Aimee Mullins (1976, Allentown, Pennsilvània, Estats Units) és una atleta, model i actriu estatunidenca, molt coneguda per la seva competència atlètica, tot i que té les dues cames amputades.

Va néixer amb una patologia anomenada hemimelia fibular que afecta principalment les cames i els peus, fent que creixin cap a dins. Això va fer que perdés les dues cames amb tan sols un any d'edat. El 1996, mentre estava a la universitat, va competir dins de l'associació nacional d'atletes col·legiats establint diverses marques en els Jocs Paralímpics d'Atlanta de 1996. Les seves marques personals són 15,77 segons per als 100 metres llisos, 34,60 segons pels 200 metres llisos i 3,5 metres en salt de longitud.

Ha treballat en el Pentàgon com a oradora motivacional. El 1999 va desfilar a les passarel·les londinenques per al dissenyador Alexander McQueen lluint pròtesis de fusta de freixe. Pot canviar la seva alçada des 1.80 a 2.05 metres depenent de les seves pròtesis i ha estat catalogada com una de les 5 dones més belles de la revista People. El 2002 va aparèixer a Cremaster 3, un llargmetratge de Matthew Barney, vestint un vestit de núvia amb botes de vidre. Un any més tard en una versió de Els cinc porquets d'Agatha Christie.

Pel·lícules i televisió 2002 - Cremaster 3 2003 - Els cinc porquets 2006 - Marvelous 2006 - World Trade Center com a periodista 2008 - Quid Pro Quo

Referències

Enllaços externs

Categoria:Actors de Pennsilvània Categoria:Models de Pennsilvània Categoria:Alumnes de l'Edmund A. Walsh School of Foreign Service Categoria:Alumnes de la Universitat de Georgetown Categoria:Esportistes femenines als Jocs Paralímpics d'Estiu de 1996 Categoria:Actors estatunidencs del segle XXI Categoria:Atletes paralímpiques Categoria:Estatunidencs amb amputacions Categoria:Models amb discapacitats Categoria:Atletes de Pennsilvània Categoria:Actors estatunidencs amb discapacitats Categoria:Esportistes estatunidencs amb discapacitats Categoria:Persones del comtat de Lehigh (Pennsilvània) Categoria:Actors estatunidencs nascuts al segle XX