Les tnuot noar (תנועת נוערen en hebreu) o en català moviments juvenils sionistes són organitzacions educatives formades per nens i adolescents jueus per al seu desenvolupament educatiu, social i ideològic, posant èmfasi en el sionisme i la centralitat de l'Estat d'Israel. Són moviments fets per joves per a joves, de manera que la intervenció adulta és mínima, els objectius ideològics del moviment són aconseguits mitjançant tècniques d'educació no formal. També en general es caracteritzen per una estructura voluntària i autogestionada. Ideològicament van des del sionisme socialista fins al sionisme revisionista i pel que fa a la seva postura religiosa van des del secularisme ateu fins a l'ortodòxia.
Història La majoria dels Moviments Juvenils Sionistes van ser creats a Europa oriental a principis del , motivats ideològicament pel desig de renaixement nacional del poble jueu en la seva pàtria ancestral. També van ser crítics de la societat que els va tocar viure; molts van sentir desitjos de prendre contacte amb la terra i el món rural. Van unir de manera original les idees de Theodor Herzl, Baden-Powell, Dov Ber Borojov, Yosef Trumpeldor, Zeev Jabotinski o Aaron David Gordon segons com va correspondre a la ideologia de cada moviment.
El Blau-Weiss (blau i blanc en català) va ser el primer moviment juvenil sionista, establert a Alemanya en l'any 1912. Malgrat la seva escassa importància numèrica va ser molt influent. Va sorgir a conseqüència de la discriminació cap als jueus, per part dels moviments escoltes alemanys. La Blau-Weiss va rebre influència directa del moviment romàntic alemany, especialment de la joventut Wandervogel en la qual van començar militant nombrosos jueus, i que arran del seu gir antisemita van haver d'abandonar. La Blau-Weiss va adoptar una plataforma sionista oficial en l'any 1922. El moviment va promocionar una forma de vida agrícola, conduint a molts dels seus membres a establir-se en quibuts (granges col·lectives) a Érets Yisrael (la Terra d'Israel), que llavors formava part de l'Imperi Otomà, i s'anomenava Palestina.
miniatura|Actual emblema (semel) del moviment sionista socialista ha-Xomer ha-Tsaïr. Conté la inscripció en hebreu: "Hazaq ve-emats", "Sigues fort i valent".
El moviment ha-Xomer ha-Tsaïr va sorgir a Polònia en l'any 1913, i estava format per la fusió d'un grup escolta jueu i un grup d'intel·lectuals jueus socialistes. Va ser el primer moviment d'ideologia sionista socialista basat en l'exemple personal, l'escoltisme, i la realització personal a través de l'Aliyà (ascens o immigració) per desenvolupar-se en una forma de vida col·lectiva. Mordechai Anielewicz capdavanter de l'Aixecament del Gueto de Varsòvia era membre d'aquest moviment.
El moviment HeHalutz va ser una organització ideada per Yosef Trumpeldor, que aproximadament fins a l'any 1925 va funcionar a Rússia i a Polònia (i que després va ser introduïda als EUA), que promovia l'aliyà a Érets Yisrael. Mantenia granges cooperatives model on els futurs halutsim (pioners) aprenien el treball agrari i la forma de vida comunitària.
Amb l'augment del nacionalisme i antisemitisme a Europa, els pogroms a l'Europa Oriental i les revolucions de Rússia (1905 i 1917) es va incrementar el sentiment nacional sionista en la joventut jueva i el seu idealisme. Els moviments juvenils van exercir un paper considerable en la política, l'organització de l'educació pròpiament jueva, de la vida comunitària i el sionisme, particularment en el període d'entreguerres.
Durant l'Holocaust, van anar el nucli de resistència jueva dins i fora dels guetos. També van conduir la fuita, cridat en hebreu Berihah, d'Europa a Israel que va seguir a la guerra infringint el bloqueig britànic del Mandat Britànic de Palestina. Després de l'extermini del cor de la vida jueva mundial (la jueria europea) molts dels moviments d'Europa oriental es van establir com a organitzacions mundials, encara que no amb tant impacte com abans.
