Les llengües totozoques constitueixen una proposta recent de família lingüística que conjuminaria les subfamílies totonaco-tepehua i mixe-zoque ben establertes des de fa temps, i entre les quals s'ha sospitat des de fa temps que podria existir un parentiu demostrable.
Descripció lingüística Les llengües totonaco-tepehua i les llengües mixezoque tenen un cert nombre de similituds lèxiques, reconegudes des de fa temps, encara que alguns autors consideraven que s'haurien hagut de possiblement a préstecs lèxics.Kaufman & Justeson, 2008 No obstant això, recentment sobre la base d'una llista de gairebé 200 cognats putatius han pogut establir-se correspondències fonètiques regulars i sistemàtiques,Cecil H. Brown, David Beck, Grzegorz Kondrak, James K. Watters & Søren Wichmann la qual cosa és indicativa d'un parentiu genuí. Les estimacions numèriques procedents del projecte de comparació sistemàtica ASJP , mostren que la similitud lèxica entre totonaca i mixezoque és similar a l'existent entre llengües indoeuropees pertanyents a diferents branques, per la qual cosa l'antiguitat de la família podria ser similar a la de les llengües indoeuropees, uns 70 segles.Søren Wichmann, 2008, Annexes
Fonologia Pel proto-totozoque s'ha reconstruït provisionalment el sistema de consonants simples i les vocals. Les consonants s'assemblen al sistema reconstruït pel proto-totonaco mentre que el sistema vocàlic no difereix granment del proto-mixezoque, amb el qual la principal diferència són les vocals glotalitzades del totonaca. A més s'ha proposat una sèrie paral·lela de vocals laringalitzades que no semblen haver deixat traces en proto-mixezoque. L'inventari de vocals reconstruït pel proto-totozoque (pTZ) inclou set timbres diferents, els quals poden aparèixer com vocals llargues, laringalitzades i llargues laringalitzades:
{| class=wikitable |- align=center ! rowspan=2| ! colspan=2 | Anteriors ! colspan=2 | Centrals ! colspan=2 | Posteriors |- align=center ! || || ! || || |- align=center ! Tancades | style="font-size:larger;" |*i' (ḭ) | style="font-size:larger;" |*i | style="font-size:larger;" |*i' (ḭ) | style="font-size:larger;" |*i | style="font-size:larger;" |*u' (ṵ) | style="font-size:larger;" |*u |- align=center ! Mitjanes | style="font-size:larger;" |*e' | style="font-size:larger;" |*e | style="font-size:larger;" |*ə' | style="font-size:larger;" |*ə | style="font-size:larger;" |*o' | style="font-size:larger;" |*o |- align=center ! Obertes
| style="font-size:larger;" |*a' (a̰) | style="font-size:larger;" |*a | style="font-size:larger;" |*ɔ' | style="font-size:larger;" |*ɔ |} Aquestes vocals es redueixen a un sistema de tres timbres en proto-totonaca (conservant-se la quantitat vocàlica i la glotalització), mentre que pel proto-mixezoque (pMZ) l'evolució seria diferent i es perdria la glotalització i es neutralitzarien les oposicions**ɨ~**ə i **ɔ~**o. {|class="IPA wikitable" |-align=center !pTZ!!pT!!pMZ |-align=center |**i||*i||*i |-align=center |**ɨ||*i||*ə |-align=center |**u||*u||*u |-align=center |**e||*i||*e |-align=center |**ə||*a||*ə |-align=center |**a||*a||*a |-align=center |**ɔ||*a||*o |} L'inventari consonàntic del protototozoque no és idèntic ni al protototonaca ni al protozoque, encara que el primer sembla una mica més conservador: {| class=wikitable ! colspan=2 rowspan=2 | ! rowspan=2 | Labial ! colspan=2 | Alveolar ! rowspan=2 | Palatal ! rowspan=2 | Velar ! rowspan=2 | Uvular ! rowspan=2 | Glotal |- align=center ! ! |- align=center ! rowspan=2| Oclusives ! | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" |
