El q'anjob'al (també conegut com a kanjobal)Altres variants del nom inclouen Kanjobal de Santa Eulalia, Kanhobal, Qanjobal, Conob, i Kanjobal oriental. és una de les llengües maies parlat per la població q'anjob'al, que en la seva majoria viu en l'altiplà occidental de Guatemala i en l'extrem de Chiapas.
La comunitat lingüística q'anjob'al tenia uns 77.800 parlants segons estimacions de SIL el 1998, concentrats en tres municipis del departament de Huehuetenango: Santa Eulalia (Jolom Konob), San Juan Ixcoy (Yich K’ox), San Pedro Soloma (Tz’uluma’) i Santa Cruz Barillas (Yal Motx).La majoria dels parlants radiquen al municipio de Santa Eulalia. Arran d'emigracions recents també hi ha comunitats de parlants de q'ankob'al a Mèxic i els EUA. Vegeu Gordon (2005).
El q'anjob'al forma part de la branca q'anjob'al de les llengües maies. La família de llengües maies inclou 31 idiomes, dels quals 2 són extints. La branca q'anjob'al inclou també els idiomes chuj, akatek, jakaltek i tojolabal. Els idiomes q'anjob'alan són considerats com els més conservadors de les llengües maies, encara que tenen també innovacions interessants.Robertson (1992), p.154.
Fonologia El q'anjob'al consta de 26 sons consonàntics i 5 sons vocàlics. Les lletres de l'alfabet són les següents: a, b', ch, ch', d, e, h, i, j, k, k', l, m, n, o, p, q, q', r, s, t, t', tx, tx', tz, tz', u, w, x, xh, y' (glotal). La ' en ch', k', q', t', tx', i tz' representa una ejectiva o egressiva glotal, és a dir, la consonant s'acompanya d'una glopada d'aire de la glotis. La lletra r en q'anjob'al té una distribució limitada. S'utilitza sobretot en els préstecs, principalment en paraules prestades de l'espanyol com roxax, 'rosa', de l'espanyol rosa. També s'utilitza en paraules afectives i posicionals com k'arari 'soroll d'un motor vell o similar', jeran 'estar en una posició/forma trencada'. Les lletres tx i x representen consonants retroflexes pronunciades amb la llengua tancada enrere de la boca. Es creu que aquesta retroflexió en q'anjob'al és una influència del mam.Robertson (1992), p.58.
+Vocals AnteriorCentralPosterior Tancada i uMitjana e oOberta a
+Consonants Bilabial Alveolar Postalveolar Retroflexa Velar Uvular Glotal planaimplosivaplanaejectivaplainejectivaplanaejectivaplanaejectivaplanaimplosivaNasal m /m/ n /n/ n /ŋ/ Oclusiva p /pʰ/ b' /ɓ/ t /tʰ/ t' /tʼ/ k /kʰ/ k' /kʼ/ q /qʰ/ q' /ʠ/ ' /ʔ/Africada tz /tsʰ/ tz' /tsʼ/ ch /tʃʰ/ ch' /tʃʼ/ tx /tʂʰ/ tx' /tʂʼ/ Fricativa s /sʰ/ xh /ʃʰ/ x /ʂ/ j /χ/ Aproximant w /v/ l /l/ y /j/ w /w/ Bategant r /ɾ/
Referències
Bibliografia
Mateo Pedro, Pedro (2010). The acquisition of verb inflection in Q'anjob'al Maya: a longitudinal study. Ph.D. dissertation, University of Kansas.
Enllaços externs Comunidad Lingüística Q'anjob'al, Comunidad Lungüistica Q'anjob'al de l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala [ALMG].
Categoria:Llengües maies Categoria:Llengües de Guatemala Categoria:Chiapas