Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart, foren dos compositors austríacs del que es conegueren i que, es pot afirmar, foren amics. Les seves relacions no estan molt ben documentades, però les evidències que cadascun va gaudir de la companyia de l'altre i que respectaven enormement les seves respectives obres són notòries.

Antecedents Haydn era ja un compositor famós quan Mozart era un nen. Els seus sis Quartets de corda, Op 20 (1772), coneguts com els "Quartets del Sol", circulaven àmpliament i és possible que, com afirma Charles Rosen,In The Classical Style, p. 264 inspiressin els Quartets vienesos de 1773, que Mozart va escriure als disset anys durant una visita a Viena.Vegeu Brown per a les dates i números del catàleg (K.). Brown discuteix la història de la conjectura que els K. 168 - K. 173 (Quartets vienesos) estiguessin influenciats per Haydn, proporcionant arguments en contra d'aquesta idea. Els dos compositors probablement no van tenir l'oportunitat de conèixer-se fins després que Mozart es traslladés permanentment a Viena, el 1781. Haydn residia durant la major part del temps en el remot palau d'Eszterháza a Hongria, on preferia viure el seu mecenes, el príncep Nikolaus Esterházy. Durant els mesos d'hivern, el príncep es traslladava al Schloss Esterházy, antic palau de la seva família a Eisenstadt, i Haydn l'hi acompanyava. En aquests períodes, és possible que Haydn fes breus visites a Viena, situada a uns 40 km del palau.Per a una llista d'ocasions en què Haydn va visitar Viena en aquella època, vegeu Larsen 1980, p. 53-55.

Possible trobada Es creu que Mozart i Haydn es van conèixer molt probablement el 1783-1784,Webster i Feder, secció 3.4. potser en una interpretació (28 i 30 de març de 1784) de l'oratori Il ritorno di Tobia de Haydn.Larsen, p. 53. En aquesta època, d'una banda, Haydn era el compositor més cèlebre d'Europa; i, de l'altra, la reputació de Mozart estava creixent i era un referent. L'òpera de Mozart El rapte en el serrall havia tingut un gran èxit a Viena i era a punt de ser interpretada en moltes altres ciutats.Deutch, 1966, diverses pàgines Haydn va tenir uns cinquanta-dos anys i Mozart al voltant de vint.

Fent junts música de cambra S'ha suggerit que «la interpretació de quartets fou central en el contacte entre Haydn i Mozart»,Larsen 54 tot i que la documentació sobre les ocasions en què ambdós compositors van tocar o escoltar quartets o una altra música de cambra junts és escassa. Una crònica sobre una d'aquestes trobades es relata a Reminiscences (1826), una obra del tenor Michael Kelly:Citat per Webster 1977, p. 393

Griesinger dona una explicació diferent, i probablement menys idealitzada, de la mateixa trobada:Griesinger, p. 22-23.

La mort de Mozart

Haydn, encara s'estava a Londres un any més tard quan va conèixer la notícia de la mort de Mozart. Va quedar consternat i va escriure al llur amic comú, Michael Puchberg: «Durant un temps era completament fora de mi per la notícia de la seva mort, i no podia creure que la Providència hagués cridat a l'altre món tan ràpidament un home irreemplaçable .».Hughes, p. 78.Per saber sobre l'amistat de Haydn amb Puchberg, vegeu Webster i Feder, secció 3.4. Haydn també va escriure una carta a Constanze Mozart en la qual proposava ocupar-se de la instrucció musical de llur fill quan arribés a l'edat apropiada.

Notes

Referències

Bibliografia Brown, Peter (1992). "Haydn and Mozart's 1773 Stay in Vienna: Weeding a Musicological Garden," The Journal of Musicology 192-230. . Dies, Albert Christoph (1810). Biographical Accounts of Joseph Haydn, Vienna. Traducció a l'anglès de Vernon Gotwals, a Haydn: Two Contemporary Portraits, Milwaukee: University of Wisconsin Press. . Griesinger, Georg August (1810). Biographical Notes Concerning Joseph Haydn. Leipzig: Breitkopf und Härtel. Traducció a l'anglès de Vernon Gotwals, a Haydn: Two Contemporary Portraits, Milwaukee: University of Wisconsin Press. Jahn, Otto (1856). W. A. Mozart, vol. 3. Leipzig: Breitkopf und Härtel. 1858 Edició visible a Google Books: . (en alemany). Jones, David Wyn (2009). "Mozart, Wolfgang Amadeus". Article a David Wyn Jones, ed., Oxford Composer Companions: Haydn. Oxford: Oxford University Press. Kelly, Michael (1826). Reminiscences of Michael Kelly. Citat a E. Kerr Borthwick (1990). "The Latin Quotations in Haydn's Londres Notebooks," Music & Letters. Hughes, Rosemary (1970). Haydn (Nova York: Farrar Straus and Giroux). Jones, David Wyn (2006). "Haydn", in The Cambridge Mozart Encyclopedia, ed. by Cliff Eisen and Simon Keefe. Cambridge: Cambridge University Press. Larsen, Jens Peter (1980). "Joseph Haydn," article en l'edició de 1980 del New Grove. Republicat el 1982 com un volum separat, The New Grove: Haydn, de W. W. Norton. Niemetschek, Frank (1798). Leben des K. K. Kapellmeisters Wolfgang Gottlieb Mozart, Traducció a l'anglès de Helen Mautner. Londres: Leonard Hyman Robbins Landon, H.C. (1976-1980). Haydn: Chronicle and Works, Bloomington, A Indiana University Press. Schmid, Ernst Fritz and Ernest Sanders (1956). "Mozart and Haydn," The Musical Quarterly 42: p. 145–161. Consultable a JSTOR. Webster, James (1977). "The Bass Part in Haydn's Early String Quartets," The Musical Quarterly. Consultable a JSTOR. Webster, James, and Georg Feder (2001)., "Joseph Haydn", article a The New Grove Dictionary of Music and Musicians (Nova York: Grove, 2001). Publicat per separat com The New Grove Haydn (Nova York: Macmillan 2002, ). White, Harry (2006). "Fux, Johann Joseph," a The Cambridge Mozart Encyclopedia, edició de Cliff Eisen i Simon Keefe. Cambridge: Cambridge University Press

Categoria:Wolfgang Amadeus Mozart Categoria:Compositors austríacs del Classicisme