miniatura|Mapa topogràfic d'Andorra. miniatura|Imatge de satèl·lit d'Andorra. Andorra es troba a la península Ibèrica, a la serralada dels Pirineus en una regió muntanyosa formada per l'alta conca de la Valira. Hi ha 65 pics amb més de 2.500 m d'altitud, dels quals el Comapedrosa n'és el més alt amb 2.942 m. És una regió d'escarpats muntanyencs i de valls estretes per on flueixen nombrosos cursos d'aigua que s'uneixen per a formar els diferents rius principals. Hi ha dues valls principals situades al Pirineu axial, afluents de la Valira: la ribera d'Ordino o Valira Nord i la Valira d'Encamp o d'Orient, que s'uneixen a les Escaldes. El 2004, la vall del Madriu-Perafita-Claror va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Andorra la Vella és la capital més alta d'Europa.
Relleu miniatura|Paisatge alpí andorrà. El país es caracteritza pels seus cims de materials paleozoics, que s'eleven per sobre dels 2.600 msnm i culminen en els 2.942 msnm a prop del Pla de l'Estany a la frontera hispano-francesa. L'obertura de les valls amb replans es deu a l'origen glacial d'algunes d'elles, intercalades entre forts pendents i a les parts altes hi ha circs. L'activitat humana se centra a la vall transversal nord-est - sud-oest, que a partir del port d'Envalira, amb 2.407 msnm, descendeix fins als 840 msnm, quan la Valira entra a Catalunya.
Comes Les comes d'Andorra més importants són: Coma de Caborreu Coma de Claror Coma de Llops Coma de Rat Coma de Setúria Coma de Tristaina Coma de Varilles Comella de Pratprimer Coma Pedrosa
Colls Destaquen els següents ports de muntanya: Coll de Claror Coll de Muntaner. Coll de Prat Porceller. Depressió situada entre les Valls de Valira (Alt Urgell) i Andorra. Coll de Vista o coll de Vista de Canòlic. Port que separa la vall de Civís (Alt Urgell) i la vall d'Aós (Andorra). Collada de Canòlic Port de Caborreu o Caborriu. Port de Cabús Port d'Envalira. Collada d'Andorra a 2.409 metres d'altitud. Port d'Incles Port de Juclà Port Negre d'Urgell Port de Rat Port de Rialb Portella de Varilles
Vegeu també Llista de muntanyes d'Andorra
Hidrografia El país és creuat pels tres rius principals. La Valira d'Orient neix en la part més oriental, té un recorregut de 23 km i passa per les poblacions de Canillo i Encamp, confluint amb el riu Valira del Nord, que neix als llacs de Tristaina, té un recorregut de 14 km i passa per les poblacions d'Ordino i la Massana per a finalment, a la ciutat d'Escaldes-Engordany, confluir ambdós rius i formar la Gran Valira, amb un recorregut d'11,6 km i un cabal anual mitjà de 13 m³ cúbics per segon. Aquest últim, en el seu descens cap al sud, acaba desembocant al riu Segre a la Seu d'Urgell que, al seu torn, és afluent de l'Ebre.
Andorra té més de 60 llacs. Els més representatius són el llac de Juclar, la superfície del qual és la més extensa de tots els llacs del Principat amb 21 hectàrees i que, durant l'època estival i per la consegüent falta d'aigua, pot albirar-se com tres llacs diferents, encara que en realitat és el mateix, el llac de l'Illa amb 13 hectàrees, l'estany d'Engolasters amb 7 hectàrees i els tres llacs de Tristaina.
Medi ambient miniatura|Andorra la Vella, Parc Central. A Andorra es troba l'ecoregió bosc dels Pirineus, que forma part del bioma "Bosc temperat de frondoses". Hi ha grans extensions boscoses de pins i bedolls a causa del clima mediterrani d'alta muntanya que té el país. Els boscos ocupen 2/5 del territori, segons tres pisos altitudinals: fins als 1.200 m, alzines i roures; fins a 1.600-1.700 m predomina el pi silvestre; i fins a 2.200-2.300 m abunda el pi negre, substituït en els cims pels prats alpins.
