miniatura|Dibuix d'un CRAE El CRAE, acrònim de Centre Residencial d'Acció Educativa, és una institució destinada a infants i adolescents de 0 a 18 anys desemparats. En aquest centre se'ls/les acull, es vetlla per la seva protecció i educació i se'ls ofereix un lloc on viure. El seu objectiu és donar una solució a situacions i necessitats educatives i d'auxili per les quals es necessita una especialització tècnica en la seva protecció i educació alternativa a la seva família de procedència. Entre les seves funcions destaquen la guarda, l'educació, la coexistència, l'hostalatge, la nutrició, el repòs, l'oci, la neteja, la cura psicològica, l'espai comunitari i la didàctica dels infants i adolescents. A Catalunya, un CRAE pot ser una entitat d'iniciativa social concertada o de titularitat pròpia de la Generalitat de Catalunya. Segons les dades publicades a l'IDESCAT l'any 2016, a Catalunya hi havia 97 Centres Residencials d'Acció Educativa i un total de 1.845 places.
Els infants i adolescents desemparats Un infant o adolescent es considera desemparat en cas que:
La persona a qui legalment li correspon exercir les funcions de guarda, no pugui exercir-les o la manera en què les exerceixi suposi un perill greu per a l'infant o adolescent. No es compleixin o s'exerceixin de manera incorrecta els deures de protecció establerts per les lleis per a la guarda dels infants i adolescents. Manquin elements bàsics per al desenvolupament de la personalitat de l'infant o adolescent. S'observin signes de maltractaments (físics o psíquics), d'explotació, d'abusos sexuals o d'altres tipus en l'infant o adolescent.
Qui declara la situació de desemparament? La DGAIA (Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència) és l'organisme que fa una resolució motivada davant una situació de desemparament. Posteriorment, es notifica a les parts afectades i al Ministeri Fiscal amb l'objectiu de garantir els drets dels afectats.
Tutela i guarda protectora Les responsabilitats de tutela (autoritat que té cura de l'infant o adolescent) i guarda (obligació de vetllar d'un infant o adolescent, fer-li companyia, alimentar-lo, educar-lo i intentar proporcionar-li una formació integral) recauen sobre el pare, la mare o el tutor legal.
La DGAIA és l'organisme competent que assumeix de manera automàtica la tutela d'un infant o adolescent quan aquest és declarat en situació de desemparament. Per tant, durant el temps que s'apliqui la mesura de protecció que es decideixi, es suspendrà la potestat de pare, mare o tutor de l'infant o adolescent.
L'entitat pública només exercirà la guarda en cas que el desemparament sigui causat per una força major de caràcter transitori, de manera que la tutela continuaria sent de la persona que l'havia exercit fins llavors (pare, mare o persona tutora ordinària).
Mesures de protecció Quan es declara una situació de desemparament la DGAIA pot aplicar diferents mesures de protecció intentant prioritzar l'interès de l'infant o adolescent. Aquestes són:
Mantenir-lo al nucli familiar sense mesura. Prestar atenció a la mateixa família. Dur a terme un acolliment familiar simple en família extensa o aliena. Fer un acolliment preadoptiu. Realitzar un acolliment simple en una institució.
Augment del nombre de menors estrangers no acompanyats L'increment de MENA (Menors Estrangers No Acompanyats) a Europa es mostra com un nou repte per als serveis socials que els acullen. Actualment, la resposta institucional local vers aquest fet proporciona respostes variades i això provoca una major fragilitat dels infants i adolescents. Cal una única resposta, ja que així no hi hauria confusió i s'evitaria el risc a cometre actes il·legals.
Molts d'ells/es tenen un nivell d'educació més baix respecte altres estudiants (molts d'ells/es ni tan sols van a l'escola, sinó que fan cursets en altres associacions), dificultats per trobar feina i problemes legals al país d'acollida quan es fan adults/es.
Una bona opció per millorar la situació d'aquests/es joves seria establir una clàusula que obligués a informar i escoltar els infants i adolescents abans de realitzar un protocol i establir una figura representant. És imprescindible que hi hagi una concordança de la legislació europea sobre la seguretat internacional dels menors estrangers no acompanyats.
És essencial millorar el sistema de suport per tal que afavoreixi la seva educació, salut i benestar.
El 2019 s'espera l'arribada de 5.526 MENA a Catalunya, una xifra que pràcticament dobla la de l'any anterior amb 3.700 nouvinguts. Per aquest motiu, s'ha creat una estratègia que busca preparar aquests/es joves per la seva emancipació, de manera que aposta pels pisos tutelats i els proporciona recursos per crear el seu propi projecte "itinerari". L'1 de gener de 2019 el 35,1% d'infants i adolescents tutelats que tenia la DGAIA eren MENA, un total de 3.450 al sistema de protecció. Així doncs, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya ha creat una estratègia per a l'acollida i la inclusió dels infants i joves emigrats sols amb l'objectiu que puguin crear el seu projecte vital des d'una perspectiva comunitària i exercir la plena ciutadania.
Circumstàncies en què es troben en el futur Aquells nens/es que hagin patit maltractament físic durant la primera infància, tenen major risc de consumir substàncies com drogues o begudes alcohòliques durant l'adolescència, ja que la relació entre els pares i els/les fills/es és molt important per prevenir l'ús de substàncies. Alguns nens/es i adolescents busquen mantenir el contacte amb alguns membres de la família i aquest es manté al llarg dels anys. Tenen risc a patir major malestar social, tenen més por a ser jutjats/des pels altres i un caràcter més inestable. Millor capacitat adaptativa i control de l'estrès durant l'adolescència.
