La Força Aèria Israeliana,(IAF; , Zroa HaAvir VeHahalal, "Arma de l'Aire i de l'Espai", conegut com a , Kheil HaAvir, "Cos de l'Aire") anomenada oficialment Arma de l'Aire i de l'Espai (en hebreu: זרוע האוויר והחלל), coneguda també per les sigles en anglès IAF (Israeli Air Force), és la força aèria de les Forces de Defensa d'Israel, encarregada de preservar la sobirania aèria de l'Estat d'Israel. El seu actual comandant en cap és el General de Divisió Amir Eshel. Compta aproximadament amb un total de 750 aeronaus. La insígnia de la Força Aèria Israeliana és un Estel de David blau sobre un cercle blanc. Està normalment pintada en sis posicions: una a la part superior i inferior de cada ala, i a cada costat del fuselatge. És el component aeri de les FDI. Té a prop de 710 avions i 181 helicòpters, també té drons, satèl·lits i míssils balístics.Flightglobal - World Air Forces 2015 (PDF), Flightglobal.com
Història Guerra del 1948 miniatura|Avia S-199. Després de la creació de l'Estat d'Israel, l'Exercit de l'Aire Israelià, aleshores anomenat Força Aèria israeliana o Heyl HaAvir, va posar en servei diferents avions provinents de diferents països que van participar en la Segona Guerra Mundial. Aquesta flota d'avions va haver de ser reemplaçada per raons de costos i de logística.
A començaments de 1948, els caces P-51 Mustang van començar a ser introduïts a Israel de contraban, a causa de l'embargament imposat en aquella època pels britànics. Aquests aparells van dur a terme més de tretze sortides durant la primera setmana de la guerra a Palestina el 1948. De 1948 fins a 1961, l'Exèrcit de l'Aire israelià va fer servir més de trenta quatre P-51 Mustang, sobretot durant la crisi del Canal de Suez el 1956.
Els primers avions de combat israelians, comprats oficialment, van ser els S199, versió txecoslovaca fabricada per l'empresa Avia, del Messerschmitt Bf 109, era difícil pilotar-lo en el moment de l'enlairament i complicat a l'aterratge, a causa del seu tren d'aterratge massa estret.The new "Black" (Spitfire), IAF journal Calia una gran concentració per part del pilot, en particular per raó de la vibració tan gran generada pel seu motor Jumo 211 i la seva enorme hèlix de tres pales. El seu habitacle va donar problemes als pilots massa alts o massa grassos, a més aquests aparells, van ser entregats gairebé nous per les fàbriques de l'empresa Avia, i presentaven nombrosos defectes de fabricació; la sincronització de les metralladores davanteres era força precària, els frens es bloquejaven amb molta facilitat, etc. El futur President israelià, Ezer Weizman, va volar en aquest aparell.
Els avions varen ser reagrupats a l'Esquadró 101. Un gran nombre de membres del Haganà havien servit a l'Exèrcit britànic al Pròxim Orient durant la Segona Guerra Mundial, és per això que la Heyl Ha-Avir va adoptar l'organització en Esquadrons de la Royal Air Force (RAF).
El 29 de maig de 1948, els primers S.199 van entrar en servei a la base d'Ekron, ràpidament abandonada, i després van anar a la base de Herzliya, a prop de Tel-Aviv. Al migdia els pilots duen a terme la seva primera missió de combat, ataquen a una columna egípcia a 30 kilòmetres al Sud de Tel-Aviv. Un avió és abatut i un altre és danyat, però els egipcis es retiren.
El 3 de juny de 1948, el pilot Moddi Allon aconsegueix la primera victòria de la força aèria israeliana. Intercepta als afores de Tel-Aviv dos avions de transport C-47 Dakota transformats en bombarders pels egipcis. Fà fugir l'escorta de Supermarine Spitfire i abat els dos C-47, el primer a sobre de Holon, i el segon a prop de Rixon le-Tsiyyon. Eren dos bombarders bimotors de fabricació anglesa Bristol Beaufighter.
El transport logístic ha estat assegurat per alguns bimotors de transport Curtiss C46 Commando comprats als Estats Units introduïts després a Israel, sota la identitat d'una companyia d'aviació panamenya (LAPSA). Els avions que van arribar després de Txecoslovàquia van ser els caces Avia S199.
Quatre B-17 Flying Fortress van ser igualment comprats durant el mateix període (a principis de 1948), a la USAF, però també eren de contraban. Aquestos avions sortiren dels Estats Units, van passar per Puerto Rico, varen anar després cap a Txecoslovàquia al juny de 1948.