La Massana manté una de les masses forestals més importants d'Andorra (Bosc d'Arinsal). El 2004, La vall de Madriu-Perafita-Claror va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.ref-web|url=http://whc.unesco.org/en/list/1160/|data=06-02-2009|títol=UNESCO World Heritage Centre|idioma=anglès}} A més a més té dos espais protegits com a reserva de caça, Enclar (2.500 hectàrees) i Xixerella (750 ha).
Vegetació La vegetació és típica del vessant meridional dels Pirineus, de tipus muntanyenca continental amb estatges: bosc submediterrani de roure martinenc i alzines, més amunt pinedes de pi roig i finalment pi negre i avet o prats alpins a les cimeres.
Fauna La fauna és la típica d'alta muntanya amb presència de voltor, cabra salvatge, isard, guilla, gralla de bec vermell, òliba comuna, llebre, garsa, esquirol, porc fer, guineu, truita de riu, etc. Es poden trobar espècies autòctones, dels Pirineus catalans, com la vaca bruna dels Pirineus i l'ós bru.
Clima
miniatura|El Pas de la Casa és la població andorrana més freda i amb més neu. El clima és mediterrani d'alta muntanya sec, suau i fresc a la nit durant l'estiu i fred amb precipitacions amb forma de neu a l'hivern, es produeixen variacions en el clima depenent de l'altitud i l'orientació i té un percentatge elevat de dies assolellats. A l'hivern la temperatura mitjana de les poblacions d'altitud mitjana com les Escaldes és de -1 °C de mínima i 6 °C de màxima, a l'estiu la mitjana oscil·la entre els 12 °C (mín.) i 26 °C (màx.).
Les valls d'Andorra formen una Y que conflueix cap al sud, les valls estan generalment orientades de nord a sud. L'altitud mitjana del territori és de 1893 m.,Rincones del mundo: Andorra , Pobladores.com la menor altitud és a 838 m, a Sant Julià de Lòria a la confluència del riu Runer amb el riu Valira just en el límit amb l'Alt Urgell.Qué ver y qué visitar en Andorra , EuroResidentes.com El cim més alt és la Coma Pedrosa que fa 2.942 m.
El clima d'Andorra pertany al domini del clima de la muntanya mitjana (que és el territori situat per sota dels 1500 m d'altitud aproximadament) i al clima d'alta muntanya situat per sobre dels 1500 m. Aproximadament aquesta divisió (entre mitja i alta muntanya) es correspon amb les zones on és possible l'agricultura cerealística, ja que a gran altitud els estius són massa frescos perquè maduri el gra.
Aquests dos tipus de climes es caracteritzen per la gran diferència entre les temperatures màximes i mínimes diàries, la durada de les temperatures hivernals (temperatures mitjanes per sota dels 10 °C que abasten des de 7 mesos a tot l'any) i per la presència de la neu que per sobre dels 2.200 m cobreix el sòl la major part de l'any.
S'ha de destacar que a Andorra el clima té influències mediterrànies cosa que, entre altres coses, fa que la insolació total anual sigui elevada. A La Solana d'Andorra (estació del Pas de la Casa, per exemple) les influències predominants són atlàntiques i per això les precipitacions allà són més intenses i més segures.
Al Principat d'Andorra els mesos d'estiu estan a tot el país per sota dels 20 °C de temperatura mitjana, per tant els estius es qualifiquen de temperats (a les valls inferiors) a freds (a l'alta muntanya per sobre dels 2.200 m no arriben als 10 °C de mitjana). Tots els mesos d'hivern a l'alta muntanya tenen temperatures mitjanes negatives, però resulten encara positives a la muntanya mitjana (tanmateix la mitjana de les mínimes en aquest lloc també és negativa).
La humitat relativa és baixa cosa que fa que el fred se suporti millor i que, normalment, no hi hagi temperatures xafogoses a l'estiu.
L'estiu és l'estació més plujosa, però hi ha un lleuger dèficit respecte a l'evapotranspiració i, per tant, hi ha una relativa secada, la tardor segueix en precipitacions, després ve la primavera i finalment l'hivern. L'alta muntanya està nevada des de novembre fins a abril i els cims més alts mantenen la neu fins a juliol.
