Heydər Əlirza oğlu Əliyev (, IPA: [hejˈdæɾ æliɾˈzɑ oɣˈlu æˈlijef]; , IPA: [ɡʲɪjˈdar ɐˈlʲijɪvʲɪtɕ ɐˈlʲijɪf]; Naxçıvan, 10 de maig de 1923 – Cleveland, 12 de desembre de 2003) fou secretari general del Partit Comunista de l'Azerbaidjan (Azərbaycan Kommunist Partiyası) i president de l'Azerbaidjan soviètic entre 1969 i 1982, i després de l'Azerbaidjan independent pel Partit del Nou Azerbaidjan (Yeni Azərbaycan Partiyası) des d'octubre del 1993 fins a octubre del 2003, quan el va succeir el seu fill İlham Əliyev, en el que constitueix el primer cas de dinastia política als països sorgits de l'antiga URSS.
Originalment alt funcionari de la KGB de l'RSS de l'Azerbaidjan, va servir durant 28 anys als òrgans de seguretat de l'estat soviètic (1941-1969), va dirigir l'Azerbaidjan soviètic de 1969 a 1982 i va ocupar el càrrec de primer viceprimer ministre de la Unió Soviètica des de 1982 a 1987.
Aliyev es va convertir en president de l'Azerbaidjan independent mentre el país estava a la vora d'una guerra civil i patia greus pèrdues en la Primera Guerra de Nagorno-Karabakh amb la veïna Armènia. Els partidaris d'Aliyev li atribueixen la restauració de l'estabilitat a l'Azerbaidjan i la conversió del país en un gran productor d'energia internacional. El seu règim a l'Azerbaidjan ha estat descrit com a dictatorial,Hans Slomp. Europe, A Political Profile: An American Companion to European Politics: An American Companion to European Politics. ABC-CLIO, 2011. , 9780313391811. P.672FranCoise Companjen, Laszlo Maracz, Lia Versteegh. Exploring the Caucasus in the 21st Century: Essays on Culture, History and Politics in a Dynamic Context. Amsterdam University Press, 2011. , 9789089641830. P.121Thomas Goltz. Azerbaijan Diary: A Rogue Reporter's Adventures in an Oil-Rich, War-Torn, Post-Soviet Republic. M.E. Sharpe, 1999. , 9780765602442. P.66В турецком учебнике Гейдар Алиев представлен как диктатор // Сontact.az. 2013 Февраль 09 «В изданной в Турции учебнике „Конституционное права“ для студентов университетов бывший президент Азербайджана Гейдар Алиев назван „диктатором“» (copy) autoritari,David J. Kramer and Richard Kauzlarich. It's time for the United States to act on Azerbaijan // Washington Post, 8 setembre 2016 i repressiu.Encyclopædia Britannica. Heydar Aliyev. També es deia que va dirigir un estat policial pesat on es van manipular les eleccions i es va reprimir la dissidència." Al voltant d'Aliyev es va desenvolupar un culte a la personalitat, que ha continuat després de la seva mort el 2003. Poc abans de la seva mort, el seu fill İlham Əliyev va ser elegit president en unes controvertides eleccions i continua liderant l'Azerbaidjan fins avui.
