El múscul esternohioidal (musculus sternohyoideus) o múscul esternoclidohioidal,Al Diccionari enciclopèdic de medicina, en la llista de músculs, no apareix la denominació múscul esternohioidal. Però sí existeix l'entrada "esternohioidal" on hi ha una petita definició i redirigeix cap a múscul esternoclidohioidal com a denominació principal. El TermCat, d'acord amb el llistat de la Terminologia Anatomica, inclou múscul esternohioidal com a denominació principal i múscul esternoclidohioidal seria una sinonímia complementària. Vegeu el Diccionari enciclopèdic de medicina i el TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari d'anatomia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 435 p. (Diccionaris terminològics) és el més superficial dels músculs de la regió infrahioidal. És una cinta carnosa de 15 a 25 mm d'ample, estesa des de l'extremitat superior del tòrax fins a l'os hioide.
Té el seu origen a la cara posterior del manubri esternal i en la part interna de la clavícula (primer cartílag). Està en la part del coll. S'insereix a la part de baix a la cara posterior de la vora posterior de la clavícula, a la cara posterior de lligament esternoclavicular, en la meitat lateral del manubri esternal i en el primer cartílag costal. Des d'aquí es dirigeix cap amunt per acabar en la vora inferior del cos de l'os hioide.
El múscul esternohioidal està innervat per la nansa cervical del nervi hipoglòs.
La seva contracció fa descendir a l'os hioide.
Notes
Referències
Imatges
Enllaços externs
PTCentral
Esternohioidal