El miskito és una llengua misumalpa parlada pels miskitos al nord de Nicaragua, particularment en la Regió Autònoma de l'Atlàntic Nord (RAAN) i a l'est d'Hondures, al departament de Gracias a Dios.
Amb més de 180.000 parlants el miskito és la llengua misumalpa més parlada de Nicaragua i Hondures. La família de llengües misumalpa està composta del miskito, sumo, i matagalpa. Encara que alguns aspectes de l'arbre intern de la família lingüística misumalpa són incerts, el que sí que queda clar és que el miskito es distingeix clarament del sumo i matagalpa, que semblen compartir un node comú més baix, i que en el passat miskito va ser fortament influït per altres llengües misumalpa. Es creu que abans de l'ascens del miskito, era el sumo el que va ser dominant a la zona. En l'actualitat, la relació s'ha invertit: molts dels antics parlants sumo han passat a parlar miskito, que alhora ha influït els diferents dialectes del sumo Diversos d'aquests (tawahka, panamahka i tuahka) constitueixen la sub-branca del sumo 'mayangna', mentre que l'ulwa es troba en una altra sub-branca. La branca de misumalpa 'matagalpina' inclou dos idiomes que se són extints: matagalpa i cacaopera. En el passat cacaopera va ser parlat a parts de l'est del Salvador.
A més de molts paraules prestats d'altres idiomes misumalpa, el miskito té un gran nombre de manlleus de l'anglès creole. Tot i que el castellà és l'idioma oficial de Nicaragua i Hondures, la seva influència en el miskito és molt més recent i, per tant, més superficial.
Gramàtica miskito Pronoms personals Els pronoms personals en miskito són els següents: Jo=yang Tu=man Ell/Ella= witin Nosaltres (exclusiu)=yang nani Nosaltres (inclusiu)= yawan Ells= witin nani Verbs La majoria dels verbs miskito acaben en "aia", que és la terminació del verb "kaia". Així "caminar" és "plapaia"; "escoltar" és "walaia" i "caminar" és "taukaia".
Conjugació de verbs. Els verbs "ser" o "estar". En miskito només hi ha el verb "kaia": Jo sóc= Yang sna Tu ets= Man sma Ell és= Witin sa Nosaltres som/o estem (exclusiu)= Yang nani sna Nosaltres som/o estem (inclusiu)= Yawan sa Ells són= Witin nani sa
El verb "veure". Present "Kaikaia" Jo veig= Yang kaikisna Tu veus= Man kaikisma Ell o ella veu= Witin kaikisa Nosaltres veiem (exclusiu)= Yang nani kaikisna Nosaltres veiem (inclusiu)=Yawan kaikisa Ells veuen= Witin nani kaikisa
Passat perfecte de "kaikaia". Jo vaig veure= Yang kaikri Tu vas veure= Man kaikram Ell o ella va veure= Witin kaikan Nosaltres (exclusiu)= Yang nani kaikri Nosaltres (inclusiu)=Yawan kaikan Ells van veure= Witin nani kaikan
Futur perfecte de "kaikaia" Yo veuré= Yang kaikamna Tu veuras= Man kaikma El o ella veurà= Witin kaikbia Nosaltres (exclusiu)= Yang nani kaikamna Nosaltres (inclusiu)= Yawan kaikbia Ells veuran= Witin nani kaikbia
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Llengua miskito a Proel.org Informe a Ethnologue
Categoria:Llengües lenmitxí Categoria:Llengües d'Hondures Categoria:Llengües de Nicaragua