El tunebo és com es coneix popularment luw cuwaHeadland, Edna. Diccionario Bilingüe Uw Cuwa (Tunebo) - Español Español - Uw Cuwa (Tunebo) o u'w ajca,Osborn, Ann. la llengua de la comunitat U'wa, que habita la regió de la Sierra Nevada del Cocuy a la zona oriental de Colòmbia i el sud-oest de Veneçuela. L'uwa és una llengua ameríndia de la família lingüística txibtxa, grup de llengües magdalèniques. El nombre de parlants és de 6.264 (2010)
Aspectes històrics, socials i culturals Cassani en 1794 ja considerava el tunebo com un dialecte del muisca. L'existència de la família lingüística txibtxa va ser establerta per Max Uhle en la seva ponència Verwandtschaften und Wanderungen der Tschibtscha, presentada al setè Congrés Internacional d'Americanistes (1888) demostrant la relació de parentiu entre el muisca, les Llengües arhuaques (cágaba, guamaca, bintucua), les llengües talamanquenyes (bribri, cabécar, teribe i boruca) i les llengües guaimís (move, murire, muoy). http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/publicacionesbanrep/bolmuseo/1995/endi3839/endi02c.htm Té una similitud lèxica amb el muisca del 44% i amb el damana en aproximadament un 35% segons Adolfo Constenla. http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/publicacionesbanrep/bolmuseo/1995/endi3839/endi02e.htm
Variants Els dialectes descrits per Fabre (2005) i Ethnologue són els següents:
Tunebo Central (Cobaría - Cubará) TUF: parlat a Boyacá i Arauca. És la varietat més estudiada i amb major nombre de parlants. Tunebo Occidental (U'wa de Aguas Blancas) TNB: parlat a Santander Tunebo de Angosturas TND: (Apure, Veneçuela) Probablement extint Tunebo Oriental (U'wa de Chaparral) TBN: Barro Negro, Tabías i San Lope Casanare
Descripció lingüística Classificació Pertanyent a la família lingüística txibtxa, dins del grup magdalènic, juntament amb el muisca (muysccubun) i les llengües de la Sierra Nevada de Santa Marta (Kogui, Damana, Ijka i Kankuamo), és parlada en la part nord-oriental de la Serralada Oriental colombiana, en voltants limítrofs dels departaments de Boyacá, Arauca, Casanare i Santander (a Colòmbia) i al sud de l'estat d'Apure (a Veneçuela).
Fonologia L'inventari consonàntic de l'uwa central, segons Paul i Edna Headland, és el següent: les oclusives sonores /b/, /r/ i el seu al·lòfon /ɖ/, /g/; oclusives sordes /t/ i el seu al·lòfon /ʈ /, /k/, /kʷ/,(/ʔ/ tancament glotal); les nasals /m/, /n/; les fricatives /s/, /ʂ/, /ç/, /h/; i les semivocals /j/, /w/ oral i /w̃/ (aproximant nasal). A més cinc fonemes vocàlics: a, e, i, o, u. L'accent és contrastatiu i registra dos tons, un ascendent i un altre descendent.
L'inventari consonàntic ve donat per: Labial Alveolar Palatal Velar Labiovelar Glotal Retroflexa Oclusives sordes Oclusives sonores Fricatives Nasals Vibrant semivocal oral semivocal nasal L'inventari vocálic ve donat per: Posterior Anterior Alta Mitjana Baixa
La pronunciació s'aplica a la varietat dialectal central.Headland, Edna, Diccionario Bilingüe Tunebo-Español Español-Tunebo con Gramática del Tunebo. Insituto Lingüístico de Verano, Bogotá 1997 Morfològicament la es converteix en davant
Contrasts consonàntics Oclusives sonores i sordes http://www-01.sil.org/americas/colombia/pubs/15902.pdf /t,n,s,r/: ita /'ita/: fríjol; isa /'i.sa/: nosaltres; ira /'i.ra/: aliment; anará /a.na'ra/: cabell /kʷ,k,ʔ/: baka /'ba.ka/: cincha; bakwa /'ba.kʷa/: chicha; baha /'ba.ʔa/: vosté
Contrasts de nasalitat La nasalització de l'aproximant labiovelar també cobreix les vocals contigües:
/w/ y /w̃/: wawa: ¡compri!; waw̃a: ¡digui! aw̃ata: /ã'w̃ãta/ llit Escriptura l sistema escrit de l'uwa central proper al castellà clàssic va ser desenvolupat per Edna Headland i l'ajuda de Jose Ignacio Afanador i Manuel Suárez entre 1964 i 1975. Van proposar un alfabet amb 18 lletres de l'alfabet llatí: a, b, c, e, h, i, j, m, n, o, q, r, s, t, u, w, w̃, y i el dígraf ch que és reemplaçat en alguns textos per sh. S'usen alguns diacrítics, el de la w (w̃) que marca la nasalitat de la semivocal i els accents suprasegmentals ´ (agut) per a denotar l'accent tònic de paraules oxítones i preparoxítones, o el circumflex en ambigüitat tonal en el cas de les paraules oxítones, en les quals es prefereix la duplicació vocàlica. Les lletres segueixen el mateix ordre i es pronuncien de manera similar al castellà, excepte algunes variacions. La varietat d'Angosturas s'escriu amb un alfabet desenvolupat per María Helena Márquez en 1988. L'alfabet internacional simplement substitueix la lletra c i la combinació qu- pel seu corresponent so equivalent de k, lletres que representen el mateix so consonàntic.
El fenomen d'allargament de vocals es representa per la duplicació vocàlica en l'escriptura.
AFI Headland Internacional(?) native-languages http://www.native-languages.org/uwa_guide.htm Exemple Català Pronunciació aproximada a a a asa jo a tancada. b b b bacua http://tuf.cubun.org/bacua /bakua bacuwa/bakwa chicha b bilabial c, qu k k questoc/kestoc, quesa/kesa darrera, peu Com la k del català. c k k bejacro / bejakro se'n va anar Com la g catalana. ch š http://www-01.sil.org/americas/colombia/pubs/15253.pdf sh chocha, šoša cistella Com la ch de l'alemany e e e eba moresc e tancada. h h ' baha vostè Com l'oclusiva glotal de l'àrab. i i i ira aliment i del j j j ajca/ ajka idioma, llengua Com la h de l'anglès. m m m ama plàtan m n n n anará cabell n o o o sícora/sikora un altre cop o tancada. r r r chacramá, chakramá mofeta r simple r r r ruwa carn Com la r del suec. En posició inicial i després de n s s s asa jo s sorda. s s s as ro jo sóc Com la sz del polonès, s abans de r t t t tetá pare t t t t rácatro estimar L'oclusiva retroflexa sorda. Com la t del suec, sempre abans de r. u u u ucha / uša aquest Como la u catalana. w w w wítira biga Como la w de l'anglès. w̃ w̃ w̃ aw̃ata llit Única, és la w de l'anglès nasalitzada. y y y yayinro menjar Com la i d'hiatus.
L'oclusiva velar sorda /k/ té un al·lòfon /g/ en posició final de síl·laba abans de consonant sonora.
Referències
Enllaços externs uwacolombia.org Diccionari uwa d'Edna Headland
Categoria:Llengües txibtxa Categoria:Llengües de Colòmbia Categoria:Llengües de Veneçuela