A partir de la dècada de 1920 els haverim (companys) que es trobaven en Érets Yisrael, llavors el (Mandat Britànic de Palestina) van organitzar els seus moviments allí posant èmfasis en la auto-realització personal (hagxamà atsmit). Allí van consolidar les organitzacions del Yixuv (assentament jueu en el Mandat de Palestina) complint importantíssims rols en la creació del moviment kibutziano, els partits polítics fundacionals, l'estructura educativa, la defensa: (Haganà, Irgun), la Hapala (immigració il·legal), etc. Després de la creació de l'Estat d'Israel moltes de les seves anteriors funcions van ser assumides per l'estat.
A través del món Els MSJ van estar prohibits i van ser perseguits en l'URSS. A Europa occidental, Amèrica Llatina, Sud-àfrica i Austràlia compleixen un rol destacat dins de la vida comunitària mongeta. Als Estats Units, on existeix la diàspora jueva més gran, la joventut ha optat per organitzar-se en grups socials i religiosos sense cerques ideològiques tals com a Bené Berit (Els Fills del Pacte).
És d'esmentar també la tasca complerta pels moviments juvenils en països àrabs, on van organitzar i van participar en l'emigració massiva de jueus, generalment en períodes de tensió política que ocasionaven persecucions i agressions contra els jueus.
Estructura Els MJS són organitzacions voluntàries, on els membres de major edat (depenent del moviment, entre els 16 i els 22 anys) constitueixen la ventrada major, sent coneguts com a "bogrim" (paraula que podria traduir-se com a "diplomats", encara que també com a "madurs"). Els mateixos s'organitzen en diferents equips o comissions de treball, per a l'execució de les tasques i esdeveniments generals, així com per a la conducció de les activitats setmanals.
En la majoria dels moviments la totalitat dels membres de la ventrada major constitueix una sort d'assemblea general que s'erigeix com a òrgan màxim per a la presa de decisions. Les tasques executives recauen en un grup més reduït, la denominació del qual varia de moviment en moviment ("mazkirut" o secretaria en alguns, "hanagà" o lideratge en uns altres).
Habitualment, els dos càrrecs de major importància en un moviment juvenil són el de "mazkir" (secretari), també conegut com a "rosh" (literalment "cap"), i és acompanyat pel "roix hinnukh" o líder educatiu.
Aquesta estructura es repeteix a nivell micro, en cadascuna de les seus del moviment, com a nivell nacional, regional i mundial.
Els següents són els rols o càrrecs que habitualment poden trobar-se en els MJS: Mazkir o Roix ha-nagà, literal: Secretari general: és la principal autoritat del moviment. Les seves responsabilitats inclouen la conducció general de l'organització, la coordinació les activitats dels equips i comissions i la representació del moviment enfront del món. Roix Hinnukh, (lit. cap d'educació): és el responsable pels assumptes educatius i pedagògics del moviment i generalment és el seu principal referent en assumptes ideològics. Les seves responsabilitats inclouen la programació i coordinació del procés educatiu en totes les seves instàncies, la redacció dels continguts i material de suport i l'acompanyament dels madrikhim (educadors) en la seva tasca. A més, representa al moviment enfront dels pares dels educandos. Guizbar és el tresorer, encarregat d'administrar els fons de la tenuà i buscar noves fonts d'ingrés. Roix Huts, el relacions exteriors de la tenuà. La seva funció vària segons les necessitats, però sovint és el representant de la tenuà en la federació (o consell) juvenil sionista local. Algunes vegades el mazkir delega en ell les relacions amb la qehila, la sohnut o la tenuà artsí/continental/olami. Peïl (lit. Actiu): és un membre o exmembre del moviment, al com se li ha contractat per exercir tasques d'acompanyament, assessoria, suport i administració. Usualment, es tracta