+ Temperatures i precipitacions a Andorra Gen. Feb. Mar. Abr. Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Dec. Any T° max (mitjana) [ °C] 10 11 14 16 19 22 25 26 23 19 13 11 17,42 T° mín (mitjana) [ °C] 1 2 4 5 9 12 14 14 12 8 4 2 7,25 Precipitacions [mm] 34 37 46 63 105 69 65 98 81 73 68 69 808
Estacions meteorològiques andorranes Hi ha tres sèries de registres termopluviomètrics prou llargs (més de tres dècades continuades) per a poder ser tingudes en compte en climatologia: Les Escaldes a 1140 m d'altitud, a una vall estreta encarada al sud al costat d'Andorra la Vella. Ransol a 1640 m Pas de la Casa a 2.200 m en la vessant atlàntica (nord) del Pirineu que correspon a la vegetació de prat alpí. La temperatura mitjana anual és de 2 °C.
+Taula de temperatures i precipitacions de Les Escaldes a 1.140 metres d'altitud MesosClimatologia d'Andorra , Andorra.com. gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des Anual Temperatures mitjanes (ºС) 1,2 2,3 5,7 8,1 11,4 15,1 17,817,8 14,6 9,7 5,2 2,5 9,3 Precipitacions mitjanes (mm) 44 4262 64 89 99 86 97 9373 65 65 879
+Taula de temperatures i precipitacions de Ransol a 1.640 metres d'altitud Mesos gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des Anual Temperatures mitjanes (ºС)-2,1 -1,1 1,5 3.7 7,1 10,9 13,3 13,310,7 6,21,8 -1,1 5,35 Precipitacions mitjanes (mm) 61 6274 82 105 112 85 108 104 88 82 88 1051
El servei meteorològic andorrà compta amb 17 estacions meteorològiques, d'aquestes funcionen només a l'hivern: Pal, Arcalís, Arinsal, Grau Roig, Soldeu i Pas de la Casa i estan en funcionament tot l'any: FEDA (Central d'Andorra), Engolasters, Ransol, Roc Sant Pere, Envalira Salines La Comella Arcalís SAIH Bordes de Setúria SAIH Grau Roig SAIH i Sant Julià de Lòria.
Geografia humana i societat Demografia miniatura|Pas de la Casa, poble fronterer amb França. miniatura|Arinsal, poble de la parròquia de la Massana. La població d'Andorra el 2009 era de 84.082 persones, dels quals 32.085 eren andorrans, 26.662 espanyols, 13.362 portuguesos, 5.099 francesos i 6.874 d'altres nacionalitats. Des del 1963 (primera data que es disposa de registres per nacionalitat) fins a l'any 2004 la primera nacionalitat del país era l'espanyola, sent la nacionalitat andorrana la segona. Des de l'any 2005 l'andorrana és la primera nacionalitat, seguida de prop de l'espanyola. Aquest fet s'ha produït arran de la flexibilització de forma parcial la política restrictiva de l'adquisició de la nacionalitat andorrana per preservar "els usos i costums de les valls d'Andorra".
En conjunt, els ciutadans que no disposen de la nacionalitat andorrana són majoritaris però no tenen dret a vot en les eleccions comunals, ni tampoc poden ser presidents o posseir més del 33% del capital social d'una empresa.
Quant a les parròquies, la més poblada és Andorra la Vella amb una població de 23.380 habitants el 2009, seguida d'Escaldes-Engordany amb 16.861, Encamp amb 14.263, la Massana 9.773, Sant Julià de Lòria amb 9.715, Canillo 5.903 i Ordino amb només 4.187 habitants. Per poblacions, hi ha 14 nuclis amb més de 1.000 habitants:
PoblacióHabitants 1. Andorra la Vella 20.436 2. Escaldes-Engordany 16.861 3. Encamp 8.799 4. Sant Julià de Lòria 8.151 5. La Massana 5.007 6. Pas de la Casa 3.009 7. Santa Coloma d'Andorra 2.944 8. Ordino 2.710 9. Canillo 2.186 10. Arinsal 1.623 11. El Tarter 1.454 12. Vila 1.184 13. Les Bons 1.181 14. Sispony 1.016
Andorra havia estat un país petit i poc poblat de muntanya, però durant la segona meitat del segle XX ha conegut una explosió demogràfica extraordinària que ha provocat una intensa urbanització del territori sense precedents.