La pita de Halmahera Rev. 29-12-2020 (Pitta maxima) és una espècie d'ocell de la família dels pítids (Pittidae). És endèmica de les Moluques Septentrionals a Indonèsia.
Descripció La pita de Halmahera és un ocell forestal distintiu, gros, grassonet, de cua curta i potes llargues, amb la part superior negra i la part inferior blanca, una zona vermella cridanera a la part inferior del ventre i un pegat visible al dors de color blau platejat. Els juvenils són més apagats, amb color beix a les parts inferiors. Tímid, se sent més sovint que se'l veu. Normalment es troba sol o en parelles en boscos humits de terres baixes i turons. Busca aliment a terra, però mentre crida sovint es posa a dalt del sotabosc o de la capçada. Molt vocal; el cant més freqüent és un xiulet fúnebre.
Distribució i hàbitat Dins de la seva restringida àrea de distribució, la pita de Halmahera és força comú, ocupant fins i tot boscos degradats i jardins ben poblats a les illes de Halmahera, Kasiruta, Batjan i Morotai, amb repors no confirmats a Mandioli i Obi.
Ecologia Habita les zones boscoses de Halmahera i altres illes properes de les Moluques Septentrionals.
És una espècie més arborícola que la majoria dels pítids i quan vocalitza, el cant fort i llunyà "uok-uhuu" penetra al bosc amb relativa freqüència, especialment a les zones amb pedra calcària subjacent.
Com la majoria de les espècies de la regió de Wallacea, hi ha molt pocs estudis publicats que detallin la història natural de la pita de Halmahera, com ara el temps d'incubació i quan triguen els pollets en ser volanders, continuen sent completament desconeguts.
Estat de conservació La mida de la població no s'ha quantificat, però no hi ha cap raó per suposar que l'espècie estigui amenaçada, per la qual cosa la pita de Halmahera està catalogada com en risc mínim a la Llista Vermella de la UICN.
Taxonomia La pita de Halmahera va ser descrita per primer cop l'any 1858 per l'ornitòleg alemanys Salomon Müller i Hermann Schlegel l'any 1845 amb el mateix nom binomial Pitta maxima i la localitat tipus "Gilolo [= Halmahera]".
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen dues subespècies: P. m. maxima (Müller & Schlegel, 1845) ─ de Halmahera i les illes Bacan i Obi. P. m. morotaiensis (van Bemmel, 1939) ─ illa de Morotai. Altres classificacions que segueixen BirdLife Intenational (BLI), com ara el Manual dels ocells del món, consideren que la població de l'illa de Morotai és una espècie diferent: Pita de Morotai (Pitta morotaiensis) La raça morotaiensis (de la poc visitada illa de Morotai) va ser tractada com una espècie a part per un treball recent a causa de diferències discretes en el plomatge i la bioacústica, i sens dubte mereix un estudi més profund, amb poques dades publicades -fins i tot anecdòtiques-.
Referències
Categoria:Pitta