d'un jove que hagi conclòs el seu passar pel procés educatiu, o d'algun dels membres de la ventrada major, i compleix el rol de "adult de referència" del moviment. És un càrrec pago, possiblement l'únic i per això mateix té veu, però no vot en les assemblees. Xelíah (lit. emissari): en la seva expressió més ideològica, és el representant d'Israel en el moviment, mentre que en la dimensió pràctica és el representant de les estructures professionals del moviment mundial, o de l'Agència Jueva i l'Organització Sionista Mundial, i formalment és emprat d'una d'elles. És habitual que es tracti d'un diplomat del moviment que visqui a Israel. Tenuà Artsit. Hi ha Moviments que per la seva gran grandària, per mantenir una democràcia practicable i dinàmica decideixen procedir a una divisió regional. Unes altres només desenvolupen la seva activitat en una regió particular. Per coordinar les activitats regionals, nacionals o continentals es trien tafkidim pertinantes. Generalment mazkir, Guizbar i roix hinnukh. La seva responsabilitat es relaciona amb preparar les trobades i moderar els debats sobre les decisions d'índole regional i prendre decisions operatives. Tenuà Olamit/Mazkir Olamí. Molts Moviments mundials tenen una superestructura mundial. Aquestes en gairebé tots els casos tenen la seva seu a Israel. Aquesta superestructura coordina els programes de la tenuà a Israel i als haverim que es troben en ells, representa a la tenuà en els fòrums pertinents i tracta d'obtenir més taqtsiv (pressupost). Sol seleccionar potencials shlijim i fins a facilitar la klità (absorció) dels Olim hadaixim (nous immigrants) de la tenuà. D'acord amb l'envergadura de la tenuà, serà la grandària de l'estructura mundial. Algunes tenen una sola persona (de vegades voluntària) i unes altres són nombroses i sovint compten amb haverim rentados.
Educació no formal (Hinnukh) Els MJS són marcs d'educació no formal i educació informal. La primera definició respon a no ser els mateixos part del sistema educatiu formal (i en un o un altre sentit, obligatoris). La segona definició expressa la importància que els MJS assignen a l'exemple personal com a estratègia educativa.
Els MJS mantenen un programa regular d'activitats educatives i recreacionals, els continguts de les quals cobreixen temàtiques relacionades a la cultura jueva, abordades des de la proposta ideològica particular a cada moviment.
Usualment, els MJS organitzen activitats setmanals, en general els dies dissabtes. Es formen grups etarios coordinats per un o més capdavanters (madrikhim) d'entre 16 i 22 anys, els qui planifiquen i coordinen les activitats, les que són rebudes pels educandos (hanikhim) d'entre 8 i 16 anys. Amb freqüència els MJS ofereixen activitats a nens des dels 4 anys.
A més de les activitats setmanals, tenen lloc seminaris, campaments, convencions, trobades i altres.
Les activitats són abordades a partir de dinàmiques de tint recreatiu, en les quals es privilegien la vivència, el debat i la formació d'opinions.
Els MJS són marcs d'educació informal, en el qual els processos educatius passen no solament per les activitats planificades que es realitzen, sinó també per l'exemple personal que els líders han de brindar als educandos.
Programes a Israel Com a part de la formació del boguer (membre de la ventrada major) la majoria dels moviments de la diàspora organitza programes a Israel, apuntant al desenvolupament, l'experiència i el creixement personal i ideològic dels membres del moviment, de manera tal que els participants romanguin a Israel complint les metes ideològiques, o tornarien a les seves comunitats i moviments d'origen millor capacitats i enriquits amb l'experiència. Molts d'aquests programes cobreixen la major part de l'any que segueix la seva graduació de la secundària, i es coneixen com a xenat hehxarà (any de la preparació).