Tres avions van arribar a Israel, i van bombardejar el Caire, el quart avió va ser retingut pels agents federals americans (FBI).
La major part dels avions introduïts de contraban, van ser comprats per les diferents companyies creades amb aquesta finalitat per Al Schwimmer. Els Supermarine Spitfire van ser també usats per la Heyl Ha-Avir. Els dos primers exemplars van ser reconstruïts a partir d'un Spitfire abandonat per la RAF. Aquestos aparells van participar també a la Guerra de 1948 juntament amb els tres Spitfires adquirits a Txecoslovàquia. Uns altres 47 Spitfires van ser igualment rebuts abans de la fí de la Guerra i van reemplaçar els Avia S199. Uns altres 39 Spitfires van ser igualment comprats el 1949 provinents d'Itàlia i de Txecoslovàquia. Dos exemplars són exposats al Museu de la Força Aèria Israeliana, un d'ells és encara en condicions òptimes de vol.
Durant el curs de la Guerra, molts estrangers van servir a l'Exèrcit israelià i notablement a l'Exèrcit de l'Aire, en el marc del programa Mahal: voluntaris americans, britànics canadencs, sud-africans, la major part d'ells veterans de la Segona Guerra Mundial. Amb l'armistici signat el 1949, la Heyl Ha Avir es va consagrar a la formació de pilots i a l'adquisició d'aparells més moderns. El 1951 França i l'Estat d'Israel van signar un contracte per a l'adquisició de 67 Mosquitos, de diferents versions, des d'aleshores França va esdevenir el primer proveïdor d'avions militars de la Heyl Ha'Avir.
L'era dels reactors miniatura|F-16 israelià. A començaments de l'any 1950, la Heyl Ha Avir va passar a fer servir reactors (jets). Els primers avions de reacció van ser 12 Gloster Meteor. Després de la signatura del contracte, el primer esquadró d'avions de caça va ser formada el 7 de juny de 1953 a Ramat David. Un d'aquests aparells va abatre dos caces Vampire egipcis a sobre del desert del Nègueb l'1 de setembre de 1955. L'Exèrcit de l'Aire israelià va buscar sempre nous avions, la seva elecció va ser la versió canadenca del caça F-86 Sabre, i el Mystère IIC.
L'agost de 1956, la força aèria israeliana va rebre els primers caces Mystère IV que van rebre el seu bateig de foc, durant la crisi del Canal de Suez a on van abatre un MiG-15 i més tard 4 De Havilland Vampire.
Tots els Mystère IV van participar igualment a la Guerra dels Sis Dies però només com aparells de suport i atac a terra.
L'any 1957, Israel va fer una comanda l'empresa SNCASO de 32 SO-4050 Vautour, 19 aparells d'atac a terra (Vautour II A), 4 Caces tot-temps (Vautour II N) i 8 bombarders (Vautour II B). Alguns d'aquests aparells van ser modificats amb la finalitat de poder dur a terme missions de reconeixement.
Tots els aparells van participar en la Guerra dels Sis Dies (1967). Els Vautours van ser retirats del servei l'any 1971.
El 1958, L'Estat d'Israel va fer una comanda de 24 Super-Mystère B-2. Aquests aparells van participar en les Guerra dels Sis Dies de (1967) i a la Guerra del Yom Kippur (1973).
A començaments de la dècada dels seixanta, la Heyl Ha Avir va fer plans per construir aparells de combat capaços d'arribar a Mach 2, i que fossin capaços d'enfrontar-se amb el caça soviètic MiG-21 el govern israelià va iniciar aleshores un projecte per a construir un nou caça de reacció, i es va prendre com a model el Mirage III francès, així és com van començar els projectes Raam A i Raam B, que donarien lloc al caça IAI Kfir.
L'Exèrcit de l'aire israelià va buscar incrementar la cooperació amb els Estats Units d'Amèrica, i va adquirir aleshores els caces A-4 Skyhawk, McDonnell Douglas F-4 Phantom II, i més endavant el McDonnell Douglas F-15 Eagle. Els Estats Units van reemplaçar França com a proveïdors d'avions de combat de l'Exèrcit de l'Aire israelià.
Israel té plans per a comprar als Estats Units 20 caces Lockheed Martin F-35 Lightning II.www.upi.com
Aeronaus Entre les aeronaus que estan actualment en servei amb la Força Aèria Israeliana hi ha avions, helicòpters i naus no tripulades (drons). Cadascuna d'aquestes aeronaus duu a terme diferents missions com poden ser: combat, reconeixement, entrenament, transport, suport, etc.
