miniatura|L'Estrella d'Heroi del Treball Socialista Heroi del Treball Socialista (en rus Герой Социалистического Труда, transcrit com a Gueroi Sotsialistítxeskogo Trudà) era un títol honorífic a la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Representava el màxim grau de distinció per a progressos excepcionals en la cultura i economia del país. Va ser establerta pel Decret de la Presidència del Soviet Suprem de l'URSS del 27 de desembre del 1938. Mitjançant el Decret de 22 de maig de 1940 s'instituí la medalla "Falç i Martell", i els estatuts del títol es van confirmar en una nova redacció el 14 de maig de 1973.
Tenia un status similar al títol d'Heroi de la Unió Soviètica, que era atorgat per gestes heroiques, però diferia en que no s'atorgava a ciutadans estrangers.
Estatut Era atorgada a les persones que hagin manifestat un heroisme laboral per l'activitat especialment innovadora que es destaqui en una aportació important a l'augment de l'eficiència de la producció pública, la contribució de l'elevació de l'economia nacional, la indústria, l'agricultura, el transport, la tecnologia i el comerç soviètics, potenciant així el progrés i la glòria de la Unió Soviètica,. o que van servir com a models exemplars del treballador soviètic.
El títol honorífic d'"Heroi del Treball Socialista" era atorgat pel Presídium als ciutadans que van fer contribucions significatives a l'avanç de la indústria, l'agricultura, el transport, el comerç, la ciència i la tecnologia soviètiques Els Herois del Treball Socialista que van aconseguir més èxits excepcionals van rebre una segona medalla de la "Falç i el Martell" i es van construir busts de bronze dels Herois a les seves ciutats natals per commemorar l'ocasió. Tres vegades es van col·locar els busts dels Herois del Treball Socialista prop del Palau dels Soviets previst , però això mai es va implementar, ja que el Palau dels Soviets mai es va construir. Només el Presídium del Soviet Suprem de la Unió Soviètica podia privar una persona d'aquest títol. La insígnia "Heroi del Treball Socialista", com la Medalla de l'Estrella d'Or "Heroi de la Unió Soviètica", sempre es porta completa al costat esquerre del pit i en presència d'altres ordes i medalles, col·locades a sobre. Si es porta amb títols honorífics de la Federació Russa, aquests últims tenen prioritat.
Els receptors del títol d'Heroi del Treball reben: L'Estrella d'Heroi del Treball L'Orde de Lenin Un certificat de la Presidència del Soviet Suprem de l'URSS</"narod"/>
Entre els privilegis que garantia, s'incloïa una pensió en cas de la mort de l'heroi, primera prioritat en la llista d'habitatges, reducció del 50% de la renda, taxes d'impostos reduïdes, bitllets de 1a classe gratuïts, transport gratuït en bus, i beneficis en salut i entreteniment.
L'Estrella penja a l'esquerra del pit, i se situa per damunt de tota la resta d'ordes i medalles de l'URSS.
Història 300px|miniatura|Decoració als carrers amb retrats d'Herois del Treball Socialista. Leningrad, 1984. El terme "heroi del treball" va aparèixer el 1921, quan van ser nomenats així centenars dels millors obrers de Moscou i Petrograd. Aquest terme es trobava als diaris i era posat al capdavant dels certificats que s'atorgaven als obrers. El 1922 la combinació "Hera Truda" va ser col·locada sobre la condecoració de l'Orde de la Bandera Roja del Treball de la RSFSR.
Per decisió del Comitè Executiu Central de l'URSS i del Consell dels Comissaris del Poble de l'URSS del 27 de juliol de 1927, el títol "Hera Truda" quedava instituït per ser atorgat a aquells que tinguessin uns mèrits especials i haguessin treballat almenys 35 anys. El títol era concedit per la Presidència de l'URSS o de la república de la Unió.
Després de 10 anys, el 27 de desembre de 1938, la Presidència del Soviet Suprem de l'URSS creà el títol d'Heroi del Treball Socialista. Ara, a més del certificat s'atorgaria l'Orde de Lenin, igual que es feia als Herois de la Unió Soviètica. La condecoració "falç i martell" va ser instituïda per Decret de 22 de maig de 1940,. El seu autor va ser el pintor A. Pomanski.
El primer decret de concessió va ser el 20 de desembre de 1939, sent atorgada al Secretari General del Comitè Central del Partit, Ióssif Stalin, sent-li atorgada la medalla n.1.
Durant gairebé 10 anys va ser concedit exclusivament pels mèrits en la creació i introducció d'armament o per l'heroisme laboral durant els anys de guerra. La medalla n.2 va ser concedida el 2 de gener de 1940 al constructor armamentístic V.A. Degtjarev. Segons decret de 28 d'octubre la reberen els constructor d'avions N.N. Polikarpov i A.S. Iakovlev, els constructors de peces d'artilleria V.G. Grabin, M.J. Krupchatnikov, I.I. Ivanov i els constructors de motors d'avió A.A. Mikulin i M.J.Klimov.
La següent concessió va ser l'1 d'agost de 1941 per l'acadèmic S.A. Txapligini, un dels fundadors de l'aerodinàmica i organitzador de les proves d'avions de combat. Posteriorment també la rebria el Comissari del Poble per l'Armament D. Ustinov (que la rebria fins a 3 cops, el 1942, el 1961 i el 1978), el Comissari del Poble per Pertrets B.L. Vannikovu (que la rebria fins a 3 cops el 1942, el 1949 i el 1954) i A.A. Motozovu, un dels pares del tanc T-34.
