Els rosegadors (Rodentia) són un ordre de mamífers que tenen com a caràcter distintiu el fet de presentar un únic parell de dents incisives de creixement continu a cada maxil·lar. Representen un 40% de totes les espècies de mamífers i són originaris de totes les masses terrestres del món tret de Nova Zelanda, l'Antàrtida i algunes illes oceàniques, tot i que l'activitat humana els ha acabat introduint a la majoria d'aquests altres indrets.
Abasten un ventall amplíssim de nínxols ecològics i estils de vida i ocupen gairebé tots els hàbitats terrestres, incloent-hi els medis creats per la mà humana. Poden ser arborícoles, excavadors, saltadors i semiaquàtics. De totes maneres, tenen en comú tot un conjunt de caràcters morfològics. Entre els rosegadors més coneguts hi ha els ratolins, les rates, els esquirols, els gossets de les praderies, els porcs espins, els castors, els conills porquins i els hàmsters. Els conills, les llebres i les piques, que també estan dotats d'incisives de creixement continu (tot i que amb dos parells d'incisives superiors en comptes d'un), antigament classificats com a rosegadors, ara tenen el seu propi ordre, el dels lagomorfs. Els rosegadors i els lagomorfs són tàxons germans i junts formen el clade dels glirs.
La majoria dels rosegadors són animals menuts de cos robust, potes curtes i cua llarga. Fan servir les seves afilades incisives per rosegar aliment, excavar caus i defensar-se. Així com la majoria es nodreixen de llavors i altres tipus de matèria vegetal, n'hi ha que tenen una dieta més variada. Solen ser animals socials i hi ha nombroses espècies que viuen en societat i mostren una comunicació complexa. Les relacions sexuals poden ser monògames, polígines o promíscues. Hi ha molts rosegadors que pareixen cries poc desenvolupades i una minoria que dona a llum cries en un estat de desenvolupament relativament avançat.
El registre fòssil dels rosegadors es remunta al Paleocè d'Àsia. Durant l'Eocè experimentaren una important radiació evolutiva, es dispersaren per altres continents i fins i tot travessaren oceans. Passaren de l'Àfrica continental a Madagascar a Sud-amèrica i foren els únics mamífers placentaris que poblaren Austràlia fins a l'arribada dels éssers humans.
Es fan servir com a font d'aliment i pells i es tenen com a animals de companyia i de laboratori. Espècies com la rata comuna, la rata negra i el ratolí comú són plagues molt perjudicials que consumeixen i contaminen els aliments conservats pels éssers humans i escampen malalties. Les espècies introduïdes se solen considerar invasores i han provocat l'extinció de nombroses espècies, com ara el dodo i altres ocells insulars que fins aleshores havien estat fora de l'abast de carnívors terrestres.
Descripció La majoria de rosegadors tenen potes curtes, són quadrúpedes (es mouen a quatre potes) i són relativament petits. La seva característica comuna principal són les dues incisives de gran mida i de creixement continu, situades al maxil·lar inferior i superior i que només estan cobertes d'esmalt a la part exterior. A la part interior, la dentina queda exposada. Malgrat les seves característiques comunes, els rosegadors han desenvolupat una gran varietat de formes segons el seu hàbitat i mode de vida.
Anatomia exterior miniatura|L'esquirol de Prévost és un dels rosegadors amb la coloració més cridanera. La mida dels rosegadors varia entre les espècies nanes com Mus minutoides o el ratolí de les collites (Micromys minutus), que sovint pesen menys de cinc grams i el capibara, el rosegador vivent més gran, que té una longitud del cap al darrere d'entre 100 i 130 centímetres i que pot assolir un pes d'entre cinquanta i seixanta quilograms.Capybara Facts. Smithsonian National Zoological Park. Accedit el 16 de desembre del 2007.Capybara. Palm Beach Zoo. Accedit el 17 de desembre del 2007. Altres rosegadors de gran mida són el castor, el pacaranà o la paca. Tanmateix, la majoria de rosegadors tenen una mida entre la d'un ratolí i la d'una rata i mesuren entre vuit i trenta centímetres de llargada.
Els rosegadors sovint tenen un espès pelatge de pèls llargs i curts. Només la cua és gairebé calba en algunes espècies i només existeix una espècie gairebé calba a tot el cos, la rata talp nua.The Naked Truth about Mole-Rats. Smithsonian National Zoological Park. Accedit el 8 de maig del 2008. En la majoria de casos, la coloració del pelatge és de colors poc cridaners, que ajuden a camuflar, sovint gris o marró, mentre que els rosegadors que viuen al desert també el poden tenir groc. De totes maneres, també hi ha pelatges molt acolorits en el cas d'alguns esquirols tropicals, com els cal·losciurins o els esquirols gegants.
La majoria de rosegadors tenen una cua i només en algunes formes de grans dimensions o d'estil de vida subterrani la cua és rudimentària i no sobresurt a l'exterior. En algunes espècies arborícoles, la cua és prènsil,Prehensile-Tailed Porcupine. Central Florida Zoo & Botanical Gardens. Accedit el 9 de maig del 2008.Harvest Mouse. BBC Science and Nature. Accedit el 9 de maig del 2008. i en el cas dels castors s'ha convertit en un òrgan de timonatge aplanat i calb. En nombroses espècies, la cua pot separar-se del cos amb facilitat, per facilitar la fugida dels predadors;Degu. Pet Supplies Plus. Accedit el 9 de maig del 2008. en la majoria de casos, la cua creix de nou parcialment.
