miniatura|Distribució del cahuilla El cahuilla és una llengua amenaçada de les llengües takic de la família lingüística uto-asteca parlada pels cahuilla, un poble d'amerindis dels Estats Units que vivia al Sud de Califòrnia, a la regió de la vall de Coachella, San Gorgonio Pass i Muntanyes San Jacinto."Cahuilla." Ethnologue Report for the Language Code: chl. (retrieved 13 Dec 2009) Els cahuilla s'anomenen a si mateixos Iviatam, parlants d'Ivia' - la llengua 'original'."Cahuilla Indian Language (Iviatim)." Native Languages of the Americas. 2009 (retrieved 13 Dec 2009) Un cens de 1990 mostrà 35 parlants d'una població ètnica de 800 individus. És gairebé extinta, ja que la majoria dels parlants són de mitjana edat o ancians.
Se sap que han existit tres dialectes, referits a cahuilla del desert, de la muntanya o del Pas.
El parlant matern Alvino Siva de la banda Los Coyotes d'indis cahuilla i cupeño va morir el 26 de juny de 2009. Ell va preservar els cants d'aus tradicionals de la tribu, cantades en l'idioma cahuilla, ensenyant-los a les noves generacions cahuilla.Waldner, Erin. "Cahuilla elder, one of last fluent in language, dies." The Press-Enterprise. 9 July 2009 (retrieved 13 Dec 2009) Katherine Siva Saubel (1920 - 2011) fou una parlant nadiua cahuilla dedicada a preservar la llengua.
Fonologia El cahuilla té els següents fonemes vocàlics i consonàntics: (Bright 1965, Saubel and Munro 1980:1-6) Anterior Posterior Tancada Mitjana () Oberta
La /oː/ llarga només apareix en préstecs.
+ Carta AFI de consonants cahuilla Bilabial Labio-dental Alveolar Palatal Velar Labialitzada Uvular Glotal Oclusiva p t (d [d]) k qw q ' Nasal m n ny ng Bategant r Fricativa (f [f]) v s (z [z]) sh x (g ) xw h Africada ch Aproximant w y Lateral l ll
Les consonants que apareixen entre parèntesis es produeixen només en préstecs. El material contingut en <> després d'una consonant mostra com s'escriu en l'ortografia pràctica de Saubel i Munro (1980).
Morfologia Morfologia verbal Els verbs cahuilla mostren el seu acord amb subjecte i objecte. L'aspecte personal es mostra per prefixos i l'aspecte numeral es mostra per mitjà de prefixos i sufixos (Saubel and Munro p. 29)
kúp-qadormir-singular:present'Ell dorm.'
hem-kúp-weDormir- 3a persona plural:present'Ells estan dormint.'
Exemple de vocabulari basic Un: Súplli' Dos: Wíh Tres: Páh Quatre: Wíchiw Cinc: Nemaqwánang Home: Náxanish Dona: Nícill Sol: Támit Lluna: Ménill Aigua: Pál"Vocabulary Words in Native American Languages: Cahuilla." Native Languages of the Americas. 2009 (retrieved 13 Dec 2009)
Bibliografia Saubel, Katherine Siva, Pamela Munro, Chem'ivillu' (Let's Speak Cahuilla), Los Angeles, American Indian Studies Center, University of California, 1982. Seiler, Hansjakob, Cahuilla Texts with an Introduction, Bloomington, Language Science Monographs, Indiana University Press, 1970. Seiler, Hansjakob, Cahuilla Grammar, Banning, Malki Museum Press, 1977. Seiler, Hansjakob, Kojiro Hioki, Cahuilla Dictionary, Banning, Malki Museum press, 1979.
Referències
Categoria:Llengües takic Categoria:Llengües ameríndies de Califòrnia