Combat
Entrenament
Transport
Abastament en vol
Guerra Electrònica
Reconeixement
Patrulla marítima
Extinció d'incendis
Helicòpters
Aeronaus no tripulades
Armament
Aquesta llista de municions inclou els míssils, les bombes, i l'equipament bèl·lic utilitzat actualment per la Força Aèria Israeliana.
Míssils aire-aire AIM-7 Sparrow : Míssil aire-aire d'abast mitjà AIM-9 Sidewinder : Míssil aire-aire de curt abast AIM-120 Amraam : Míssil aire-aire d'abast mitjà Derby : Míssil aire-aire d'abast mitjà Python 3 : Míssil aire-aire de curt abast Python 4 : Míssil aire-aire de curt abast Python 5 : Míssil aire-aire de curt abast
miniatura|Python 3 miniatura|Míssil Delilah miniatura|Bomba Spice
Míssils aire-terra AGM-65 Maverick : Míssil aire-terra AGM-142 Have Nap : Míssil aire-terra
Míssil anti-tanc AGM-114 Hellfire: Míssil anti-tanc Míssil LAHAT : Míssil anti- tanc Míssil Nimrod : Míssil anti-tanc
Míssils anti-radar AGM-88 Harm : Míssil anti-radar
Míssils anti-vaixell AGM-84 Harpoon: Míssil anti-vaixell Míssil Gabriel: Míssil anti-vaixell
Bombes guiades GBU-27 Paveway III GBU-28 GBU-31 JDAM GBU-39 BLU-109 Rafael Spice
Míssils terra-aire miniatura|Llançament de míssil Arrow Arrow: Míssil anti-míssil David's Sling : Míssil anti-míssil FIM-92 Stinger : Míssil terra-aire MIM-23 Hawk : Míssil terra-aire MIM-104 Patriot : Míssil terra-aire Spyder SR: Míssil terra-aire Cúpula de Ferro: Sistema de defensa anti-míssil
Míssils de creuer Delilah: Míssil de creuer de curt abast (250 km)
Míssils balístics Lora: Míssil balístic de curt abast (300 km) Jericho I: Míssil balístic de curt abast (500 km) Jericho II: Míssil balístic d'abast mitjà (2,800 km) Jericho III: ICBM (11,000 km)
Sistemes espacials Amos (1, 2, 3) – Satèl·lits de comunicacions EROS (A, B) – Satèl·lits d'observació de la Terra Ofeq (3, 5, 7, 9) – Sátelites de reconeixement TecSAR – Satèl·lit de reconeixement Shavit – Vehicle de llançament espacial
Graduació militar CategoriaNom del rang, rang equivalent i codi de l'OTANInsigniaExèrcit Força AèriaArmada<center>קציני מטהGenerals<center>(רב-אלוף (רא"לRav aluf (Ra'al) (Cap de l'estat major) (Tinent General, equivalent al grau OF-8 de l'OTAN) 50px <center>50px<center> -אלוףAluf (General que té el comandament d'una Divisió militar de les Forces Armades) (General de Divisió, equivalent al grau OF-7 de l'OTAN) 50px <center>50px<center> <center>50px<center>(תת-אלוף (תא"לTat aluf (Ta'al) (General que té el comandament d'una Brigada) (General de Brigada, equivalent al grau OF-6 de l'OTAN) 50px <center>50px<center> <center>50px<center><center>קצינים בכיריםOficials en cap<center>(אלוף משנה (אל"מAluf mishne (Alam) (Oficial en cap que té el comandament d'un Regiment) (Coronel, equivalent al grau d'OF-5 de l'OTAN) 50px <center>50px<center> <center>50px<center>(סגן-אלוף (סא"לSgan aluf (Sa'al) (Oficial en cap que té el comandament d'un Batalló) (Tinent Coronel, equivalent al grau de l'OTAN OF-4) 50px <center>50px<center> <center>50px<center>(רב סרן (רס"ןRav seren (Rasan) (Oficial en cap que té el comandament d'un Batalló) (Comandant, equivalent al grau de l'OTAN OF-3) 50px <center>50px<center> <center>50px<center><center>קצינים זוטריםOficials<center>סרןSeren (Oficial que té el comandament d'una Companyia militar (Capità, equivalent al grau de l'OTAN OF-2) 50px <center>50px<center> <center>50px<center>סגןSegen (Oficial que té el comandament d'una Secció militar)