Biografia Primers anys de vida Aliyev va néixer el 10 de maig de 1923 a la ciutat de Nakhtxivan. La seva família s'havia traslladat a Nakhchivan abans del seu naixement des del poble de Jomardly (l'actual Tanahat a la província de Siunik d'Armènia), situat a només unes poques milles de Nakhtxivan. Algunes fonts afirmen que Aliyev va néixer a realitat 2 anys abans a Jomardly, però que més tard es va decidir que un polític d'Azerbaidjan no hauria de tenir un lloc de naixement armeni. El seu pare era de Jomardly i la seva mare era de Vorotan (també a l'actual província Siunik d'Armènia). Aliyev va tenir quatre germans: Hasan, Huseyn, Jalal i Agil, així com tres germanes: Sura, Shafiga i Rafiga. alt=refer to caption|esquerra|miniatura|150x150px|El jove Heydar Aliyev Després de graduar-se a l'Escola Pedagògica de Nakhtxivan, Aliyev va assistir a l'Institut Industrial de l'Azerbaidjan (ara Universitat Estatal de Petroli i Indústria de l'Azerbaidjan) de 1939 a 1941, on va estudiar arquitectura. El 1949 i el 1950, va estudiar a l'Escola Superior del Ministeri de Seguretat de l'Estat de l'URSS a Leningrad. La biografia oficial d'Aliyev també diu que va estudiar a la Universitat Estatal de Bakú, es va graduar amb una llicenciatura en història el 1957. Segons el periodista nord-americà Pete Earley, Aliyev va assistir per primera vegada a l'Acadèmia de Seguretat del Ministeri de l'Estat a Leningrad i es va graduar el 1944. També va fer cursos de desenvolupament professional del personal sènior a l'escola superior Dzerzhinsky de la KGB a Moscou el 1966. alt=Black-and-white photo depicting four women, two men, and three young children|miniatura|Heydar Aliyev amb la seva família a la dècada de 1920 El 1948, Əliyev es va casar amb Zarifa Aliyeva. El 12 d'octubre de 1955 va néixer la seva filla Sevil Aliyeva. El 24 de desembre de 1961 va néixer el seu fill Ilham. Zarifa Aliyeva va morir de càncer el 1985.
Carrera inicial Əliyev va servir al departament d'arxius del Comissariat del Poble d'Afers Interns de la República Socialista Soviètica Autònoma del Nakhitxevan de 1941 a 1944, abans del seu nomenament com a cap del departament general del Consell de Comissaris del Poble de l'ASSR de Nakhtxivan. Es va incorporar al Comissariat del Poble per a la Seguretat de l'Estat (NKGB) de l'RSS d'Azerbaidjan el 1944 i es va convertir en el cap del departament del Comitè de Seguretat de l'Estat de la República Socialista Soviètica d'Azerbaidjan el 1950, després de graduar-se a l'Escola de Formació del Personal Superior del Comitè de Seguretat de l'Estat de l'URSS. L'any 1954, com a part d'una reforma governamental, la NKGB, que abans s'anomenava Ministeri de Seguretat de l'Estat (MGB), va ser novament rebatejada, aquesta vegada com a KGB. Əliyev va ascendir ràpidament a través de les files del KGB, esdevenint vicepresident del KGB d'Azerbaidjan el 1964 i el seu president el 1967, i finalment va rebre el rang de general major.Nikolaij Nor-Mesek, Wolfgang Rieper. The Defense Council of the USSR, Institut für Sowjet-Studien, 1984, p. 9
De la KGB al líder de l'RSS d'Azerbaidjan alt=refer to caption|esquerra|miniatura|217x217px|Aliyev amb el seu uniforme de la KGB Com a cap de la KGB d'Azerbaidjan, Aliyev va dirigir una campanya contra la corrupció. Després de la campanya, es va convertir en el líder indiscutible de l'Azerbaidjan. Va ser elegit primer secretari del Comitè Central del Partit Comunista de l'Azerbaidjan en la seva sessió plenària celebrada el 12 de juliol de 1969.Richard Sakwa. Soviet Politics in Perspective, Routledge, 1998, , p. 71Bernard Anthony Cook. Europe Since 1945: An Encyclopedia, Taylor & Francis, 2001, , p. 70 Aliyev va fer alguns progressos en la lluita contra la corrupció: diverses persones van ser condemnades a presó, i el 1975, cinc directors de fàbriques i granges col·lectives van ser condemnats a mort per corrupció greu.James Stuart Olson. An Ethnohistorical Dictionary of the Russian and Soviet Empires, Greenwood Press, 1994, , p. 71 A principis de la dècada de 1980, Aliyev va prohibir als fills de cert personal jurídic assistir a l'escola de dret de la república, en un suposat esforç per frenar una elit autoperpetuada basada en la corrupció. El 1977 va visitar l'Iran.Louise I. Shelley. Policing Soviet Society: The Evolution of State Control, Routledge, 1996, , p. 88
