Giovanni Cagliero (Castelnuovo d'Asti, província d'Asti, 11 de gener, 1838 - Roma, 28 de febrer, 1926) fou un cardenal, compositor i missioner salesià.
El 1851 ingressà en l'Oratori de Sant Francesc de Sales, a Torí. Als vint anys prengué el títol de mestre de Música del Conservatori de Torí i poc temps després començà a compondre, cultivant la Música fins a l'edat de seixanta anys, en les breus hores que li deixaven lliures les seves ocupacions i els treballs de les Missions. En la joventut de Cagliero la música estava desastrosament profanada i ell es proposà donar-li nova vida, emmotllant les harmonies a l'estricte sentit litúrgic. Però per fer-se llegir i agradar hagué d'acomodar-se força al geni i esperit de l'època, i així la seva música és música de transició, un pas decisiu vers la música harmònica i greu que Pius X consagrà en la seva cèlebre Motu proprio de 1904.
Entre les seves composicions, les més anomenades són la Missa de Maria Auxiliadora, composta expressament per a la consagració del cèlebre santuari de Maria Auxiliadora de Torí, i la de Rèquiem, que va compondre a la mort de la seva mare el 1885. Algunes de les seves obres assoliren fins a 16 edicions. Quan el Motu proprio, Cagliero prohibí executar en l'església la seva música religiosa i la recollí tota, i per assajar-se en el nou gènere va compondre un Saepe dum Christi, o Himne de Maria Auxiliadora, estrictament litúrgic.
A més de les composicions religioses, té infinitat de romances, himnes i cants, alguns dels quals, com L'arfanello, Lo Spazzaccamino i Il Pacciatore, assoliren gran notorietat. El 1864 s'ordenà de sacerdot. El mateix any es presentà el còlera a Castenuovo d'Asti, i Cagliero aconseguí permís per anar assistir als apestats, com també o havia fet a Torí al costat de Dom Bosco en el mateix cas. Tals serveis prestà que el Municipi jutgà un deure condecorar-lo amb una creu de beneficència creada expressament. El 1870, en la Universitat de Torí aconseguí l'orla de doctor i començà una sèrie de predicacions que el feren cèlebre arreu del Piemont. El 1875 era professor de Teologia, mestre de Cant i Música, director espiritual de diversos instituts i, en unió amb Don Rúa, el braç fort de la jove Societat de Sant Francesc de Sales.
Patagònia En aquest any el fundador dels Salesians determinà enviar la primera expedició de missioners a l'Amèrica del Sud, en la qual anà Cagliero. Allà fundà els casals de Buenos Aires i intentà entrar en les tribus salvatges de la Patagònia i Terra del Foc, llocs inhospitalaris on havien mort quants missioners s'hi havia aventurat. Després de la temptativa, cridat per Dom Bosco, tornà a Europa, fundà l'obra salesiana a Espanya amb el Col·legi d'Utrera i les Escoles de Sarrià (Barcelona); s'encarregà de la direcció espiritual de tota la Congregació Salesiana, càrrec al qual renuncià per anar a posar-se al front de les Missions amb el títol de Bisbe de Mágida i vicari apostòlic de la Patagonia i Terra del Foc.
El 1884 ajudat eficaçment pels governs argentí i xilè, entrà definitivament amb els seus missioners en el vast territori que es dilata des del 35º al 55º de longitud sud, i des de l'oceà Atlàntic al Pacífic. Durant vint anys va recórrer en totes direccions aquesta extensió enorme d'1.500.000 km², explorant-la i catequitzant tribus i pobles. Els indis de La Pampa, els tehuelches, els alcalufs, els ones i els habitants de les illes Malvines foren evangelitzats i civilitzats per Cagliero i els seus deixebles.
En les residencies es formaren centres i ciutats, s'aixecaren esglésies, hospitals, secretariats del poble per a emigrats europeus o argentins, escoles i col·legis, observatoris meteorològics, arts i oficis, bandes de música, impremtes, granges agrícoles, etc. I com si això no fos prou, Cagliero fundà les Missions del Chaco paraguaià i del Chaco argentí, civilitzà els indis tobas i fou visitador de les Missions salesianes del Brasil. El 1904 el papa l'elevà a la cadira arquebisbal de Sebaste i el nomenà visitador apostòlic de diverses diòcesis d'Itàlia. Per última vegada visità la seva Missió, en la qual el Govern argentí havia creat la Governació de les Pampas, i els territoris de Neaquén, Chubut, Santa Cruz, Terra del Foc i illes Malvines; en totes elles se li tributaren amplíssims honors.
El governador de Viedma, Rómulo Samiento, en nom de la República, li'n digué que I l'arquebisbe li respongué. El 1908 Cagliero fou nomenat delegat apostòlic de les sis Repúbliques centre-americanes, fins que fou creat i publicat cardenal del títol de San Bernardo alle Terme, pel papa Benet XV en el Consistori del 6 de desembre de 1915. El 1917 formà part de les Congregacions de Religiosos, de Propagande Fide, de Propaganda pels assumptes del ritu oriental i Ritus.
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. II, pàg. 810
Enllaços externs
http://www.fiu.edu/~mirandas/bios-c.htm#Cagliero Giovanni Cagliero a www.catholic-hierarchy.org Biografia de Giovanni Cagliero a www.Santi e Beati.it Elenc de partitures musicals compostes per Giovanni Cagliero Pàgina del primer Institut Missioner Salesià
Categoria:Cardenals creats per Benet XV Categoria:Compositors italians del Romanticisme Categoria:Cardenals salesians Categoria:Persones de la província d'Asti Categoria:Alumnes de la Universitat de Torí Categoria:Morts a Roma Categoria:Cardenals piemontesos Categoria:Compositors piemontesos Categoria:Compositors italians morts al segle XX Categoria:Compositors italians nascuts al segle XIX Categoria:Salesians italians Categoria:Nascuts el 1838