El Concert per a piano núm. 13 en do major, K. 415 (387b) és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart escrita a Viena el 1782-1783. És el primer dels tres concerts primerencs que Mozart va compondre per als seus concerts per subscripció, al costat del juntament amb el Concert núm. 11, K. 413, i el Concert núm. 12, K. 414. Consta de tres moviments: Allegro, en do major i en compàs de 4/4. Andante, en fa major i compàs de 3/4. Allegro, en do major i compàs de 6/8.
Aquest concert ha tingut durant molt de temps una acollida ambigua. El primer moviment comença amb un tema tranquil, similar al del posterior Concert per a piano núm. 21, però precedit per un fugetto. La introducció orquestral prepara un tutti impressionant; però molts especialistes, inclosos Anthony Hutchings i Girdlestone, consideren que després de l'entrada del piano les expectatives inicials s'esvaeixen. La part de piano consisteixen en passatges que no s'integra bé en el tractament del fugetto o amb el material del ritornello i, com comenta Hutchings, el resultat és que "l'obra completa és inferior que la suma de les parts".
Referències
Mozart, W. A. Piano Concertos Nos. 11–16 in full score. Dover Publications, Nova York.
Categoria:Concerts per a piano de Wolfgang Amadeus Mozart Categoria:Composicions en do major Categoria:Composicions musicals del 1782 Categoria:Concerts de la dècada del 1780