Durant el període del seu lideratge de l'Azerbaidjan soviètic, els esforços d'Aliyev van portar a un augment considerable de les taxes de creixement econòmic, social i cultural a l'RSS de l'Azerbaidjan.Christian Schmidt-Häuer. Gorbachev: The Path to Power, I. B. Tauris, 1986, , p. 205 Əliyev es va convertir potser en el líder republicà amb més èxit, augmentant el perfil de la república desfavorida i promovent constantment els azerbaidjanesos a càrrecs alts.Harold James Perkin. The Third Revolution: Professional Elites in the Modern World, Routledge, 1996, , p. 134
Əliyev es va convertir en membre candidat (sense vot) del Politburó soviètic el 1976. Va ocupar aquest càrrec fins al desembre de 1982, quan Yuri Andropov el va promoure al càrrec de primer vicepresident del Consell de Ministres de l'URSS i el va convertir en membre de ple dret del Politburó.Alexander Hopkins McDannald. The Americana Annual: An Encyclopedia of Current Events, Americana Corporation, 1983, p. 524 Əliyev també va exercir al Consell de Ministres com a primer vicepresident el 1974-1979. El 22 de novembre de 1982, Andropov va promoure Əliyev de candidat a membre de ple dret del Politburó soviètic i el va nomenar al càrrec de primer vicepresident del Consell de Ministres de l'URSSMartin McCauley. Who's Who in Russia Since 1900, Routledge, 1997, , p. 13 responsable del transport i dels serveis socials. Əliyev va assolir així la posició més alta maig aconseguida per un azerbaidjanès a la Unió Soviètica.Roger East, Richard Thomas, Alan John Day. A Political and Economic Dictionary of Eastern Europe, Routledge, 2002, , p. 34
Əliyev va ser destituït del seu càrrec de primer viceprimer ministre i del Politburó per Mikhail Gorbatxov el 1987, oficialment per motius de salut.Roger East, Richard Thomas, Alan John Day. A Political and Economic Dictionary of Eastern Europe, Routledge, 2002, , p. 34
Caiguda i reinvenció Després de la seva jubilació forçada el 1987, Əliyev va romandre a Moscou fins al 1990. Durant aquest temps va patir un atac de cor. Əliyev es va oposar públicament a la repressió militar soviètica del gener de 1990 a Bakú, que havia seguit al conflicte continuat pel que fa a Nagorno-Karabakh.Roger East, Richard J. Thomas. Profiles of People in Power: The World's Government Leaders, Routledge, 2003, , p. 32
Gairebé immediatament després d'aquesta aparició pública, Əliyev va marxar de Moscou cap al seu Nakhtxivan natal. Allà, Əliyev es va reinventar com a nacionalista moderat. Va ser elegit el Soviet Suprem de l'RSS d'Azerbaidjan a Bakú l'octubre de 1990.Roger East, Richard J. Thomas. Profiles of People in Power: The World's Government Leaders, Routledge, 2003, , p. 32 Sota la pressió i les crítiques de grups relacionats amb la seva némesi, el líder de l'Azerbaidjan soviètic Ayaz Mutallibov, Əliyev va tornar de nou a Nakhtxivan, on va ser elegit president del Soviet Suprem de Nakhtxivan el 1991. Aquest mateix any va dimitir del Partit Comunista de la Unió Soviètica.
El desembre de 1991, quan la Unió Soviètica es va dissoldre i l'Azerbaidjan es va convertir formalment en un estat independent, Əliyev va governar de manera independent Nakhtxivan malgrat la presidència de Mutallibov. A principis de 1992, la violència va augmentar a la Primera Guerra de Nagorno-Karabakh després de la caiguda de Xuixí, l'última ciutat poblada per azerís a Nagorno-Karabakh. Aquests esdeveniments van provocar la dimissió de Mutallibov i el posterior ascens al poder del Front Popular d'Azerbaidjan liderat per Abulfaz Elchibey. Durant l'any d'Elchibey al poder, Əliyev va continuar governant Nakhtxivan sense cap mena de deferència cap al govern oficial de Bakú. L'intent del ministre de l'Interior del Front Popular, Isgandar Hamidov, d'enderrocar per la força a Əliyev a Nakhtxivan, va ser frustrat per la milícia local a l'aeroport regional. Durant el mateix període, Əliyev va negociar de manera independent un acord d'alto el foc a Nakhtxivan amb l'aleshores president d'Armènia, Levon Ter-Petrosyan.
Əliyev va ser elegit líder del Partit del Nou Azerbaidjan al seu congrés constituent organitzat a Nakhtxivan el 21 de novembre de 1992.