Les llengües mixes (o mikses) constitueixen una de les dues branques de la llengües mixezoque localitzades al sud de Mèxic. Les llengües d'aquesta branca es parlen principalment a Oaxaca on es denominen pròpiament mixe i també a Veracruz on se'ls denomina popoluca. El terme popoluca és una mica confús perquè existeix una llengua de la branca zoque que també es denomina popoluca. Antigament a Chiapas es va parlar el tapachulteca que era una altra llengua independent de la branca mixe.
Classificació interna Les llengües mixes semblen tenir un temps de diversificació estimat d'uns 13 segles.Swadesh, "Languages of the World" de la Encyclopædia Britannica, Macropædia (15th edition), p. 787. Davant dels 36 segles de diversificació del proto-mixezoque. Quant a les llengües de la branca mixe aquesta està formada pròpiament per les següents varietats: Variants de mixe d'Oaxaca Mixe de Coatlán (mco http://www.sil.org/iso639-3/documentation.asp?id=mco ) Mixe de l'Istme (mir http://www.sil.org/iso639-3/documentation.asp?id=mir ) Mixe de Totontepec (mto http://www.sil.org/iso639-3/documentation.asp?id=mto ) Mixe de Tlahuitoltepec (mxp http://www.sil.org/iso639-3/documentation.asp?id=mxp ) Mixe de Juquila (mxq http://www.sil.org/iso639-3/documentation.asp?id=mxq ) Mixe de Mazatlán (mzl http://www.sil.org/iso639-3/documentation.asp?id=mzl ) Mixe nord-central (neq http://www.sil.org/iso639-3/documentation.asp?id=neq ) Mixe de Quetzaltepec (pxm http://www.sil.org/iso639-3/documentation.asp?id=pxm ) Variants de popoluca de Veracruz Popoluca d'Oluta (plo http://www.sil.org/iso639-3/documentation.asp?id=plo ) Popoluca de Sayula (pos http://www.sil.org/iso639-3/documentation.asp?id=pos ) Variants de Chiapas Tapachulteca
Comparació lèxica El següent quadre resumeix els numerals en diferents varietats de llengües mixes:Mark Rosenfelder's Metaverse: Mixe-Zoquean Popoluca de Sayula Popoluca d'Oluta Mixe deTotontepec Mixe deTlahuiltotepec proto-mixe 1 tuʔk tuʔk toʔk tuʔuk *tuʔ.k 2 mečk mesko mehʦk mahʦk *mehʦ.k 3 tūgup tuviʔk tōhk tûkûk *tuku.k 4 mak.tašp mak.tasko mak.tāšk mak.tɔšk *mak.tas.k 5 mogošp mokoško mugošk makošk *mokoš.k 6 tuhtup tuhtuhko tohtik tutuhk *tuhtu.k 7 guš.tuhtup huš.tuhkuhtuh- vuš.tohtik wuš.tuhk *wuš.tuhtu.k 8 tuku.tuhtup tuku.tuhko todohtik tuktuhk *tuku.tuhtu.k 9 taš.tuhtup tās.tutuhko taš.tohtik tɔš.tohk *tas.tuhtu.k 10 makp maku mahk mɔhk *mah.k Referències
Bibliografia Dieterman, Julia Irene, 1995, Participant reference in Isthmus Mixe Narrative Discourse, MA. Thesis in linguistics presented to the Faculty of the Graduate school of the University of Texas at Arlington. Hoogshagen, Searle & Hilda Halloran Hoogshagen, 1993, Diccionario Mixe de Coatlán, Serie de Vocabularios Indigénas "Mariano Silva y Aceves" Num. 32. SIL, Mexico, D.F. Schoenhals, Alvin & Louise Schoenhals, 1965, Vocabulario Mixe de Totontepec, Serie de Vocabularios Indigénas "Mariano Silva y Aceves" Num. 14. SIL, Mexico, D.F. Wichmann, Søren, 1995, The Relationship Among the Mixe-Zoquean Languages of Mexico. University of Utah Press. Salt Lake City. .
Enllaços externs Online resources for Mixe of Chuxnabán (Midlands) by Carmen Jany Bachillerato bilingüe Mixe de Tlahuitoltepec