El joc del gat i la rata és un joc d'acció i de persecució per a infants que té moltes variants. El nom està inspirat del joc d'un gat que encalça la rata, també utilitzat com a metàfora de relacions i conflictes humans que ha inspirat obres literàries o periodístiques,Vegeu-ne un exemple a: «Madrid ens pren el pèl amb el finançament», El Punt Avui, 21 de març de 2009 per a descriure situacions conflictives en què hi ha una gran diferència de forces entre els contrincants,Sebastià Oliveras i Duran, «El joc del gat i la rata», Diccionari Pràcit i Complementari, La Busca Edicions, 2007 [Consulta el 5 de gener de 2014] on cadascú amaga secrets i armes per aconseguir els seus objectius.Joan-Anton Benach, «Enigmes i enganys» , La Vanguardia, 16 de novembre de 2012
Variants Variant valenciano-franco-balear En la variant descrita pel Diccionari català-valencià-balear i per la francesa Elisabeth Celnart, traduïda el 1839 per Mariano de Rementería y Fica el joc es desenvolupa de la següent manera:
Es formen en cercle els participants donant-se les mans: una noia col·locada al mig de la roda és la rata i un noi és el gat. Es gira ràpidament aixecant els braços perquè el gat pugui passar per sota i penetrar en el centre, al mateix temps que la rata aconsegueixi escapar-se per la part oposada. El gat salta al voltant fent miols i procurant trobar una entrada. Quan s'acosta a un costat s'estrenyen promptament els braços i aquell no perd temps a procurar obrir sinó que passa al lloc menys defensat. Si és hàbil, entra a la roda però alhora ofereix una sortida a la rata i llavors es prova de tancar el gat estrenyent la cadena.
No obstant això, com que la llei del joc és de saltar i girar, el gat alerta descobreix aviat un buit per on evadir-se i va a la rata, que es refugia en córrer a la roda, així poques vegades estan junts. Encara és més estrany que no pervingui a penetrar en la roda quan hi ha la rata dedins i que no l'atrapi obligant-la a donar una peça. En aquest cas el gat i la rata descansen fent part en la roda, posant-hi les peces altres successors. En la versió del el joc continua fins que tots els homes s'hagin esgotat i les dones s'hagin fet rates. Aquest joc és molt d'abocament i fa fer molt exercici.Mariano de Rementería y Fica, Manual completo de juegos de doscieda o tertulia, i de prendas, 2a edició, Madrid, Norberto Llorenci, 1839, pàgines 3-4, es tracta d'una traducció castellana del llibre francès d'Elisabeth Celnart el títol original del qual no s'esmenta en la traducció. Actualment no es té en compte el sexe del jugadors.Ángel Gómez i Navarro, «El gat i la rata», Juegos tradicionales valencianos València, Carena Editors, 2001, pàgina 108,
Variant de Vila-real Una altra variant és la de Vila-real: hi juguen diverses persones que van apilant damunt la taula les mans amb el puny tancat, fins a fer una torre. Després es dialoga: Ací dins, que n'hi ha? Un gatet i una rateta! Perquè renyen? Per una molleta de pa! El que se'n riurà, pagarà! Tots desfan la pila i roden els seus punys, un entorn de l'altre, mentre fan soroll amb els llavis tancats i fan ganyotes per tal de moure a riure els altres. Quan algú comença a riure, paga alguna senzilla penyora o queda fora del joc, i es torna a començar.«Gat i rata» , Jocs afectius per a infants
Variant videojoc Com per quasi tots els jocs tradicionals, també van desenvolupar-se videojocs en línia o per a descarregar a una consola de joc o un tauleta tàctil.Vegeu-ne un exemplar: «Joc Gat i rata en línia»
El gat i la rata en l'art Günter Grass, El gat i la rata, 1961, traducció catalana del 2001traducció per Carles Unterlohner, Caterina Calafat de Katz und Maus, Barcelona, Edicions 62, 2001, 189 pàgines, Llorenç Capdevila, «Gat i rata», O rei o res!, 2003Barcelona, Columna Edicions, 2003, pàgines 59-86, Josep Casas i Devesa, El gat i la rata, sardana revessa, 1957
Vegeu també Campionat del Món del gat i la rata
Referències
Categoria:Jocs infantils