El cora (també anomenada chora o chota) és una llengua uto-asteca parlada a Mèxic pels cores, que es denominen a si mateixos Naáyarite. Els cora habiten en la serra nord de l'estat mexicà de Nayarit, Jalisco, i Durango (nom derivat de Naáyarite).

El cora és una llengua mesoamericana que mostra molts dels trets definitoris de l'àrea lingüística mesoamericana. La llengua cora té reconeixement oficial per la "Llei de Drets Lingüístics" que la reconeix com una "llengua nacional" juntament amb altres 62 llengües indígenes i el castellà, i té la mateixa "validesa" a Mèxic que l'espanyol o les altres llengües.

Variants i autònims La llengua té autònims diferents segona les seves varietats: rosaríìtu [] o cora de Rosarito wachí hapwa [] o cora de Dolores yaúhke’ena [] o cora meseño chwísita’na [] o cora de Jesús María kwáaxa’ata [] o cora francisqueño kwéimarusa’na [] o cora tereseño múxata’ana [] o cora presideño kuráàpa [] o cora corapeño.

Distribució geogràfica Hi ha dues varietats principals de cora anomenades: Cora del Nayar o cora meseño que és parlat per unes 9.000 persones (cens de 1993) a la serralada de Nayarit i part de la Serralada de Jalisco. Cora de Santa Teresa que és parlat per 7.000 persones (cens de 2011) al centre-nord de Nayarit i part de la Serralada de Durango. Aquesta varietat té una intel·ligibilitat tan baixa amb l'altra varietat, que diversos autors els consideren varietats separades.

A causa de migracions recents, existeix una petita comunitat de cores en la part occidental de l'oest de l'estat de Colorado, (Estats Units).

Classificació La llengua més propera al cora és el huichol, juntament amb el que forma la subfamília corachol dins de les llengües uto-asteques. Presenta també certa proximitat dins de les llengües uto-asteques amb el grup cahita (mayo, yaqui), el grup nàhua (nàhuatl) i el tubar. Tant el cora, el huichol, com el nàhuatl i el tubar conserven reflexos no mutats del fonema , que en resta de llengües de la divisió sonorenca o meridional de la família utoasteca ha evolucionat a una bilabial o .

Descripció lingüística Fonologia El cora presenta una fonologia típica de les llengües uto-asteques amb cinc timbres vocàlics i quantitat vocàlica rellevant, a més d'un inventari consonàntic petit i sense grups consonàntics complicats. No obstant això, el cora és peculiar dins de les llengües uto-asteques per haver desenvolupat un sistema d'accent tonal. L'inventari de consonants ve donat per:

labial alveolar palatal velar glotal oclusiva africada fricativa líquida nasal semivocal A algunes varietats com el cora d'El Nayar l'inventari inclou alguns fonemes addicionals, en distingir alveolars apicals // d'alveolars laminales //. Les africades // a vegades es transcriuen simplement com <>. Totes les varietats de cora presenten els seguünts timbres vocàlics: anterior central posterior tancada mitjana oberta La vocal // a vegades apareix transcrita en alguns autors com <>, i igualment // apareix transcrita freqüentment simplement com <>.

Gramàtica Com la majoria de llengües utoasteques el cora presenta una morfologia nominal relativament simple, en el qual el nom té dos estats bàsics: formes posseïdes i formes no posseïdes. Les formes posseïdes inclouen un prefix de persona que indica el posseïdor, mentre que les formes no posseïdes tenen una marca de cas absolutiu que pot ser -ri o -ci (tots dos derivats de -tu i del proto-utoasteca -ta).

Ús als mitjans El cora, com altres llengües indígenes, és usat com una de les llengües vehiculars de l'emissora XEJMN-AM, dependent de la CNDPI i que emet des de Jesús María (Nayarit).

Referències

Bibliografia Preuss, Konrad Theodor: Grammatik der Cora-Sprache, Columbia, New York 1932 Miller, Wick. (1983). Uto-Aztecan languages. In W. C. Sturtevant (Ed.), Handbook of North American Indians (Vol. 10, p. 113–124). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. McMahon, Ambrosio & Maria Aiton de McMahon. (1959) Vocabulario Cora. Serie de Vocabularios Indigenas Mariano Silva y Aceves. SIL. Casad, Eugene H.. 2001. "Cora: a no longer unknown Southern Uto-Aztecan language." In José Luis Moctezuma Zamarrón and Jane H. Hill (eds), Avances y balances de lenguas yutoaztecas; homenaje a Wick R. Miller p. 109-122. Mexico, D.F.: Instituto Nacional de Antropología y Historia.

Categoria:Llengües uto-asteques