La Sonata per a piano núm. 20 en si bemoll major, K. 498a (Anh. 136), és una sonata espúria atribuïda, entre altres compositors a Wolfgang Amadeus Mozart. miniatura|esquerra|August Eberhard Müller, cantor de l'església de Sant Tomàs de Leipzig, fou un dels compositors a qui alguns editors van atribuir la sonata. Va ser publicada per primera vegada el 1798 per P. J. Thonus a Leipzig a favor de Breitkopf & Härtel i atribuïda a Wolfgang Amadeus Mozart; però, una edició publicada cap a l'any 1805 ja l'assenyalava com l'opus 26 del cantor de Sant Tomàs de Leipzig August Eberhard Müller (1767-1817).Neue Mozart-Ausgabe, vol. X/29/2, pp. b/99ff Actualment, la controvèrsia sobre la seva autoria no s'ha tancat i algunes publicacions encara atribueixen l'obra a Mozart, sovint com Sonata per a piano núm. 20.
Per la seva banda, Alfred Einstein, musicòleg i especialista en Mozart, va suggerir que el Menuetto d'aquesta obra podria ser un fragment per a piano del «moviment perdut» de l'Eine kleine Nachtmusik (K. 525) que Mozart va compondre l'any 1787.
Estructura L'obra consta de quatre moviments : Allegro (en si bemoll major, compàs de 4/4, 132 compassos) Andante (en mi bemoll major, compàs de 3/8, 67 compassos) Menuetto: Allegro (en si bemoll major, compàs de 3/4, 35 compassos) - Trio (en mi bemoll major), compàs de 3/4, 24 compassos) Rondó-Allegro (si bemoll major/si major/sol major/si bemoll major, compàs de 6/8, 235 compassos)
La seva interpretació sol durar uns 20 minuts.
Referències
Enllaços externs
K498a a MozartForum "The Missing Minuet to Eine Kleine Nachtmusik? – The Piano Sonata in Bb K. Anh 136/498a" per Dennis Pajot i Gary Smith, MozartForum (12 de febrer de 2005)
Categoria:Sonates per a piano de Wolfgang Amadeus Mozart Categoria:Composicions musicals del 1786 Sonata Mozart 20