denominació OTAN), desenvolupats conjuntament amb França i amb gran capacitat antiaèria. 1 portahelicópters per operacions amfíbies (LHD) amb més de 20.000 tm de desplaçament. 2 submarins model O-212A, classe Salvatore Todaro, de disseny alemany. 10 fragates FREMM dissenyades conjuntament amb França per reemplaçar a les classe Lupo i Maestrale. 22 avions nord-americans STOVL Lockheed Martin F-35 Lightning II per reemplaçar als British Aerospace Harrier II.
Estructura de rang Les insígnies de rang de la Marina Italiana es llueixen en espatlleres a la camisa i amb la jaqueta blanca, i a la bocamàniga a la guerrera i a l'abric.
Oficials Jerarquia dels rangs navals italians Categoria Almiralls Oficials superiors Oficials inferiors CadetsNavals OF(D) Codi OTANOF-10OF-9OF-8OF-7OF-6OF-5OF-4OF-3OF-2Oficials subalterns OF-1 uniforme d'estiu (espatllera) 50px|Almirall 50px|Almirall d'esquadró 50px|Almirall d'esquadró 50px|Almirall de divisió 50px|Contraalmirall 50px|Capità de navili 50px|Capità de fragata 50px|Capità de corveta 50px|Primer tinent de navili 50px|Tinent de navili 50px|Sotstinent de navili 50px|Guardamarina 50px|Guardamarina aspirant uniforme d'hivern (bocamàniga) 60px|Almirall 60px|Almirall d'esquadró 60px|Almirall d'esquadró 60px|Almirall de divisió 60px|Contraalmirall 60px|Capità de navili 60px|Capità de fragata 60px|Capità de corveta 60px|Primer tinent de navili 60px|Tinent de navili 60px|Sotstinent de navili 60px|Guardamarina 60px|Guardamarina aspirant Nom del rang en italià ammiraglio¹ ammiragliodi squadra (i.s.)² ammiragliodi squadra ammiragliodi divisione contrammiraglio capitanodi vascello capitanodi fregata capitanodi corvetta primo tenentedi vascello tenentedi vascello sottotenentedi vascello guardiamarina aspiranteguardiamarina ¹
²
Sots-oficials i marineria Categoria Sots-oficials Marineria Rol MariscalsSergents Voluntaris permanents al servei Voluntaris temporals al servei Codi OTANOR-9OR-8OR-7OR-6OR-5OR-4OR-3OR-2OR-1 Uniforme d'estiu Nom del rang en italià50px|Primer mariscal tinent50px|Primer mariscal50px|Cap de primera classe50px|Cap de segona classe50px|Cap de tercera classe50px|Segon cap escollit50px|Segon cap50px|Sergent50px|sots-cap escollit de primera classe50px|sots-cap escollit de primera classe50px|sots-cap de segona classe50px|sots-cap de tercera classe50px|sots-cap50px|mariner de primera classe50px|mariner de segona classeprimo maresciallo luogotenenteprimo maresciallocapo di 1ª classecapo di 2ª classecapo di 3ª classesecondo caposceltosecondo caposergentesottocapo di 1ª classe sceltosottocapo di 1ª classesottocapo di 2ª classesottocapo di 3ª classesottocapocomune di 1ª classecomune di 2ª classe¹
¹
Tradicions La bandera naval miniatura|Bandera naval d'Itàlia El Pavelló nacional de la Marina d'Itàlia és la tricolore italiana amb l'escut quarterat de la Marina Militar. Els quarts fan referència a les quatre talassocràcies italianes medievals, les Repúbliques Marítimes: el 1r quart: sobre un camp vermell, un lleó alat daurat (el Lleó de Sant Marc) empunyant una espasa (per la República de Venècia) el 2n quart: sobre un camp blanc, una creu vermella (per la República de Gènova) el 3r quart: sobre un camp blau, una creu blanca (per la República Marinera d'Amalfi) el 4t quart: sobre un camp vermell, una creu blanca (per la República de Pisa)
L'escut té una corona daurada, on es veuen vaixells militars i mercants: la corona, "corona rostrata", va ser proposada el 1939 per l'almirall Domenico Cavagnari al govern, com un reconeixement que la Regia Marina tenia els seus orígens en la marina romana. A la proposta, l'almirall Cavagnari va escriure que «per tal de recordar l'origen de la marineria romana, la insígnia estarà coronada per una corona amb rostra, l'emblema d'honor i valor que el Senat romà atorgava als líders de les victòries navals, els conqueridors de terres i ciutats arreu dels mars.».