A 1943 es concedí a diversos membres del Partit: el Comissari del Poble d'Afers Exteriors V. Molotov, el Comissari del Poble d'Afers Interns L.P. Béria, el Comissari del Poble de la Siderúrgia I.V. Tevosjan o el Comissari del Poble del Carbó V.V. Varuixev. El 5 de novembre de 1943 va fer-se una de les primeres concessions en massa, sent atorgada a 137 treballadors ferroviaris. En total, durant el període de pre-guerra i durant la Guerra va ser atorgada a 201 persones.
El 1947 va ser atorgat per primer cop a un grup de treballadors de kolkhozos pels alts índex de les collites; i el 1949 s'atorgà per únic cop a dos estudiants agrònoms: a Tursunali Matkazilovu per la recollida rècord de cotó (90 quintals mètrics d'una hectàrea) i a Natele Txelebadze.
L'estiu de 1949, després dels èxits en els proves de la primera bomba atòmica soviètica, la van rebre els seus fundadors, I.V. Kurchatov, J.B., Zeldovitx, J.B. Hariton i K.I. Xelkin. El 1964 es concedí per primer cop a un home de la cultura: l'escultor S.T. Konenkovu.
El 1961, amb els èxits del programa espacial soviètic, va ser concedida als seus responsables: el cap de les obres C.I. Reina, el vicepresident del Consell de Ministres de l'URSS (supervisor de la construcció dels coets) D.F. Ustinov, o Leonid Bréjnev, enllaç del PCUS.
Pel decret de la Presidència del Soviet Suprem de l'URSS del 14 de maig de 1973 es retirà la restricció de concedir un màxim de 3 distincions d'Heroi del Treball Socialista, vigent des del 1940; però mai no s'aprofità.
Entre els màxims receptors del Títol trobem a 16 persones amb 3 distincions:
Anatoli Aleksàndrov (1954, 1960, 1973), Borís Vànnikov (1942, 1949, 1954) Nikolai Dukhov (1945, 1949, 1954) Yakov Zeldovich Serguei Iliuixin (1941, 1957, 1974) Mstislav Kéldix (1953, 1961, 1971) Dinmukhamed Kunaev (1972, 1976, 1982) Ígor Kurtxàtov (1949, 1951, 1954), Andrei Sakharov (1953, 1956, 1962) Efim Slavsky (1949, 1954, 1962) Andrei Tupolev (1945, 1957, 1972) Hamroqul Tursunqulov 1948, 1951, 1957), Yulii Khariton Nikita Khrusxov (1954, 1957, 1964) Konstantín Txernenko (1976, 1981, 1984) Kirill Shchelkin
Onze persones van rebre ambdós títols d'Heroi de la Unió Soviètica i Heroi del Treball Socialista: Stalin, Nikita Khrusxov, Leonid Bréjnev, Dmitri Ustinov, Kliment Voroixílov, V.S. Grizodubova, aviadora, I.M. Tretjak, General d'Exèrcit P.M. Maixerov, 1r Secretari del Comitè Central del Partit a Belarús, K.O. Orlovskij, el President del Kolkhoz, V.I. Golovtxenko el director del Sovjós P.A. Trajnin, mecànic
En total, va ser atorgada a més de 19.000 persones, de les quals 160 la van rebre dos cops i 16 en 3 ocasions.
Distribució de concessions per Repúbliques 23px|Bandera de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia RSFS de Rússia - 9.760 concessions 23px|República Federada Socialista Soviètica d'Ucraïna RSS d'Ucraïna - 3.651 concessions 23px|RSS del Kazakhstan RSS del Kazakhstan - 1.803 concessions 23px|República Socialista Soviètica de Geòrgia RSS de Geòrgia - 1.301 concessions 23px|República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan RSS de l'Uzbekistan - 922 concessions 23px|República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan RSS de l'Azerbaidjan - 577 concessions 23px|República Socialista Soviètica de Belarús RSS de Belarús - 549 concessions 23px|República Socialista Soviètica del Tadjikistan RSS del Tadjikistan - 410 concessions 23px|República Socialista Soviètica del Turkmenistan RSS del Turkmenistan - 323 concessions 23px|República Socialista Soviètica del Kirguizstan RSS del Kirguizstan - 275 concessions 23px|República Socialista Soviètica d'Armènia RSS d'Armènia - 225 concessions 23px|República Socialista Soviètica de Moldàvia RSS de Moldàvia - 199 concessions 23px|República Socialista Soviètica de Letònia RSS de Letònia - 165 concessions 23px|República Socialista Soviètica de Lituània RSS de Lituània - 163 concessions 23px|República Socialista Soviètica d'Estònia RSS d'Estònia - 137 concessions.
Disseny Consisteix en una estrella de 5 puntes en or, amb els raigs plans. El diàmetre de l'estrella és de 33,5mm. Al centre de l'anvers, apareixen en relleu la falç i el martell, de 14 i 13mm d'ample. Pesa 15,25 grams. El revers és llis, i porta la inscripció ГЕРОЙ СОЦИАЛИЧЕСКОГО ТРУДА (Heroi del Treball Socialista) en lletres de 2mm d'alçada.
Penja d'una placa rectangular de seda de moiré vermella, de 15mm d'alt i 19,5mm d'ample, amb marc d'or a dalt i a baix, on està fixat el cargol de subjecció. circumferència de l'estrella és de 33,5mm. Les dimensions de la falç i el martell són de 14 i 13mm. Pesa 15,25 grams.
Referències
Enllaços externs
History of the award Legal Library of the USSR
Categoria:Condecoracions de la Unió Soviètica