EAIA Els EAIA (Equips d'Atenció a la Infància i l'Adolescència) són equips que reben els casos de situacions de desemparament o en risc d'estar-hi que han detectat prèviament els serveis socials bàsics, les instàncies judicials o policials o la DGAIA (Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència). Estan formats per professionals de la psicologia, la pedagogia, l'assistència social i l'educació social que s'encarreguen de fer el diagnòstic, valorar la situació en què es troben els infants i el seu entorn sociofamiliar, i elaborar plans de millora per l'infant i els membres de la seva família. Posteriorment, n'han de fer el seguiment i el tractament quan ja s'han començat a aplicar les mesures proposades.
La coordinació de tots els equips i serveis del territori que intervenen en l'atenció als infants en situació de desemparament és responsabilitat seva, juntament amb l'assessorament als serveis socials bàsics d'atenció social.
Procediment d'ingrés al CRAE Per ingressar a un CRAE, l'EAIA (Equip d'Atenció a la Infància i l'Adolescència) valora les circumstàncies en què es troba l'infant o adolescent amb la família i hi intervé fent propostes per tal de millorar la situació. Si es considera que el millor per aquest/a és la separació de la família de manera transitòria, s'intenta que sigui acollit per algun familiar. En cas que no sigui possible, s'ingressa l'infant o adolescent al CRAE en mesura d'acollida i la Generalitat assumeix la seva tutela, de manera que és qui s'encarrega que rebi l'educació i l'atenció necessàries. En aquest cas, l'EAIA és qui donarà suport psicosocial a la seva família.
D'acord amb l'article 232 del Codi Civil, el Ministeri Fiscal és qui s'encarrega de vigilar la tutela en tot moment.
La vida al CRAE El projecte d'acció tutorial als CRAE L'objectiu dels projectes d'acció tutorial que es realitzen en aquests centres és el d'incorporar l'infant o adolescent a la societat, tal com es mostra a la Llei 37/91 de Protecció de Menors. Aquest objectiu reflecteix l'educació com una síntesi de socialització, sociabilitat i autonomia. El que es busca és treballar per la promoció, la circulació i l'autonomia social dels subjectes perquè aquests arribin a ser subjectes socials, de drets i responsabilitats.
El/la tutor/a és una persona que es fa càrrec d'una altra (en aquest cas, l'educand) amb la finalitat d'orientar-la, guiar-la, supervisar-la i relacionar-se amb les altres persones que tenen contacte amb l'educand.
La tutoria no es pot entendre com una tècnica, sinó com un projecte d'intervenció que respecta el PEC (Producte Educatiu de Centre). Els elements metodològics que intervenen en la tutoria són: la història social i relacional de l'infant o adolescent, el protocol d'observació, l'entrevista inicial, el projecte educatiu individual, el vincle entre el/la professor/a i l'infant o adolescent i l'espai tutorial.
Problemes en l'alimentació Els infants i adolescents que viuen fora de casa acostumen a tenir un estil d'aferrament insegur i manca de regulació emocional. Això els/les fa ser dèbils i provoca que molts d'ells pateixin trastorns de la conducta alimentària.
El 38% dels infants i adolescents tutelats tenen problemes alimentaris detectats clínicament. Els/les cuidadors/es afirmen que les conductes varien segons les experiències de falta d'aliments que hagin patit i la manca d'aliments saludables abans d'entrar al CRAE.
Cal aprofitar l'esforç que molts d'ells/es fan per tal d'establir relacions d'aferrament i regular millor les emocions. Si es fa així, es crearà un nou vincle i confiança mútua que facilitarà les oportunitats per ensenyar-los uns bons hàbits alimentaris.
Relació amb els familiars durant l'estada al CRAE Visites i comunicació amb els familiars El Tribunal Constitucional, a la sentència del 22 de desembre de 2008, va determinar segons l'article 94 del Codi Civil que el/la progenitor/a pot visitar el/la fill/a al CRAE, tot i no tenir la seva custòdia, però únicament el temps, la manera i el lloc que estableixi el/la jutge/essa. Judicialment, no pot tenir cap limitació ni suspensió de les visites, excepte en circumstàncies i casos específics. Així ho estableix també la Convenció sobre els drets de l'infant, aprovada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, la Carta europea pels drets del nen, aprovada pel Parlament Europeu en resolució el 18 de juliol 1992, i la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.
D'acord amb l'article 2 de LOPJM (Llei Orgànica de la Protecció Jurídica del Menor), "tot menor té el dret que el seu interès sigui valorat i considerat com a primordial en totes les accions i decisions que el concerneixin, tant en l'àmbit públic com privat. En l'aplicació d'aquesta llei i altres normes que l'afectin, així com en les mesures concernents als infants i adolescents que adoptin les institucions, públiques o privades, els Tribunals, o els òrgans legislatius primarà l'interès superior dels mateixos en qualsevol altre interès legítim que pugui concórrer". De la mateixa manera, el Codi Civil de Catalunya, a l'article 233-8.3 estableix que "l'autoritat judicial, en el moment de decidir sobre les responsabilitats parentals dels progenitors, ha d'atendre de manera prioritària l'interès de l'infant o adolescent".
El benefici d'aquestes visites és bidireccional, ja que millora la personalitat afectiva d'ambdós. Es vetlla per l'interès de l'infant o adolescent i de totes aquelles persones que es puguin veure afectades. També s'han d'afavorir les relacions entre germans i entre avis/es i nets/es, les quals no poden incomplir les resolucions judicials.
En cas que algun dels progenitors es trobi en un centre penitenciari, l'Administració haurà de facilitar el trasllat del fill acompanyat a aquest centre. S'haurà de realitzar fora d'horari escolar i en un entorn adequat per a l'infant o adolescent.
Limitació o suspensió de les visites dels familiars