| style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | |- align=center ! | | style="font-size:larger;" |
| style="font-size:larger;" |
|- align=center ! colspan=2 | Africades
| style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | || || || |- align=center ! colspan=2 | Fricatives
| style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" |
|style="font-size:larger;" | |- align=center ! colspan=2 | Aproximant | style="font-size:larger;" | | | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | || || || |- align=center ! rowspan=2| Nasals ! | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | || || || || || |- align=center ! | | style="font-size:larger;" | || || || || || |} Els signes procedeixen de l'alfabet fonètic americanista i són els equivalents de l'AFI . Les correspondències trobades són:
pTZpTpMZ**p*p*p**t*t*t**ty*č*t**ky*k*k**k*q*k**q*q*ʔ**ʔ*∅*ʔ | pTZpTpMZ**m*m*m**n*n*n**ny*l*n**¢*¢*¢**s*s*s**č*č*¢**š*š*s | pTZpTpMZ**x*x*h**h*∅, #*h*h**w*w*w**y*t*y**l*l*y**ƛ*ƛ*y**ɬ*ɬ*y |} Dos dels fonemes del proto-totozoque són més dubtosos, ja que apareixen només en un grapat de cognats es tracta dels fonemes encara que la velar palatalitzada està sòlidament testimoniada (encara que el seu valor fonètic podria diferir lleugerament del reconstruït). El proto-mixezoque es caracteritza per una pèrdua de les consonants laterals i de les guturals (dorsals posteriors), i a més una neutralització de la distinció entre alveolars i palato-alveolars. D'altra banda el proto-totonaca presenta algunes elisions com les que afecten Comparació lèxica La següent llista reprodueix alguns dels cognats proposats entre el proto-mixezoque i el proto-totonaca: {|class="sortable wikitable" |-align=center ! !! !! !! |-align=center | 'aquest' || *(i)š-la' || *yəʔ || **ləʔ |-align=center | 'agitar' || *lik(š)- || *yəʔk || **lɨʔky |-align=center | 'xuclar' || *squ'li' || *koʔy || **sko'ʔl |-align=center | 'brases'|| *hal(á'n)'brasas'|| *huʔy(i)'carbón' || **Haʔl~**Huʔl |-align=center | 'gran' || *ƛank-'gran, més'|| *ye:ʔk'créixer' || **ƛahʔnk~**ƛehʔnk |-align=center | 'tall, planta' || *ma'ƛ'bambú' || *məhy'pasto alto' || **məƛ |-align=center | || *ƛax'guanyar' || *yoh'deure, pagar' || **ƛɔx |-align=center | 'terra' (?) || *pu:ƛ'fang' || *poʔyo'arena' || **po:ʔƛ |-align=center | 'madurar' || *ča: || *¢a:mʔ || **ča:m |} La comparació lèxica dels numerals del proto-totonaca-tepehua i el proto-mixezoque mostra algunes similituds addicionals:Numerals in Mesoamerican languages (Rosenfelder's Metaverse) {|class = "wikitable" |- style="background:#efefef;" ! ! proto-mixe-zoque ! proto-totonaca-tepehua |- align=center | 1 || *tu(m)- || *-tum |- align=center | 2 || *wis- || *-tʔ- |- align=center | 3 || *tuku- || *-tʔútu(n) |- align=center | 4 || *mak.tas- || *-tti |- align=center | 5 || *moʔos- || *-ki¢is |- align=center | 6 || *tuhtu- || *-čaašan |- align=center | 7 || *wis.tuhtu- || *-tuhún |- align=center | 8 || *tuku.tuhtu- || *-¢ayán |- align=center | 9 || *mak.tas.tuhtu- || *-naháa¢a |- align=center | 10|| *mahk- || *-káawi
Vegeu també Macromaia
Referències
Bibliografia Brown, Cecil H., David Beck, Grzegorz Kondrak, James K. Watters y Søren Wichmann (en prensa): "Totozoquean", International Journal of American Linguistics. Brown, Cecil H., David Beck, Grzegorz Kondrak, James K. Watters y Søren Wichmann: "Linking proto-Totonacan and proto-Mixe-Zoquean" Wichmann, Søren (2008): "Neolithic Linguistics" , 2008.