L′esperó muntanyenc (Delphinium montanum) o esperó pirinenc és una espècie de plantes amb flors del gènere Delphinium de la família Ranunculaceae, endèmica dels Pirineus orientals, en tarteres i prats molt pedregosos. Es troba a l'annexe II (espècies vulnerables) del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya per decret de la Generalitat de Catalunya del 2008.«DECRET 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 5289, pàg. 17, de 2.1.2009).», 26 d'agost de 2008, corregit el 2 de gener de 2009
«És una herba perenne, rizomatosa, amb una soca subterrània desenvolupada amb tiges de 30-50 cm. Les fulles simples, palmades i laciniades formen una roseta basal de la qual, en l'època de floració, es produeixen 1 (2-3) raïms de (3-5) 15-20 (50) flors. De vegades, alguns individus formen rodals compactes amb nombroses tiges floríferes. Les flors, hermafrodites i marcadament zigomorfes, presenten un esperó posterior nectarífer d'11-15 cm. El fruit presenta tres fol·licles densament pubescents que produeixen llavors petites, negres, subpiramidals, amb petites expansions alades a les arestes.» Cal tenir en compte que es tracta d'una planta que conté alcaloides diterpènics, amb toxicitat similar a la dels acònits, una de les plantes més tòxiques de la flora europea.Maria Bosch i Daniel, «Esperó de muntanya», Portal de biologia de la convervació de Plantes, 2011
Taxonomia L'espècie s'esmenta per primera vegada al volum 5 (volum 6) de la Flore française d'Augustin Pyramus de Candolle, publicada el 1815. Després es considera una variant de Delphinium elatum. Conté la informació següent: “D. elatum L. - var. montanum DC. - RR pastures fresques, a primera línia de mar, inf. Regió alpina. : carena fronterera, costat francès (vall d'Eina amb forns de calç, roca de l'Àguila) i espanyol (sota la Portella de Mentet).
El 1897 Gaston Gautier la va descriure a la seva Flore française considerant la planta "Mountain dauphinelle" de nou com a Delphinium montanum.
Actualment es considera que pertany a la sèrie Montana B. Pawl del subgènere Delphinastrum (DC) Peterm. Així doncs, taxonòmicament està emparentat amb Delphinium dubium B. Pawl, endèmica als Alps francesos i italians, i amb Delphinium oxysepalum Borb. & Pax, endèmica dels Carpats. S'ha proposat que les tres espècies provenen d'un avantpassat comú (molt proper a D. elatum) que hauria donat lloc als tres taxons per fragmentació de l'àrea abans de la darrera glaciació. Totes aquestes espècies són tetraploides amb 2n = 32 cromosomes.
Sinònims Els sinònims de Delphinium montanum són els següents: Delphinium elatum subsp. montanum (DC.) Nyman, 1878 Delphinium elatum var. montanum (DC.) Rouy & Foucaud, 1893 Delphinium elatum auct. Delphinium pyrenaicum Pourr. (nom. inval.)
Distribució miniatura|Detall de la flor de Delphinium montanum Les descripcions botàniques franceses de Delphinium montanum al la ubicaren inicialment a la Vall d'Eina i a la Portella de Mentet.
Durant el , en es van identificar una desena d'ubicacions principalment de la vora sud i est. de la fossa de la Cerdanya (serra del Cadí i massís del Puigmal), amb extensions fins al Pedraforca i el massís de Madres, de les quals se'n van confirmar set el 2014.Jordi Casas, «Preservant l'esperó pirinenc», El Punt Avui, 2 de febrer de 2014, pàgina 16 Aquell any es van localitzar dos nous jaciments importants, separats per 500 m entre si i situats també a la serra del Cadí, entre 2.340 i 2.400 metres d'alçada, un al nord del Portell de Cadí i l'altre al sud-oest de la Torreta de Cadí, en terreny calcari. L'anàlisi de les poblacions d'aquests dos jaciments revela 4.600 individus, dels quals un 40 a un 50% són reproductors, amb una degradació observada del 90% de les flors, atribuïda als isards.
Projecte de protecció al Ripollès Unes entitats privades i públiques van unir els esforços per a protegir la població d'esperons a la riera de Morens al Ripollès amb una sèrie de mesures: netejar els terrenys on pot proliferar, eliminar plantes competidores i invasores, conservar llavors al banc de llavors i informar el públic excursionista.«L'Obra Social "la Caixa", la Diputació de Girona, la Institució Catalana d'Història Natural i l'Ajuntament de Setcases col·laboren per protegir l'esperó pirinenc a prop de Vallter 2000», Nota de premsa de la Diputació de Girona, 23 de gener de 2014
Referències
Bibliografia
Categoria:Delphinium Categoria:Plantes verinoses