Els rosegadors tenen un nas habitualment curt i arrodonit a la punta del musell. El rinari és rudimentari o en alguns casos absent. La cavitat bucal queda dividida en dues parts per una obertura; la part anterior inclou les incisives i la part posterior inclou les premolars i molars. El diastema que hi ha al mig permet fer-hi entrar el llavi. A més, la pell peluda de la cara es posa darrere les incisives (inflexum pellitum). Ambdues adaptacions eviten que, a l'hora de rosegar, s'introdueixin objectes estranys no digeribles a la boca. El llavi superior sovint està dividit, de manera que les incisives són visibles fins i tot quan l'animal té la boca tancada. La llengua és curta i compacta amb una punta obtusa, que mai no sobresurt per sobre de les incisives. Les papil·les gustatives, presents fins a la punta de la llengua, són petites i similars a un fil. En el cas dels porcs espins del Vell Món, també són una mica engrandides i dures. En la majoria d'espècies, l'arrel de la llengua té tres papil·les caliciformes.
Moltes espècies tenen grans butxaques a les galtes, que arriben fins a les orelles i cobertes de pelatge. Aquestes butxaques poden ser tretes de dins enfora per netejar-les.Pocket Gophers. Washington Department of Fish and Wildlife. Accedit el 9 de maig del 2008. En el cas dels hàmsters, les seves obertures es troben als angles de la boca, mentre que en els geomioïdeus es troben a la part exterior de les galtes.
Crani miniatura|El crani d'un esquirol gegant: es veuen clarament l'arc jugal, el robust maxil·lar inferior, les grans dents incisives, el diastema i les dents molars. El crani dels rosegadors es caracteritza per un desenvolupament de l'aparell masticatori gairebé sense igual entre els mamífers.Carleton, M. D. 1984. Introduction to rodents. P. 255-265 a Anderson, S.; J. K. Jones, Jr. (eds). Orders and Families of Recent Mammals of the World. John Wiley and Sons, N.Y. xii+686 pàg.
L'òrbita ocular sempre queda oberta per la part posterior i mai no està envoltada d'os.Rodentia a l'edició del 1911 de l'Encyclopædia Britannica. L'extrem de l'os zigomàtic de darrere l'òrbita ocular està poc desenvolupat o absent. Una excepció d'això són els esquirols, en què aquesta estructura està sempre present. L'os zigomàtic forma rarament una continuació de l'os frontal, de manera que l'òrbita ocular queda més o menys unida amb la fossa temporal. El forat llagrimer es troba sempre a la vora de l'òrbita.
En moltes espècies, el forat infraorbitari és molt gran; en algunes, tan gran com l'òrbita ocular. És travessat per una part del masseter.Rodentia Introduction. Centennial Museum and Department of Biological Sciences. Accedit el 29 de maig del 2008. L'arc zigomàtic està ben desenvolupat i està situat davant les dents posteriors (premolars i molars).
L'os nasal és molt sovint gran i s'estén bastant cap endavant. Queda separat completament del maxil·lar per l'os incisiu. Les ranures de les incisives, al paladar, són petites però estan ben marcades. L'os palatí és curt; en les rates talp nues és encara més curt que una dent molar. Existeix un gran espai buit entre les dents incisives i les premolars.Order Rodentia. Animal Diversity Web. Accedit el 29 de maig del 2008.
El neurocrani és petit en comparació amb el viscerocrani. L'os parietal és petit, a diferència l'interparietal que està ben desenvolupat. La bul·la timpànica, que envolta l'orella mitjana, sempre està present i és generalment de mida gran. En els jerbus, també hi ha una bul·la mastoidal que forma una gran protuberància esfèrica a la part posterior del crani. En aquests animals, el conducte auditiu té forma tubular i passa per sobre i per darrere.
El cos del maxil·lar inferior és estret i arrodonit a la seva part anterior i suporta les incisives inferiors. El procés muscular és petit, mentre que la part posterior del maxil·lar inferior, menys arrodonida, és gran i destacada. El cap de l'articulació i la cavitat articular de l'articulació mandibular s'estenen vers enrere.
La configuració de l'os jugal i la forma del maxil·lar inferior són característiques que determinen la pertinença d'un animal a l'ordre dels rosegadors.
Dentadura Malgrat la gran diversitat de morfologia i d'estil de vida dels diferents rosegadors, la seva dentadura relativament uniforme és la seva característica morfològica més important. Els primers rosegadors estaven dotats de vint-i-dues dents: quatre incisives, sis premolars (quatre al maxil·lar superior i dues al maxil·lar inferior) i dotze molars. Mentre que el nombre d'incisives ha romàs sempre el mateix, la quantitat de dents posteriors ha disminuït en nombrosos grups de rosegadors. Els rosegadors no han tingut mai dents canines, de manera que, entre les incisives i premolars, tenen un gran espai buit (conegut com a diastema).
Incisives miniatura|Les incisives d'un capibara amb els seus solcs Les dents que caracteritzen els rosegadors són quatre incisives de gran mida, que ja havien quedat reduïdes a només un parell a cada maxil·lar en els rosegadors més primitius coneguts. Aquestes incisives no tenen arrels o, si en tenen, són petites i obertes. També tenen una polpa dental oberta fins a l'alvèol. Les incisives creixen contínuament durant tota la vida. Els rosegadors en mantenen la mida constant rosegant aliments durs o altres objectes i gràcies al fregament d'aquestes dents amb les altres. El ritme de creixement de les incisives va d'entre dos i tres mil·límetres per setmana en les espècies no excavadores fins a cinc mil·límetres per setmana en els geòmids, que excaven amb les dents. En les espècies que hibernen, el ritme de creixement de les dents es desaccelera durant la hibernació. El 30-60% anterior de les incisives està cobert d'esmalt dental, de manera que, malgrat el ràpid desgast de la substància més tova que es troba al darrere, sempre roman una vora afilada en forma de cisell. Les incisives solen estar tortes; les del maxil·lar superior més que les de l'inferior.