Ramón de Campoamor y Campoosorio (Navia, Astúries, 24 de setembre de 1817 - Madrid, 11 de febrer de 1901) va ser un poeta romàntic asturià.
Biografia esquerra|miniatura|Estàtua de Ramón de Campoamor al Parc Ramón de Campoamor de Navia.
El seu pare era un modest camperol i la seua mare una rica hisendada del concejo. Va treballar com a criat per a una tia soltera, germana de la seua mare, que li facilità els estudis primaris a un pazo d'esta a Piñera, Navia. Als 9 anys començà l'ensenyament secundari a Puerto de Vega, lloc on passà l'adolescència. Va estudiar filosofia a Santiago de Compostel·la, i lògica i matemàtiques, a Madrid. Als 18 anys es traslladà a Torrejón de Ardoz, província de Madrid, per a ingressar a la Companyia de Jesús.
Poc temps després, abandonà aquesta curta vocació i es matriculà a la universitat madrilenya, a la facultat de medicina, vocació que tampoc li durà molt de temps. A la facultat de medicina, un catedràtic li aconsellà que es dedicara a la literatura, perquè va creure descobrir en el jove una aptitud natural cap a les lletres més que cap a les ciències.
Als 20 anys, el 1838, publicà la primera obra impresa: Una mujer generosa, una comèdia en dos actes que no s'arribà a estrenar al teatre. També, al mateix any, publicà els seus primers versos romàntics al llibre Ternezas y flores.
Al voltant dels anys 1840 s'afilià al Partit Moderat d'acord amb les seus idees polítiques, que consistien en un gran fervor per la reina Isabel II i, en general, cap a la monarquia com a forma d'organització de l'Estat. El 1847 és nomenat governador civil de la província de Castelló i poc més tard d'Alacant, on es casà amb Guillermina o'Gorman, una jove dama d'una família irlandesa acomodada.
El 1850 és elegit per a ocupar un escó al Congrés dels Diputats, i el 1851 és traslladat a València per a ocupar el càrrec de governador fins al 1854. D'aquesta forma, participà activament en la vida pública i política de la nació. Fou escollit novament diputat per Castelló i per Alacant les Corts de 1853, 1857, 1863 i 1864. Després de la restauració borbònica fou escollit novament diputat a les eleccions generals espanyoles de 1876 per Santa Cruz de Tenerife, a les de 1879 pel districte d'Antequera i a les de 1884 per Madrid.Fitxa del Congrés dels Diputats
El 1861 és nomenat membre "E majúscula" de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola. Va ser senador per Múrcia de 1888 a 1890, per Lleó en 1891 i per Ourense en 1896Fitxa del Senat i en els últims anys de la seua vida i arribà a ser conegut i admirat a Espanya i tot Hispanoamèrica.
L'11 de febrer de 1901 va morir a Madrid a l'edat de 83 anys.
Obres Obras completas (Madrid 1901-1903, 8 vols.) Obras poéticas completas, 1949, 1951, 1972. Teatre Una mujer generosa1838. El castillo de Santa María (1838) Una mujer generosa La fineza del querer El hijo de todos Guerra a la guerra, 1870. El hombre Dios (1871) Jorge el guerrillero, sarsuela, escrita amb Navarro Moneda falsa Cuerdos y locos, 1887 Dies irae (1873), Las penas del purgatorio (1878), escrit amb Fuentes. Cómo rezan las solteras, El amor o la muerte, El confesor confesado. Poesia Ternezas y flores, versos romàntics, 1838. Poesías, 1840 Ayes del alma, 1842. Fábulas originales, 1842. Doloras, 1846. Poesías y fábulas, 1847. El drama universal, 1853. Hi ha edició moderna de 2008. Colón 1853. El licenciado Torralba, poema en ocho cantos, s. a. (sobre el llegendari Eugenio Torralba) Pequeños poemas (1872-1874) Los buenos y los sabios: poema en cinco cantos, 1881. Humoradas (1886-1888). Don Juan: pequeño poema, 1886. Los amores de una santa: poema en cartas, 1886. Fábulas completas, 1941.
Filosofia Filosofía de las leyes (1846) El personalismo, apuntes para una filosofía (1855) La metafísica limpia, fija y da esplendor al lenguaje (1862) Lo absoluto (1865) Poética (1883) El ideísmo (1883) La originalidad y el plagio Sócrates La Metafísica y la poesía ante la ciencia moderna Sobre el panenteísmo.
Altres Historia crítica de las Cortes reformadoras, 1837. Los manuscritos de mi padre: novela original, 1842. Polémicas, 1862. Discursos parlamentarios Polémicas con la democracia Cánovas, 1884. «Prólogo» a La Mujer, de Severo Catalina del Amo. «Prólogo» a las Fábulas d'Antonio Campos y Carreras. «Prólogo» a Cosas del Mundo.
Referències
Vegeu també Romanticisme: visió general del moviment.
Enllaços externs
Biografia i selecció de poemes a Los Poetas Obres digitalitzades de Ramón de Campoamor a la Biblioteca Digital Hispánica de la Biblioteca Nacional d'Espanya Ramón de Campoamor en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
Categoria:Escriptors asturians en castellà Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia Espanyola Categoria:Senadors asturians al Senat espanyol Categoria:Governadors civils d'Alacant Categoria:Governadors civils de Castelló Categoria:Governadors civils de València Categoria:Navia Categoria:Morts a Madrid Categoria:Diputats asturians al Congrés dels Diputats Categoria:Diputats valencians al Congrés dels Diputats Categoria:Poetes valencians contemporanis en castellà Categoria:Dramaturgs valencians contemporanis en castellà Categoria:Poetes valencians del segle XX Categoria:Dramaturgs valencians del segle XX Categoria:Senadors valencians al Senat espanyol Categoria:Poetes valencians del segle XIX Categoria:Dramaturgs valencians del segle XIX Categoria:Polítics valencians nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors valencians nascuts al segle XIX Categoria:Polítics valencians morts al segle XX Categoria:Escriptors valencians morts al segle XX